L’Advocacia de l’Estat demana al Suprem que rebaixi la inhabilitació de Junqueras a set anys

L’Advocacia de l’Estat ha sigut més esplèndida que la fiscalia en la seva petició de rebaixa d’inhabilitació per al president d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de líders independentistes condemnats pel procés. Els Serveis Jurídics de l’Estat consideren que el líder republicà ha de veure reduïda de 13 a set anys la pena que li impedeix exercir càrrecs públics de forma absoluta. Els escrits –un per cadascun dels condemnats a qui es revisa la sentència–, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, plantegen rebaixes per a tots ells, tot i que no tan significatives com la de Junqueras. Per als exmembres del Govern Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, sol·licita que la inhabilitació es redueixi a sis anys i nou mesos, mentre que la de Joaquim Forn i Josep Rull entén que ha de passar a sis anys i tres mesos i la de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a sis anys i mig.

La rebaixa obeeix al fet que és la inhabilitació que considera que correspon després de revisar la seva inhabilitació com a conseqüència de la reforma del Codi Penal. La condemna per sedició ha de ser ara per desordres públics agreujats i la malversació pel nou delicte introduït en la reforma, penat amb fins a quatre anys. Els que han de respondre per tots dos també ho han de fer en concurs medial, com preveia la sentència.

Per als que la tardor del 2017 eren líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats al seu dia a nou anys de presó i altres tants d’inhabilitació, l’Advocacia de l’Estat en proposa ara quatre de la pena que no va ser indultada, que en el seu cas els veta per exercir ocupació i càrrec públic. Això situa la condemna dels ‘Jordis’ en les més baixes, en línia amb el que va sol·licitar la fiscalia, que demanava que se la limités a cinc anys.

Després d’explicar que per revisar una sentència és «necessari que les conductes comeses –incloent-hi els mitjans fets servir per a això– fossin punibles en el moment de la seva comissió, d’acord amb el Codi Penal anterior, i que segueixin sent-ho d’acord amb la norma posterior», la seva conclusió és que l’actuació de Junqueras i de la resta de condemnats per sedició en la sentència d’octubre del 2019 és emmarcable en el nou delicte de desordres públics agreujats.

L’Advocacia de l’Estat recorda els fets concrets pels quals van ser condemnats i assenyala que, tot i que «presentessin una funcionalitat i abast fins i tot més gran, és evident que satisfan l’element típic previst» en aquest delicte: «afectar greument l’ordre públic». Afegeix que això «resulta clarament de la sentència a l’indicar que tenien ‘una transcendència que depassava de molt els límits d’una laxa interpretació del concepte d’ordre públic, per incidir en el nucli essencial d’aquest bé des d’una perspectiva constitucional’».

«Són fets provats que van motivar la condemna de Junqueras –afirma l’escrit– els relatius a la seva decisiva participació perquè es produïssin, tant el dia 20 de setembre com l’1 d’octubre, els dos del 2017, actes multitudinaris amb ús d’intimidació i violència en alguns casos, així com ocupació de locals i instal·lacions públics impedint el seu normal funcionament i produint una alteració en aquest, cosa que satisfaria els elements típics de la conducta tipificada a l’article 557.2 del Codi Penal».

Malversació reformada

Notícies relacionades

Junqueras coincideix amb el jutge Llarena en el fet que la sedició no és substituïble per un altre delicte

¿Marejol a Euskadi?

Quant a quin delicte de malversació s’ha de considerar comès pels condemnats del procés, l’Advocacia de l’Estat explica que perquè hi hagi «ànim de lucre [...] no és necessari que el lucre perseguit sigui de l’autoritat o funcionari, i pot ser d’un tercer, però el que sí que és ineludible per apreciar la conducta típica és que es presenti aquest ànim d’enriquiment propi o de tercers fent seu el cabal sostret».

Considera que en el cas de la sentència que es revisa s’ha d’aplicar el delicte del 433, que està penat amb fins a quatre anys de presó, i que castiga l’ús de diners públics a altres finalitats també públiques, perquè el legislador no n’ha vetat l’aplicació quan la seva destinació sigui il·lícita. En aquest punt discrepa de la fiscalia, que al seu escrit argumenta que una finalitat pública mai pot ser il·legal.