Junqueras coincideix amb el jutge Llarena en el fet que la sedició no és substituïble per un altre delicte

Mentre que els líders de Junts condemnats pel Tribunal Suprem per la seva responsabilitat en el procés han refusat presentar al·legacions, els d’ERC, amb el seu president, Oriol Junqueras, al capdavant, han remès cada un un escrit de 17 pàgines a l’alt tribunal (només el de Dolors Bassa és de vuit), en què coincideixen amb l’instructor del procés, Pablo Llarena, en el fet que la sedició no pot emmarcar-se en el delicte de desordres agreujats i discrepen amb el de malversació, amb l’argument que «un referèndum públic» no és equiparable a corrupció política.

El de Junqueras, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, declara que «els fets provats que al seu dia van ser subsumits en el delicte de sedició no poden trobar encaix típic en cap altre delicte i concretament no poden ser objecte de sanció de conformitat amb el delicte de desordres públics, per diferents raons que tenen a veure amb el diferent bé jurídic tutelat, amb la divergent estructura típica i amb la impossibilitat de ressuscitar qualificacions alternatives atesa la concreta descripció fàctica relativa a les finalitats perseguides per l’autor, mitjans comisivos i modalitats d’autoria».

Explica que «la derogació del delicte de sedició (articles 544 a 549 del Codi Penal) és el producte d’un consens polític majoritari plasmat en una reforma legislativa que propugna la superació de figures penals atàviques de les quals es rebutja la compatibilitat amb el context social». Amb aquesta voluntat explícita del legislador s’«opta per eliminar uns tipus penals que en massa ocasions (segurament per la seva falta de taxativitat i vaguetat) engloben accions d’exercici de drets fonamentals, de tal manera que ens situen en un escenari de risc de dissuasió del seu legítim exercici».

Administració deslleial

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat també demana a Llarena que processi Puigdemont per desordres públics

Cuixart es remet al seu recurs davant el TEDH, al considerar que la derogació de la sedició no el repara

L’escrit argumenta que «no hi ha cap dubte que la condemna dictada en el present procediment ho va ser per actuacions d’administració deslleial i no per accions d’apropiació indeguda». I aquesta distinció torna a fer-la el legislador amb la reforma, afirma, per tornar a la situació anterior a la reforma penal anterior al 2015.

«La sentència recorda que el delicte de malversació de cabals públics, subjecte a una important reforma el 2015, sanciona ara no només la conducta d’apoderament o sostracció, sinó l’administració deslleial de fons públics (pàgina 287 de la sentència). Si la sentència utilitza la partícula ‘no només’ és precisament per argumentar que els fets provats integren un delicte de malversació a l’encaixar en aquesta ‘nova modalitat’ que va introduir la reforma del 2015. El meu mandant, amb els altres condemnats per l’esmentat delicte, hauria executat aquesta deslleial administració que implicava la seva aplicació [dels fons públics] a un referèndum proscrit pel Tribunal Constitucional», explica l’escrit.