En resposta al Suprem
Junqueras coincideix amb el jutge Llarena en el fet que la sedició no és substituïble per un altre delicte
El president d’ERC, Romeva, Forcadell i Bassa al·leguen davant el Suprem que «un referèndum públic» no és corrupció
Mentre que els líders de Junts condemnats pel Tribunal Suprem per la seva responsabilitat en el procés han refusat presentar al·legacions, els d’ERC, amb el seu president, Oriol Junqueras, al capdavant, han remès cada un un escrit de 17 pàgines a l’alt tribunal (només el de Dolors Bassa és de vuit), en què coincideixen amb l’instructor del procés, Pablo Llarena, en el fet que la sedició no pot emmarcar-se en el delicte de desordres agreujats i discrepen amb el de malversació, amb l’argument que «un referèndum públic» no és equiparable a corrupció política.
El de Junqueras, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, declara que «els fets provats que al seu dia van ser subsumits en el delicte de sedició no poden trobar encaix típic en cap altre delicte i concretament no poden ser objecte de sanció de conformitat amb el delicte de desordres públics, per diferents raons que tenen a veure amb el diferent bé jurídic tutelat, amb la divergent estructura típica i amb la impossibilitat de ressuscitar qualificacions alternatives atesa la concreta descripció fàctica relativa a les finalitats perseguides per l’autor, mitjans comisivos i modalitats d’autoria».
Explica que «la derogació del delicte de sedició (articles 544 a 549 del Codi Penal) és el producte d’un consens polític majoritari plasmat en una reforma legislativa que propugna la superació de figures penals atàviques de les quals es rebutja la compatibilitat amb el context social». Amb aquesta voluntat explícita del legislador s’«opta per eliminar uns tipus penals que en massa ocasions (segurament per la seva falta de taxativitat i vaguetat) engloben accions d’exercici de drets fonamentals, de tal manera que ens situen en un escenari de risc de dissuasió del seu legítim exercici».
Administració deslleial
Notícies relacionadesL’escrit argumenta que «no hi ha cap dubte que la condemna dictada en el present procediment ho va ser per actuacions d’administració deslleial i no per accions d’apropiació indeguda». I aquesta distinció torna a fer-la el legislador amb la reforma, afirma, per tornar a la situació anterior a la reforma penal anterior al 2015.
«La sentència recorda que el delicte de malversació de cabals públics, subjecte a una important reforma el 2015, sanciona ara no només la conducta d’apoderament o sostracció, sinó l’administració deslleial de fons públics (pàgina 287 de la sentència). Si la sentència utilitza la partícula ‘no només’ és precisament per argumentar que els fets provats integren un delicte de malversació a l’encaixar en aquesta ‘nova modalitat’ que va introduir la reforma del 2015. El meu mandant, amb els altres condemnats per l’esmentat delicte, hauria executat aquesta deslleial administració que implicava la seva aplicació [dels fons públics] a un referèndum proscrit pel Tribunal Constitucional», explica l’escrit.
Tribunal Suprem Dolors Bassa Carme Forcadell Raül Romeva ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras Sentència del procés
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques