Decisió judicial

El jutge deixa a un pas de judici 45 policies nacionals per les càrregues de l’1-O

  • La seva actuació durant el referèndum del 2017 podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions

zentauroepp40371547 barcelona  01 10 2017 politica referendum 1 o elecciones la 171222195816

zentauroepp40371547 barcelona 01 10 2017 politica referendum 1 o elecciones la 171222195816 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El jutge Francisco Miralles, que investiga les càrregues de la Policia Nacional per impedir el referèndum unilateral de l’1-O a Barcelona, ha deixat a un pas de judici 45 agents del cos davant els indicis que la seva actuació podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions. El magistrat, en canvi, ha arxivat la causa per a 20 agents més.

En una interlocutòria, el titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona dona per acabada la investigació i ofereix un termini de 40 dies a les acusacions i defenses perquè presentin els seus escrits de qualificació o sol·licitin l’arxivament de la causa oberta als agents, als quals imputa càrregues desproporcionades a 25 escoles que van acollir urnes en la consulta sobiranista.

Segons el jutge d’instrucció, de la investigació portada a terme, que s’ha allargat més de cinc anys, els policies imputats haurien pogut incórrer no només en «delictes lleus o menys greus de lesions», sinó també en els previstos als articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i contra la integritat moral. Al seu extens escrit, de 73 pàgines, relata la intervenció policial en cada una de les escoles, així com les lesions que van patir les persones que es van congregar a les escoles i instituts utilitzats com a punts de votació.

La investigació judicial s’ha centrat en els agents i els seus comandaments que van actuar sobre el terreny, sense arribar a inculpar les altes cúpules policials o polítiques, al no demostrar-se durant la instrucció que hi hagués una ordre per carregar contra els votants. El togat recorda en la seva resolució que els uniformats sempre han d’actuar de forma sota els principis de «congruència, oportunitat i proporcionalitat» i «impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral». El jutge aprecia «dèficit» en l’actuació respecte a la normativa i aquest protocol.

«Agafaments i empentes»

Aquest protocol es va complir en 14 de les 27 escoles de Barcelona, on el magistrat descriu «agafaments i empentes», però no accions «desproporcionades» que anessin més enllà d’apartar votants per retirar les urnes i paperetes, com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En canvi, en 13 centres, l’instructor sí que hi veu actuacions d’agents contra votants en què «s’aprecien clars dèficits respecte als protocols» i un «ús innecessari de la força». És el cas, entre d’altres, de l’agent que va clavar una puntada de peu a un votant a l’escola Pau Claris, o del que va donar diversos cops de porra a una dona a les portes de l’escola Mediterrània. El togat centra el seu relat sobretot en les imatges gravades durant la intervenció de la policia, així com en l’informe de lesions i assistència mèdica presentat per alguns dels congregats.

Sense advertència prèvia

El jutge precisa cada una de les accions policials en diferents escoles. Per exemple, al centre Prosperitat, al carrer del Molí de Barcelona, detalla que, com pot veure’s a les imatges, tot just arribar-hi els agents, tenen una «breu» trobada verbal amb els congregats i «sense cap negociació ni advertència que pugui ser sentida» per la resta de persones que es troben al lloc, es procedeix en pocs segons a l’«ús de la força», que, en alguns casos, «resulta clarament innecessària», tenint en compte, a més, que els votants no tenen una actitud agressiva i diversos d’ells són d’avançada edat.

Notícies relacionades

En el cas de l’escola Mediterrània, el magistrat descriu que la policia es dirigeix de «forma directa» cap a la multitud i, «sense dir paraula, ni advertència ni cap requeriment», els agents comencen a empènyer les persones congregades, «cosa que inicia una situació violenta de gran confusió que va augmentant». Fins a tal punt, afegeix, que es poden observar persones empeses a terra, una amb la cara ensangonada i un policia colpejant amb la seva porra a la cara de la gent que ja estava desallotjada del lloc.

Per això, el magistrat destaca que «no es pot apreciar la proporcionalitat exigida en l’actuar, en conjunt, dels agents policials, al no haver fet cap intent d’informació, advertència i mediació», com sí que consta que es va fer en altres escoles aquell dia. D’entre els lesionats, destaca la presència de persones d’edat avançada (un d’ells de 82 anys).