L’oficina antidesnonaments frena la negociació entre Govern i Comuns

Mentre a Barcelona l’alcalde Jaume Collboni ha aconseguit tirar endavant els pressupostos del 2026 de la mà d’ERC i els Comuns, al president Salvador Illa se li resisteixen. No només perquè, per exigència dels republicans, el Govern espera que la Moncloa mogui fitxa amb el finançament singular, sinó perquè el grup de Jéssica Albiach manté ferma la seva exigència en matèria de vivenda i exigeix saldar els deutes pendents. Un d’aquests, clau perquè s’asseguin a negociar, és l’oficina antidesnonaments que està dissenyant la conselleria que comanda Sílvia Paneque. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’Executiu ha posat a sobre de la taula una proposta que no satisfà els Comuns ni en termes de calendari ni de contingut.

L’acord subscrit per les dues parts el 5 de maig passat recollia que l’oficina per prevenir i actuar en casos de desnonaments hauria d’estar dotada amb un mínim de 50 persones i es posaria en marxa al setembre. És a la vista que s’ha superat aquest marge de temps, una cosa que els Comuns atribueixen a la falta de dedicació del departament encarregat de fer-la realitat. En la reunió que van mantenir a finals de setembre amb el Govern ja van advertir d’aquesta "lentitud", per la qual cosa l’Executiu es va comprometre a resoldre l’oficina i el registre de grans tenidors aquest octubre.

El cas és que l’esbós temporal que fan des de la Generalitat per a l’oficina és insuficient per als Comuns, que reclamen mesures que tinguin un impacte "immediat". També són exigents amb el format. El grup d’Albiach adverteix que no n’hi ha prou amb un simple anunci o compromís verbal i que és imprescindible que la creació de l’oficina sigui aprovada pel Consell Executiu amb partida pressupostària associada, com va passar amb la creació del cos d’inspectors que han de vetllar pel compliment de la llei de vivenda. El registre de grans tenidors sí que està més encarrilat i en fase d’exposició pública.

El Govern ha demanat aquest mes per mirar de complir les demandes dels seus dos socis, però el calendari corre i no s’entreveu ni que els pressupostos vegin la llum ni que la negociació comenci amb ERC o amb els Comuns. Illa no vol presentar els comptes sense haver-los pactat abans perquè això augmentaria el risc que acabin fracassant, però alhora sent l’alè de sindicats, patronals i entitats municipalistes reclamant que surti de l’escenari de pròrroga.

Notícies relacionades

Feijóo anuncia un pla per rebaixar els impostos als autònoms i diu que els seus diners no poden anar a «pagar xistorres»

¿Quants vots dona l’avortament? Les dones, al centre de la guerra PSOE-PP

La vista posada a Madrid

En l’Executiu veuen molt difícil que l’1 de gener del 2026 hi hagi nous pressupostos vigents, aspiració que va marcar l’inici del curs. "És molt just", admeten, malgrat que els últims que van entrar en vigor en temps i forma –els del 2022– van ser registrats a principis de novembre. Tot i que públicament miren de desvincular la negociació de les xifres catalanes de la del finançament, fonts del Govern reconeixen que una va a remolc de l’altra i que està en l’aire quan arribaran els avanços en finançament que reclama ERC. És per això que miren de compassar el calendari de la Generalitat amb el ritme de la Moncloa.