Brussel·les analitza si la reforma de la malversació vulnera la legislació de la UE

Des que la Comissió Europea va començar a avaluar la situació de l’Estat de dret als Vint-i-set, fa tres anys i mig, tots els informes anuals han compartit el mateix missatge: el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és «causa de preocupació» i és prioritari que el govern i l’oposició desbloquegin la situació. El mateix missatge ha transmès aquest dimecres el comissari de justícia, Didier Reynders, davant el ple del Parlament Europeu durant un debat sobre l’Estat de dret a Espanya, imposat pel Partit Popular Europeu, al qual ha confirmat que Brussel·les analitza si la reforma del delicte de malversació impulsada pel Govern de Pedro Sánchez viola les normes europees sobre protecció d’interessos financers de la UE.

«Segons la informació de què disposa la Comissió, s’ha aprovat al Parlament una reforma del Codi Penal espanyol. Aquesta reforma introdueix canvis en diversos delictes, inclòs el delicte de malversació. La Comissió està analitzant actualment aquestes noves disposicions, per verificar la conformitat d’aquesta reforma amb la legislació de la UE, especialment pel que fa a la protecció dels interessos financers de la UE», ha explicat el liberal belga, que ha fet un repàs de totes les recomanacions dirigides a Espanya a l’últim informe publicat el juliol de l’any passat, inclosa la renovació urgent del CGPJ, que fa cinc anys que està caducat, i la modificació immediatament després del procés de nomenament dels seus membres, tenint en compte els estàndards europeus.

«El que importa és que el CGPJ es percebi com vulnerable a la politització», ha insistit Reynders, que s’ha referit a informes recents que apunten que el bloqueig de l’òrgan dels jutges està afectant l’eficiència de la justícia a Espanya. El comissari, que va visitar Espanya el setembre passat per abordar la renovació i pressionar el Govern i l’oposició perquè aconsegueixin una entesa, també ha lamentat que suspenguessin les negociacions l’octubre passat. «Continuem demanant a tots els partits implicats que prenguin les mesures pertinents perquè s’apliqui la nostra recomanació. Les associacions de jutges participen en el suggeriment de noms per a candidats al CGPJ, però l’última paraula la tenen al Parlament, que té encara molt marge de discreció per decidir», ha remarcat.

Canvis al Constitucional

Sí que ha celebrat, en canvi, l’acord al qual van arribar el desembre passat en el nomenament de quatre membres del Tribunal Constitucional, dos per part del Govern (Juan Carlos Campo i Laura Díez) i dos pel CGPJ (César Tolosa i María Luisa Segoviano. «Aquests nomenaments són importants» ja que «el funcionament dels òrgans constitucionals és un element essencial de l’Estat de dret», ha puntualitzat. Reynders també ha explicat que Brussel·les està al corrent sobre la proposta per modificar alguns aspectes del sistema de designació dels membres del Tribunal Constitucional i que ho tornaran a avaluar en el marc del nou informe sobre l’Estat de dret del 2023.

Quant a la reforma del Codi Penal i el delicte de sedició, Reynders ha explicat que estan al corrent dels canvis introduïts pel Govern i la nova definició, però ha replicat que es tracta d’una competència exclusiva dels estats membre. «La sedició és una cosa que cau exclusivament en la competència dels estats membre, de manera que són lliures d’aprovar o esmenar la legislació en aquest àmbit com bé ho considerin, sempre que respectin les seves obligacions internacionals i constitucionals», ha assenyalat durant el torn de rèplica d’un debat amb una trentena d’intervencions d’eurodiputats, més de la meitat, espanyols, que s’ha prolongat una hora i mitja.

El PP, origen del debat

Cada sessió plenària un grup polític té dret a incloure un tema d’actualitat en l’ordre del dia del ple de l’Eurocambra. Aquest mes li tocava al PPE, que ha maniobrat, amb la delegació espanyola al capdavant, per imposar un debat sobre l’Estat de dret a Espanya. «Espanya pateix una preocupant deriva de degradació democràtica, deteriorament institucional i irresponsabilitat governamental provocada per les últimes decisions de l’actual Govern [...]. No podem callar mentre aquest Govern mercadeja amb Espanya, fent cessions davant els que busquen amb el país», ha disparat la cap de la delegació popular i encarregada de presentar el debat, Dolores Montserrat. Ha tingut el suport total de Ciutadans i Vox.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

«Si els parlo d’un president del Govern que desobeeix i incompleix lleis, que nomena un ministre fiscal general de l’estat, que vol canviar majories per nomenar el CGPJ il·legalment, que indulta polítics condemnats per sedició i malversació i que reforma el Codi Penal a la mesura d’aquests perquè no tinguin el cost de la inhabilitació... ¿De qui creuen que parlo, de [Viktor] Orbán? No, de Pedro Sánchez», ha etzibat Jordi Cañas (Cs). «El gran germà és Pedro Sánchez. Està aprovant lleis de manera fraudulenta, col·locant els seus peons judicials amb la complicitat de tots els partits», ha acusat Jorge Buxadé (Vox).

Els partits que formen la majoria de govern han contraatacat acusant els populars d’instrumentalitzar el Parlament Europeu i segrestar els òrgans constitucionals. «La idea europea de democràcia exigeix saber perdre quan perds les eleccions. El PP no ha sabut perdre les eleccions», ha resumit Juan Fernando López Aguilar (PSOE). «Aquest debat és un debat instrumental del PP, que utilitza aquesta cambra per qüestionar la legitimitat del Govern de coalició a Espanya, a l’estil de l’extrema dreta en altres llocs del món», ha criticat Sira Rego (IU). «No aconseguiran entelar el bon treball del Govern de coalició a Europa. Lladren, després cavalquem», ha carregat Ernest Urtasun (Catalunya en Comú), que ha acusat el PP de deslleialtat i d’iniciar amb aquest debat «el boicot» a la presidència semestral espanyola de la UE que tindrà lloc durant el segon trimestre del 2023.