Llarena ultima la seva revisió dels delictes que s’imputen a Puigdemont després de la reforma del Codi Penal

Fonts de l’alt tribunal van assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que la sol·licitud d’informes es realitzarà de manera «imminent» i primer es dirigirà a la fiscalia i a l’acusació popular que va exercir Vox; després, a les defenses, que ja han anunciat que sol·licitaran l’absolució dels condemnats o en el seu cas la rebaixa de la inhabilitació que encara tinguin pendents.

La clau de la interlocutòria que dictarà Llarena consistirà a determinar si la conducta dels fugits amb Puigdemont al capdavant, fins ara processats per sedició, es pot emmarcar en el nou delicte de desordres públics agreujats o seria simplement una mera desobediència a les resolucions del Constitucional.

En el cas dels pròfugs de la justícia, al no haver sigut jutjats i no comptar-se amb una sentència que deixa negre sobre blanc el delicte pel qual se’ls va condemnar a partir de la seva conducta, és més senzill determinar si aquesta pot ajustar-se al nou delicte o queda ara fora del Codi Penal, tenint en compte que el mateix Puigdemont va esgrimir la seva derogació davant la justícia europea.

Pel que fa a la malversació també és més senzill que segueixi endavant sense problema en el seu cas ja que la sentència ja va establir que la despesa superaria els 250.000 euros, cosa que mantindria el delicte dins dels tipus agreujats. La fórmula que preveu una rebaixa de les penes i les situa fins als quatre anys de presó no sembla que sigui aplicable al seu cas, ja que un referèndum il·legal és difícil que es pugui entendre com un final públic diferent d’aquell per al qual els diners estaven pressupostats.

Tornada a Espanya

En qualsevol cas la que pot tenir-ho tot més senzill és la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que només estava acusada de sedició, per la qual cosa, derogat el delicte, si el jutge Llarena entén que la seva conducta no pot traslladar-se al de desordres públics agreujats, quedaria exonerada de qualsevol responsabilitat penal, cosa que li permetria tornar a Espanya sense problema.

Notícies relacionades

Rebel·lió, sedició o desordres públics: ¿com es castigaria a Espanya un assalt com el del Brasil?

Divisió entre els condemnats pel procés d’ERC i Junts sobre la revisió de sentència després de la reforma penal

Quan es van conèixer les esmenes amb què es reformava el Codi Penal, els magistrats del Suprem van manifestar diferents punts de vista respecte a com afectaria el canvi legislatiu als condemnats. Hi havia fins i tot qui sostenia que, desapareguda la sedició, també ho faria la malversació, pel fet d’haver-se imposat la condemna per aquest segon delicte com a mitjà per cometre el primer. D’altres, en canvi, sostenien que no perquè la distracció de fons públics per a finalitats alienes sempre ha de ser castigada.

En el cas dels condemnats el quid de la qüestió és en la inhabilitació que encara els queda per complir, ja que tots ells van ser indultats pel Govern de Pedro Sánchez.