El TC argumenta que el poder legislatiu també està subjecte al control de constitucionalitat

El Tribunal Constitucional basa la interlocutòria en la qual va paralitzar per primera vegada la tramitació parlamentària d’una reforma legislativa en el fet que tots els poders públics, «inclòs el poder legislatiu», estan «subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic». Per això «garant últim de l’equilibri de poders» té la «possibilitat de limitar la capacitat d’actuació del legislador quan excedeixi dels marges constitucionals, sempre segons la interpretació que en faci, a l’exercici de la seva irrenunciable responsabilitat constitucional, aquest tribunal», afirma la interlocutòria avançada per El Español i confirmada per aquest diari.

La interlocutòria, que es notificarà a les parts una vegada que estiguin preparats els tres vots particulars amb què els cinc magistrats discrepants (el de María Luisa Balaguer, el de Juan Antonio Xiol i el de Cándido Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel) mostraran les seves diferències amb la posició majoritària, destaca la funció que exerceix el tribunal de garanties com a «garant de la Constitució davant tots els altres poders, inclòs el legislatiu».

El Constitucional, al qual el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha comunicat la designació de César Tolosa i María Luisa Segoviano com dos dels seus magistrats, fet que l’obligarà a convocar un ple «de manera immediata», previsiblement aquest dijous, per donar-los el plàcet junt amb els elegits pel Govern (l’exministre Juan Carlos Campo i l’exassessora de la Moncloa Laura Díez), argumenta a la seva resolució que no complir la carta magna «suposaria no només admetre una zona immune al control de constitucionalitat, sinó també fer abandó» de funcions, com és «vetllar pel complimento d’aquestes regles procedimentals (...), garanties de la manera en què els poders públics han d’actuar».

Explica que la inconstitucionalitat de la reforma –la seva tramitació es va paralitzar– «podria ser discutida després de la seva aprovació definitiva per les vies del recurs o la qüestió d’inconstitucionalitat», però en aquest moment el Constitucional havia de determinar «si la tramitació del procediment legislatiu es va ajustar en aquest cas als principis que han de presidir-lo» i si la celeritat amb què es va produir la tramitació parlamentària vulnerava irreversiblement els drets dels diputats recurrents.

Dret d’esmena

En aquest sentit, afegeix que cal garantir «no només el dret de la majoria parlamentària a adoptar les decisions que legítimament li corresponen, sinó també el dret de les minories a participar en els processos de formació de la llei, expressió de la voluntat popular que ha d’integrar, a través precisament del procediment legislatiu, l’expressió del pluralisme polític». Això explica la «rellevància constitucional del dret d’esmena com una facultat integrant del nucli essencial» del dret a exercir la funció parlamentària dels representants polítics i, per tant, com a «reflex del dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics per mitjà d’aquells».

«El que està en joc en aquest cas no és només l’eventual reparació del dret fonamental dels diputats recurrents a l’empara de l’exercici de les seves funcions representatives (article 23.2 de la Constitució Espanyola), sinó també la integritat del procediment legislatiu en la regulació d’una qüestió fonamental per a l’estructura institucional de l’Estat i el seu règim de mecanismes de garantia i control previstos en l’ordenament, com és la designació de magistrats del Tribunal Constitucional», afirma la resolució.

El precedent del Parlament

La interlocutòria, de 31 pàgines, considera un precedent a la seva decisió, la paralització l’octubre del 2017 al Parlament del debat sobre els resultats de l’1-O, de resultes d’un recurs del PSC. Malgrat ser conscient de les seves diferències, «l’absència d’un precedent idèntic no impedeix a aquest tribunal l’adopció de la mesura cautelar ‘inaudita parte’», com preveu la llei reguladora que es modificava en la tramitació parlamentària suspesa, sempre que es presenti una «irreversibilitat del perjudici» i una «urgència excepcional», com va ser l’«extraordinària celeritat» amb què es va desenvolupar.

I això va impedir als sol·licitants d’empara disposar d’algun recurs efectiu per oposar-se a la decisió de la Taula de la Comissió de Justícia d’admetre a tràmit les esmenes qüestionades. «El mitjà, la forma i el procediment seguits resulten inequívocament desconeixedors i, per això, talladors d’aquest dret fonamental, que és la clau de volta de l’Estat democràtic, a l’haver-se minvat de tal manera l’esmentat dret fonamental que queda senzillament negat, esborrat per l’actuació de la Taula de la Comissió de Justícia».

Segons la seva opinió, la seva decisió va ser «proporcionada», perquè la continuació de la tramitació en el Senat amb el text «culminaria la vulneració de drets al·legada pels recurrents, que ja no podria ser reparada de manera real i efectiva per una eventual estimació del recurs d’empara, per la qual cosa aquest perdria la seva finalitat».

Mecanisme de control parlamentari

D’altra banda, la magistrada María Luisa Balaguer argumenta en el seu vot, al qual ha tingut accés aquest diari, que el recurs d’empara parlamentària del PP «pot ser utilitzat com a mecanisme de control del procediment legislatiu abans que aquest conclogui, i això afectaria el nucli indisponible de l’autonomia parlamentària, que es proclama com a garantia de la sobirania nacional en exercici del poder legislatiu». 

Segons el seu parer, aquest ús fomenta la «instrumentalització de l’empara parlamentària com a mecanisme de control preventiu de la constitucionalitat del procediment legislatiu». En aquest punt recorda també el caràcter subsidiari que ha de tenir el recurs d’empara mentre estiguin vives actuacions judicials o administratives com passava en aquest cas.

Notícies relacionades

El CGPJ aconsegueix la renovació del Constitucional a l’obtenir Tolosa i Segoviano la unanimitat dels vots

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Així, conclou que la decisió del Constitucional del dia 19 passat va suposar, segons el seu parer, recuperar el recurs previ d’inconstitucionalitat sobre el qual hi havia cert consens a no admetre’l, però aquest consens, conclou, «queda trencat» perquè «el recurs d’empara parlamentària no està previst ni per controlar la constitucionalitat de les normes, ni per vigilar la constitucionalitat del procediment legislatiu».

A més, crítica als seus companys de la majoria que tinguessin en compte com a part el president de la Taula de la Comissió de Justícia, Felipe Sicilia, que en el matí de la deliberació va enviar un escrit instant la recusació del president de l’òrgan, Pedro González-Trevijano, i del magistrat Antonio Narváez, per considerar que estaven directament afectats per la decisió. Al rebutjar-se els seus arguments, Balaguer considera que es va vulnerar «la imprescindible aparença d’imparcialitat a l’hora d’abordar una decisió de tanta transcendència».