Anàlisi

María Luisa Segoviano ‘acaba’ amb Pedro González-Trevijano

El pacte secret de la nit de Nadal dels progressistes agafa al vol la proposta del sector conservador i s’informa al magistrat Bandrés que la solució del bloqueig amb una candidata pròpia prevaldrà sobre el seu nom

María Luisa Segoviano ‘acaba’ amb Pedro González-Trevijano

CGPJ / EFE

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El tret per la culata. José María Macías, el petit Maquiavel que lidera els 10 vocals del sector conservador escollit el desembre del 2013 –es diu aviat ¡entraran en el desè any quan van ser elegits per cinc!–, va abandonar aquest dimarts 27 a la tarda la seu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb la cara desencaixada, segons van confirmar diverses fonts consultades per aquest diari. El sector conservador havia demanat un ple extraordinari amb la certesa que el grup progressista rebutjaria el nomenament dels magistrats César Tolosa i María Luisa Segoviano per al Tribunal Constitucional (TC) i els progressistes, un rere l’altre, el van recolzar sense avisar. Els dos magistrats van sortir elegits per unanimitat. Ara li toca a Pedro González-Trevijano, president sortint del TC, complir la seva promesa: amb els dos nomenaments convocaria –va dir– aquesta mateixa setmana –el dijous 29– el ple extraordinari del TC per donar el plàcet als dos designats pel CGPJ i a Juan Carlos Campo i Laura Díez, pel Govern.

Macías va portar la partida de mus amb Rafael Mozo, president del CGPJ, i Álvaro Cuesta, el portaveu del grup progressista, en contacte, segons fonts consultades amb magistrats del TC. Macías va arribar a plantejar que escollissin qualsevol menys José Manuel Bandrés, magistrat de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

Però va ser el vocal Juan Martínez Moya, magistrat de la Sala Social, qui va suggerir als seus iguals conservadors per què no incorporar María Luisa Segoviano, magistrada laboralista com ell, que formava part de la primera llista de cinc magistrats del sector progressista presentada en la negociació amb els conservadors, el setembre passat. Macías la va acceptar i va dir als seus interlocutors progressistes que ella era una «anècdota».

La nit de Nadal

Mozo i Cuesta van començar a mastegar la idea la nit de Nadal, l’endemà que el sector conservador sol·licités al president el nou ple extraordinari i elevés la dupla Tolosa-Segoviano, cosa que suposava substituir el magistrat Pablo Lucas proposat en l’anterior iniciativa, que no va aconseguir els 11 vots (3/5 sobre 18 membres) requerits. Però no van acabar de creure’s que Macías i els seus col·legues votarien Segoviano. Llavors van decidir que el millor era portar aquesta partida de mus en secret.

Segoviano va rebre suport per ser presidenta de la Sala Quarta Social del Suprem, entre d’altres, per vocals del CGPJ com Clara Martínez de Careaga, a qui han recusat Macías i quatre conservadors més. És molt respectada com a magistrada laboralista i ha sigut afiliada de Jutges per la Democràcia.

«La nostra primera reacció quan van proposar el ple extraordinari i Segoviano en lloc de Lucas va ser reafirmar-nos en Bandrés i això vam fer formalitzant la nostra proposta per anar veient el que volien fer, veure si era només una llebre, però alhora vam saber que González-Trevijano bloquejaria la nova proposició de llei que ja s’havia anunciat. Mai vam tenir la garantia que el sector conservador volia arribar a un acord. Sabíem que persones individuals tenien reticències a seguir bloquejant però també que tenien por. Una ens va dir: ’No volem que ens prenguin la matrícula’. En l’últim ple hi va haver un conat de gent conservadora que volia arribar a un acord fins i tot votant Bandrés, però Macías immediatament ho va capgirar després de reunir-s’hi», va explicar Álvaro Cuesta a EL PERIÓDICO.

Va ser en la reunió de grup d’aquest dimarts a les 15.30 quan Mozo i Cuesta van plantejar que, després del cop del TC contra el Congrés i el Senat, era necessari anteposar la superació del bloqueig al nom de les persones. Uns dies abans, van anticipar a Bandrés que si, en efecte, María Luisa Segoviano no era un esquer votarien per la parella Segoviano-Tolosa. Fonts solvents van informar que, sense amagar la seva lògica frustració per la campanya de la dreta contra ell, Bandrés va coincidir que era fonamental acabar amb el bloqueig enquistat.

Per videoconferència

La votació es va fer, com és norma, per ordre d’edat, de més jove a més gran. Els primers tres que van votar van ser vocals conservadors: Maru Carmona, José María Macías i Nuria Díaz Abad. Els tres per Tolosa-Segoviano. Macías prenia notes en un quadern on posava els noms.

En quart lloc, Roser Bach, que havia de votar per videoconferència des de Barcelona. I aquí es posava de cara amunt la primera carta del sector progressista. Bach va dir: Segoviano-Tolosa. Macías no donava crèdit, però es podia tractar d’una excepció. A continuació vindria el torn decisiu: Clara Martínez de Careaga, a qui Macías i el seu grupet de quatre havien recusat sense èxit per ser la dona de Cándido Conde-Pumpido, va dir que tot i que no renunciava a Bandrés per necessitat de superar la situació de bloqueig votava Segoviano-Tolosa.

Ja no hi havia, doncs, cap dubte. Després van votar Mar Cabrejas, Juan Martínez Moya i diversos vocals que van votar telemàticament per la parella.

Durant la roda de premsa de final d’any, el president del Govern, Pedro Sánchez, va ometre en la presentació dels esdeveniments de l’any la crisi del TC i el CGPJ. Aquesta va ser una primera pista que esperava una notícia, tot i que encara, com els mateixos vocals conservadors, no les tenia totes. Però estava al lloro. Per això va dir que la urgència d’una nova proposició de llei per impedir els bloquejos depenia del que es decidís en el CGPJ i que els grups parlamentaris haurien de debatre sobre això.

Notícies relacionades

González-Trevijano, doncs, haurà de complir la seva promesa. Ja hi ha quatre magistrats sobre la taula.

És l’hora de marxar. Més aviat que tard, com dèiem ahir.