‘Fact check’: les cinc tasques pendents del Govern del PSOE i Podem a 11 mesos de les eleccions

L’Executiu de coalició va arrencar la legislatura amb el ferm compromís de reformar la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, que va aprovar el PP el 2015. La modificació s’havia de fer «al més aviat possible», van prometre en l’acord de coalició. Fins al moment, la norma segueix tal com es va promulgar fa set anys i socialistes, morats i la resta d’aliats parlamentaris no han sigut capaços de pactar un text alternatiu. No obstant, en les últimes setmanes s’ha produït alguna entesa que podria permetre que es derogués la norma en els primers mesos del 2023.

Hi ha altres compromisos que, sens dubte, no correran la mateixa sort. Encara no s’han començat a treballar en la llei de llibertat de consciència que va prometre el Govern i la llei de secrets oficials, de la qual l’Executiu va donar algunes pinzellades aquest estiu, no s’ha acabat de redactar. En un punt molt similar es troben la reformar el sistema electoral perquè aquest resulti més proporcional.

En els pròxims dies, el Govern podria complir un dels seus principals compromisos de la legislatura: apujar el salari mínim interprofessional fins als 1.046 euros mensuals com a mínim i els 1.082 euros com a màxim, cosa que suposaria arribar al 60% del salari mitjà a Espanya. Fa setmanes que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, es reuneix amb sindicats i patronal per aconseguir un acord i aquest podria ratificar-se en les pròximes setmanes, tot i que tindria caràcter retroactiu a l’1 de gener.

La ministra de Treball també té molt avançades les negociacions per aprovar l’estatut del becari. No passa el mateix amb l’actualització de l’estatut dels treballadors que està en una fase molt incipient. El Govern vincula a aquesta futura norma algunes de les mesures pendents que no es van incloure en la reforma laboral, com endurir les causes d’acomiadament, limitar la capacitat de les empreses per modificar de manera unilateral les condicions de treball o establir que el despenjament salarial ha de ser per causes econòmiques greus.

Amb els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023 aprovats, el Govern ha reforçat, un altre any més, les partides destinades a sanitat –la xifra rècord de 7.000 milions d’euros– i educació –un 6,6% més que el 2022–, però encara estan pendents diverses mesures que el Govern va incloure en el seu acord de coalició. Socialistes i morats es van comprometre a eliminar el copagament de medicaments i blindar el sistema de salut davant futures privatitzacions. Les dues iniciatives es recullen en un projecte de llei que fs mesos que està bloquejat en el Congrés i que està provocant tibantors entre els socis, ja que els morats denuncien la laxitud de la norma.

En matèria d’educació, està pendent implementar un pla per universalitzar l’educació de 0 a 3 anys. El Govern, de moment, està transferint una dotació pressupostària més gran a les comunitats autònomes perquè puguin posar en marxa aquesta mesura. En l’apartat cultural, també queda pendent l’elaboració de l’estatut de l’artista.

Des de l’arrencada de la legislatura, la relació amb el Govern de Catalunya ha sigut un altre dels deures principals del Govern de coalició. Després d’acordar amb ERC la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació, delictes pels quals estan condemnats els líders del procés, a l’Executiu encara li queda pendent el traspàs de competències a la Generalitat de la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim o la gestió de les beques i ajudes a l’estudi.

Un altre dels reptes a nivell territorial que haurà d’encarar l’Executiu és acordar amb les comunitats un nou model de finançament autonòmic que reemplaci l’actual, que fa set anys que està caducat. El desembre del 2021, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va enviar a les comunitats una proposta i els va donar fins a finals de gener del 2022 per presentar al·legacions, des d’aleshores han passat 11 mesos i no s’han produït avenços significatius.

Si hi ha una norma que està portant maldecaps al Govern de coalició és la llei de vivenda per regular el preu dels lloguers. Des de l’octubre del 2020 està sent motiu de fricció entre el PSOE i Unides Podem i, tot i que aconseguís un acord entorn d’un text que va aprovar el Consell de Ministres l’octubre del 2021 amb caràcter d’urgència, fa mesos que està bloquejada en el Congrés. La intenció és intentar desembussar les negociacions els pròxims mesos.

També està pendent la llei de famílies que va aprovar el Consell de Ministres a mitjans de desembre. La norma, que incorpora ajudes i permisos per facilitar la conciliació i reconeix la diversitat familiar, estableix dues baixes laborals retribuïdes de nou dies i una de vuit setmanes sense sou i, com a sorpresa d’última hora, prohibeix el ‘pin parental’.

Finalment, queda pendent que el Consell de Ministres doni el vistiplau a l’avantprojecte de llei integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans i que aquest sigui remès al Congrés per iniciar-se la tramitació.