El líder de la dreta del CGPJ converteix la parella del magistrat Conde-Pumpido en l’equivalent de González-Trevijano i Narváez en el TC

L’ullal recargolat de Macías es veia venir, quan Esteban González Pons, vicesecretari del Partit Popular, encarregat de la campanya politicojudicial del seu partit, va llançar un tuit abans del ple del dimarts 21 demanant l’abstenció de la vocal. Macías vol fer soroll, sobretot en els mitjans del sindicat mediàtic judicial, per crear la imatge virtual que a tots els òrgans hi ha fang quan plou: si bé el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez han estat objecte d’una sol·licitud d’abstenció/recusació per part del PSOE, Unides Podem i del Senat, també al CGPJ la vocal Martínez de Careaga és objecte d’una petició d’abstenció.

El pla era i és rebaixar el quòrum de 17 vocals del Consell, perquè d’aquesta manera els 3/5 que es requereixen per nomenar els dos candidats al TC es redueix d’11 vots a 10. ¡Bingo! Són els que té la dreta.

Macías és transparent. «El Ple s’ha constituït amb 17 membres, cosa que va determinar que la majoria exigible per nomenar els candidats fos d’11 vots. Si s’hagués abstingut una persona més [a part d’Enrique Lucas, que es va abstenir perquè es votava el seu germà Pablo] la majoria hauria sigut de 10 vots». Són els que van obtenir els seus dos candidats, Tolosa i Lucas. «En el curs del Ple es va posar de manifest –continua Macías– la concurrència de causa d’abstenció de la vocal Clara Martínez de Careaga, que ha rebutjat abstenir-se». ¿Qui ho va posar de manifest? Els vocals en els mitjans de comunicació van disseminar l’abstenció i González Pons va recollir el guant.

«Afirmo que el Ple es va constituir indegudament amb la participació de la vocal Clara Martínez de Careaga. És notori que la vocal està casada amb el magistrat Cándido Conde-Pumpido que és un candidat possible per ser nomenat, entre d’altres, president del TC. La vocal no pot participar en el nomenament de la persona que pot decidir que el seu marit sigui nomenat o no, president del TC i cinquena autoritat de l’Estat. Com gràficament ha expressat un vocal, no pot elegir els electors del seu marit». Segons l’escrit, té interès directe o indirecte o la seva relació amb el magistrat Conde-Pumpido afecta la seva imparcialitat objectiva.

L’objectiu

L’objectiu l’assenyala l’escrit: si la vocal s’hagués abstingut el sector conservador –recolzat pel PP– hauria designat amb els deu vots els seus candidats.

Al TC el sector conservador, activat pel magistrat Enrique Arnaldo –nomenat el 2021 a proposta de Pablo Casado– ha eliminat les disposicions finals al Senat amb què el Govern pretenia acabar el bloqueig de la renovació del TC. El Govern presentarà, doncs, una nova proposició de llei amb les mateixes, cosa que pot prolongar el bloqueig deliberat de la coalició entre el PP i els ‘seus’ magistrats fins al febrer.

Però aquesta coalició sap que González-Trevijano i Narváez, que tenen els mandats vençuts des del 12 de juny, hauran d’abandonar els seus càrrecs quan la llei sigui aprovada. Per tant, el TC passarà a una majoria progressista de 7 magistrats i 4 conservadors. No es tracta de saber si això passarà sinó de quan es concretarà. Per tant, en l’estratègia de Macías i del PP ha passat a primer pla l’objectiu d’impedir que Conde-Pumpido sigui elegit president del TC. I aquí és on entra la seva dona, la magistrada i vocal Martínez de Careaga.

Dimarts passat, al Ple, la vocal es va defensar amb fermesa i visible disgust –exagerat per la premsa del sindicat mediaticojudicial– de les afirmacions de la magistrada de la dreta Carmen Llombart, que va plantejar el tema de l’abstenció. Macías la va replicar a posteriori. Els cinc que firmen el vot particular –presentat per Macías– equivalen a la meitat dels deu del sector conservador. És a dir: els mateixos vocals del seu grup no comparteixen la posició del seu líder.

Al TC, després de renovar-se amb els quatre magistrats pendents d’incorporar-se, segons la seva llei orgànica s’ha d’elegir president i vicepresident. El sector progressista haurà de posar-se d’acord en una proposta per a la presidència. Macías ja ha traçat la primera derivada –l’atac a la vocal Martínez de Careaga- per enredar en la segona derivada, l’elecció per a la presidència del TC després de la renovació.

L’abstenció/recusació de González-Trevijano i Narváez està plantejada pel seu interès directe. Segueixen al TC perquè no s’aproven les disposicions. I ells són precisament els qui les han bloquejat. Ergo poden seguir en els seus càrrecs. Mentre que l’elecció de president i vicepresident al TC, posterior a la renovació, serà el resultat de la votació primer al bloc progressista –on aparentment hi ha dos possibles candidats, María Luisa Balaguer i Conde-Pumpido-, en què, ja des d’ara, Macías vol intervenir.

Resistència

Notícies relacionades

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

Els vocals conservadors han explicat la seva resistència a elegir els dos candidats al TC per la falta d’interès dels magistrats del Tribunal Suprem a ocupar aquests càrrecs, un argument que els ha servit per empantanegar l’elecció des del 8 de setembre passat. Ara han decidit proposar al Ple del 27 de desembre un nou tiquet. Han tret Pablo Lucas. I volen elegir César Tolosa i María Luisa Segoviana, presidenta de la Sala Social del Suprem.

Però de candidats, com les ‘meigas’, d’haver-n’hi n’hi ha. Abans i ara, ¿a l’apartar Lucas volen el vot del seu germà Enrique Lucas, vocal a proposta del Partit Nacionalista Basc (PNB), que com a protesta pel fet que el seu germà no ha sortit escollit dimarts 20, s’uniria als 10 vots conservadors i facilitaria la majoria d’11 vots? Lucas ja va afirmar en el passat que no contribuiria a votar dos candidats de la dreta. Però Macías no descansa.