Reconstrucció de les més de nou hores del tens ple del Tribunal Constitucional que va frenar la renovació

La reunió va començar una mica després de les 10 del matí amb la intenció de no deixar en l’aire cap dels aspectes que podien estar sobre la taula. Per això es va començar decidint si havia de ser el ple o la Sala Segona qui assumís la decisió sobre el recurs del PP contra la tramitació de la reforma de la llei orgànica del poder judicial i de la llei reguladora del mateix Constitucional introduïda via esmenes en la modificació del Codi Penal que deroga la sedició i modifica la malversació.

Semblava una cosa que es donava per descomptada, perquè quan per tanda la impugnació va correspondre a Enrique Arnaldo aquest va proposar elevar-lo a ple i el president, Pedro González-Trevijano, el va convocar per a l’endemà. Si no, li hauria correspost a la Sala Segona del Tribunal Constitucional, on són majoria els magistrats de sensibilitat progressista. Tanmateix, durant la sessió matutina del ple el president d’aquesta Sala, el vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, de tendència progressista, es va afegir als seus companys conservadors a l’entendre que la transcendència de l’assumpte n’obligava l’estudi pel ple.

Fins a la tarda

Tret d’aquesta ocasió, el ple va anar escoltant els arguments jurídics a favor i en contra de cada mesura i adoptant decisions per majoria de sis a cinc: els sis magistrats de sensibilitat conservadora davant els cinc progressistes. Aquests últims estaven confiats que la proporció canviaria quan iniciessin l’estudi de les recusacions d’Unides Podem i del PSOE dirigides contra el president González-Trevijano i el magistrat Antonio Narváez, tots dos nomenats en el seu moment pel Govern de Mariano Rajoy, per la qual cosa són els únics que tindrien ja substitut amb l’aprovació de la reforma ara paralitzada amb els elegits per l’Executiu de Pedro Sánchez.

Quan ni González-Trevijano ni Narváez van fer posat d’apartar-se perquè els seus companys del ple poguessin parlar amb més llibertat sobre el punt que els afectava directament, es va viure el moment de més tensió de la reunió. Magistrats del sector progressista assenyalen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que va ser «una sorpresa» que mai havien vist en la seva trajectòria professional de dècades. Per això consideren l’ocorregut «insòlit» i «clarament inconstitucional».

Els magistrats conservadors van argumentar que cap dels dos s’havia d’apartar, perquè no era el moment processal per presentar recusacions, ja que qui ho feia eren «coadjuvants» (el que ajuda a la consecució d’una cosa) de les parts personades, amb referència al Congrés i al Senat, així que no comptaven amb legitimació per presentar els incidents. Al no poder tramitar-se, ningú havia d’apartar-se, ni tan sols per arribar a aquesta conclusió.

Una vegada rebutjades les recusacions en les pràctica, es va entrar en el fons de la qüestió a debatre: si el Constitucional havia de paralitzar les esmenes recorregudes pel PP i per sis vots a cinc va tirar endavant la inèdita mesura que paralitza la tramitació parlamentària d’una reforma legislativa per primera vegada en la història de la democràcia.

Notícies relacionades

Jutges i fiscals progressistes denuncien que el TC ha sigut «arrossegat» pels qui «tenen segrestades les institucions»

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els cinc magistrats de sensibilitat progressista, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer, Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán, preparen un vot particular en el qual mostraran la seva discrepància amb la mesura adoptada per la majoria.

Quan es notifiquin la interlocutòria i aquest vot, Congrés i Senat disposaran de cinc dies per recórrer en súplica la decisió, tot i que aquest tipus d’impugnació és molt complicada que prosperi, perquè resolen els mateixos magistrats que van dictar la decisió recorreguda. Després tindran 10 dies per presentar les al·legacions que considerin oportunes en defensa de la tramitació de la reforma paralitzada.