El CGPJ decideix sobre els seus nomenaments per al TC amb la reforma ja paralitzada al Senat

La decisió inèdita adoptada després d’una deliberació de més de nou hores al Tribunal Constitucional incidirà previsiblement en el que passi aquest dimarts al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que té previst iniciar a les 17.00 hores un Ple extraordinari per designar el dos magistrats de l’òrgan de garanties que els correspon, una cosa pendent des del juny passat.

El Constitucional ha avortat, de moment, la reforma penal que anava dirigida precisament a superar el bloqueig polític i accelerar la seva pròpia renovació. Aquesta reforma es va introduir mitjançant dues esmenes en la reforma penal que aquesta setmana s’anava a debatre al Senat i que afectava dues normes completament diferents: una en la Llei Orgànica del Poder Judicial per reduir la majoria necessària perquè el CGPJ faci els seus nomenaments; i una altra en la qual regula el mateix Constitucional per suprimir el tràmit de plàcet que ha de donar l’òrgan als nous magistrats abans que prenguin possessió.

Però el Constitucional ha donat la raó als diputats del PP a l’entendre que les seves al·legacions sobre una possible vulneració del seu dret a exercici del càrrec (article 23.2 de la Constitució), en relació amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics per mitjà dels seus representants, «no manca ‘prima facie’ de versemblança». La reforma es paralitza mentre es resol sobre el fons.

Si no es fa cas ara als de Núñez Feijóo i es permet la votació de la reforma aquest dijous al Senat, es cometrà un perjudici difícil de reparar, considera el tribunal de garanties. Els cinc magistrats progressistes que han votat en contra –Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido, Ramón Sáez, María Luisa Balaguer Callejón i Inmaculada Montalbán–, formularan un vot particular contrari a la decisió de la majoria.

¿Hi haurà canvi de ritme al CGPJ?

Una vegada coneguda la decisió del Tribunal Constitucional, la renovació pendent d’aquest òrgan torna a la teulada del Consell del Poder Judicial. La qüestió és que el Ple extraordinari en l’òrgan de govern dels jutges es va convocar a petició dels vuit vocals conservadors del Consell que curiosament estaven bloquejant la renovació, però que després de conèixer els plans del Govern van buscar accelerar el tràmit per eludir els plans del Govern. Ara, potser ja no tenen tanta pressa i opten per seguir amb la seva posició de bloqueig, una notícia que es coneixerà al llarg d’aquest dimarts.

Amb la reforma paralitzada al Senat, el Consell torna a la casella de sortida, i no es modificarà l’exigència de consens entre els dos blocs per arribar als onze suports mínims que precisen els aspirants al TC per ser elegits. Els progressistes continuen apostant per José Manuel Bandrés, mentre que els conservadors volen convèncer-los que renunciïn a aquest candidat i optin pel també progressista Pablo Lucas, mentre aposten com a segon magistrat pel conservador César Tolosa.

Pel que fa al que ha passat al Constitucional, es tracta d’un fet sense precedents en democràcia, ja que suposa la paralització d’un tràmit legislatiu sense ni tan sols haver escoltat els grups polítics que el van impulsar, tal com havia sol·licitat el PP en el seu recurs davant aquest òrgan. L’òrgan va quedar fortament dividit en dos blocs al ser recolzada la decisió pels sis magistrats del bloc conservador davant els cinc considerats progressistes.

Sessió maratoniana i un viatge amb cotxe a les càmeres

La sessió va ser maratoniana, va començar a les deu del matí i, després d’una breu aturada al migdia i una altra de més llarga per menjar, va acabar passades les deu de la nit amb un viatge amb cotxe del secretari de justícia del Ple, Alfonso Pérez Camino, cap al Senat i el Congrés dels Diputats, on va entregar personalment la decisió dels magistrats.

Ahir es van prendre pels magistrats diverses decisions, la primera, ratificar que fos el Ple –de majoria conservadora– l’encarregat de dirimir aquest assumpte en comptes de la Sala de sis magistrats a què havia correspost inicialment. Aquesta Sala presentava un empat de tres a tres, si bé el seu president, que és al seu torn el vicepresident del Tribunal, Juan Antonio Xiol, va acceptar la seva avocació al Ple. En aquest punt el bloc progressista es va fracturar, ja que Xiol va votar amb els conservadors.

La resta de decisions van evidenciar els blocs. Es va votar sis contra cinc tant l’admissió a tràmit del recurs com el rebuig de les recusacions que tant Podem com el PSOE havien presentat contra el president, Pedro González-Tevijano, i un altre magistrat conservador, Antonio Narváez, al considerar-los afectats personalment per la decisió. Tot i això, cap d’ells es va absentar quan es va tractar aquest assumpte i van votar amb la majoria en contra d’apartar-se per entendre que el moment no era l’oportú, des del punt de vista processal, per discutir-ho.

Notícies relacionades

Jaume Asens rep l’alta hospitalària després de rebre un trasplantament de ronyó de la seva mare

L’inspector del cas Gürtel revela que li van demanar detenir Bárcenas

Aquesta postura va tirar endavant, també amb sis vots a cinc, malgrat que constaven les recusacions presentades pels partits polítics que sustenten el Govern. De fet, des de divendres han arribat al Constitucional fins a 19 escrits de diputats i senadors de les dues formacions. També es va rebre una ampliació del recurs del PP per estendre la seva petició de paralització de la tramitació del Congrés al Senat i un recurs nou de Vox.

Als escrits del PSOE i Unides Podem contraris a la paralització que demana el PP, s’hi va afegir un de presentat en el mateix sentit per Felipe Sicilia, president de la Comissió de Justícia del Congrés i membre del grup parlamentari socialista. Amb aquest es buscava assegurar que els interessos al Congrés estiguessin representats amb independència que el tribunal de garanties acabi acceptant o no la personació dels partits polítics abans d’adoptar qualsevol mesura de caràcter cautelar. Tanmateix, cap d’aquestes al·legacions va ser escoltada i, finalment, es va decidir una paralització sense precedents ‘inaudita parte’.