Els fiscals progressistes critiquen la tècnica legislativa «precipitada» de la reforma penal

La Unió Progressista de Fiscals (UPF), els postulats dels quals solen ser pròxims a les postures del PSOE, s’ha unit aquest dimecres a les crítiques que des de diferents àmbits recull la tècnica legislativa feta servir pels grups parlamentaris que sustenten el Govern central per reformar el Codi Penal i també altres lleis fonamentals, com són la del Poder Judicial i la que regula el Tribunal Constitucional, a compte del procediment iniciat per a la reforma de la sedició.

En un comunicat donat a conèixer aquest dilluns, la UPF assenyala, en relació amb les modificacions del Codi Penal, la seva «ferma oposició» al sistema elegit per portar-lo a terme, ja que eludeix els preceptius informes del Consell d’Estat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell Fiscal i a més «impedeix el debat públic, prudent i assossegat que ha de precedir tan importants canvis normatius».

Per a l’associació de fiscals progressistes, a la qual va pertànyer al seu dia l’exministra i exfiscal general de l’Estat Dolores Delgado, i de la qual va ser portaveu l’actual cap de la fiscalia, Álvaro García, els informes dels superiors òrgans consultors de l’Estat no són un simple tràmit, sinó «un element fonamental per dotar-los d’una tècnica legislativa més gran i advertir de les possibles conseqüències en la seva aplicació».

Recorden que el Codi Penal és una norma fonamental de l’Estat de dret i les seves modificacions no poden realitzar-se de manera precipitada, sinó atenent «l’interès general de tota la ciutadania i amb els més elevats estàndards de tècnica legislativa».

En aquestes crítiques coincideixen amb l’Associació de Fiscals (AF), majoritària en la carrera, que aquest dimarts ja es va pronunciar sobre aquest assumpte. Segons aquests fiscals, l’afectació que la reforma de delictes com el de la malversació, inclòs en una de les esmenes pactades pel PSOE i ERC, no ha pogut ser analitzada en el tràmit d’informe del Consell Fiscal, òrgan consultiu de la Carrera Fiscal, al realitzar-se la reforma «ometent deliberadament tota mena d’informe que fes reflexionar sobre les seves terribles conseqüències». «Almenys, que no es digui que en aquesta ocasió no estaven avisats», afegia l’AF.

També els experts

També sobre la tècnica legislativa feta servir, juristes consultats per ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, assenyalen que si bé la introducció d’esmenes en lleis diferents no és una cosa prohibida pel Tribunal Constitucional (TC), sí que es qüestiona en diverses resolucions dictades per aquest òrgan que alerten contra esmenes que s’allunyen del contingut del text principal, en al·lusió sobretot a les reformes que afecten el CGPJ i el mateix òrgan de garanties constitucionals a fi d’accelerar la renovació d’aquest últim. També ho han advertit els mateixos lletrats parlamentaris a la Taula de la Comissió de Justícia, en la qual aquesta setmana es tramita la reforma exprés.

Notícies relacionades

Jaume Asens rep l’alta hospitalària després de rebre un trasplantament de ronyó de la seva mare

Puigdemont acusa Rufián de traspassar «totes les línies de la decència» i equipara el seu estil al de Ciutadans

D’aquesta manera s’assenyala en diverses resolucions dictades pel Tribunal des del 2011, en les quals s’estableix que en l’exercici del dret d’esmena s’ha de respectar una «connexió material mínima». Aquest judici de «congruència material amb el text esmenat» va ser citat, per exemple, en la sentència dictada el 2020 en ocasió del recurs contra la denominada ‘llei mordassa’.

La sentència que millor tracta aquest assumpte és de juliol del 2011, quan es va donar la raó al senador socialista Juan José Laborda i a 61 membres més de la Cambra alta respecte d’uns acords de la Mesa del Senat del 2003 pels quals es van admetre diverses esmenes presentades pel PP a la llei d’arbitratge. En aquella ocasió, els populars van utilitzar aquesta tècnica per introduir com a delicte la convocatòria de referèndums per frenar l’anomenat ‘pla Ibarretxe’. El TC va declarar sobre això que s’havia produït una vulneració del dret a l’exercici del càrrec parlamentari, ja que es van admetre com a esmenes d’uns textos que no tenien relació material amb la iniciativa legislativa a esmenar.