Els investigadors sospiten dels contractes del Govern de Mas per a telecomunicacions

El tros de pastís més gran se’l va emportar Telefónica: gairebé 640 milions d’euros (el 32%), segons la memòria del CTTI. Per darrere, T-Systems, amb el 20%. La quarta beneficiada va ser Indra Sistemas, amb el 7%. Aquestes tres companyies van contractar els serveis d’una empresa de l’excàrrec de CDC David Madí, que va facturar per la seva feina. Els Mossos i la Guàrdia Civil vinculen aquestes concessions al presumpte finançament il·legal de CDC a través de la productora audiovisual Triacom, que consideren una «empresa pantalla» per canalitzar fons. L’Audiència Nacional està investigant aquestes adjudicacions arran d’una peça separada del cas 3% que està pendent de judici.

El primer Govern de Mas, per dirigir el CTTI, va confiar en Carles Flamerich, que era el president de l’associació Cercle Tecnològic de Catalunya i vicepresident i director general de la Fundació CTecno des del 2008 (càrrec que va ostentar fins al març del 2021), segons un informe policial remès al jutjat de l’Audiència Nacional que investiga el cas Triacom. Flamerich va assumir la Direcció General de Telecomunicacions (del gener del 2011 al novembre del 2013) en l’organigrama del Departament d’Empresa de la Generalitat.

La cúpula de l’organisme

Quan es van iniciar les licitacions, el president del CTTI era Francesc Xavier Mena, en qualitat de conseller d’Empresa. Els vicepresidents d’aquesta entitat pública eren Joana Ortega (vicepresidenta del Govern), Eric Colet Petit (secretari general d’Empresa) i Germà Gordó (secretari del Govern i ara imputat en el cas 3% de presumpte pagament de comissions a CDC). A l’òrgan de govern del CTTI hi figuraven com a vocals representants de departaments de la Generalitat (com Francesc Homs, secretari general de Presidència) i també de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Atesa la complexitat del nou model de tecnologia de la informació i comunicació (TIC) que es pretenia aplicar, juntament amb la necessitat de finançar les inversions a través de contractes de prestació de serveis, es va decidir que la licitació es faria mitjançant el procés denominat de diàleg competitiu (un sistema de diàleg amb els candidats a fi de trobar la solució per a les necessitats i que serveix de base per a la presentació de les ofertes).

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Sindicatura de Comptes de Catalunya va trobar irregularitats en aquest concurs quant al procediment i l’adjudicació. I és que Telefónica, que es presentava al concurs, sembla que va subcontractar per a una feina Concatel, una empresa de la qual un any abans Flamerich havia sigut director de la divisió d’administracions públiques. L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també va iniciar unes indagacions, però la Fiscalia de Barcelona va declinar obrir una investigació penal.

La connexió

El CTTI va adjudicar quatre contractes a Telefónica i a les seves filials els dies 7 i 8 d’agost del 2012 per 640 milions d’euros. El més voluminós va ascendir a gairebé 400 milions i era sobre connectivitat i telecomunicacions. La segona companyia més beneficiada va ser T-Systems, a la qual es van donar set contractes per un import de 405 milions. I Indra Sistemas es va emportar tres contractes per 271 milions. Els investigadors sostenen que el 2011 (és a dir, abans de l’adjudicació) aquestes tres companyies van firmar un contracte de col·laboració amb la consultora Nubul, gestionada per Madí. Segons els Mossos i la Guàrdia Civil, entre el 2011 i el 2013, aquesta firma va percebre de Telefónica 656.000 euros; de T-Systems, 731.000 euros, i d’Indra, 203.000 euros, segons detalla l’Agència Tributària als seus dictàmens i es recull als informes policials.