Manifestació 6-D

L’ANC afirma que el nou Codi Penal erosionarà «el dret de reunió, de manifestació» i fins i tot de pensament

L’entitat convoca «tots els contraris» a la versió «agreujada de desordres públics» a manifestar-se dimarts vinent

L’ANC afirma que el nou Codi Penal erosionarà «el dret de reunió, de manifestació» i fins i tot de pensament

Foto y video Ricard Cugat

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’ANC pretén erigir-se en la veu de tots aquells col·lectius, fins i tot més enllà de l’independentisme, que lluiten perquè el Congrés no aprovi la reforma del Codi Penal que, d’una banda, suposa la derogació pràctica del delicte de sedició i, de l’altra, crea una tipificació «agreujada» del ja existent de desordres públics. Segons l’opinió de l’entitat sobiranista, aquest delicte els colpejaria per partida doble: «Per independentistes i per tenir per objectiu principal la mobilització ciutadana», va apuntar la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu.

Segons l’opinió d’un altre dels portaveus, Uriel Bertran, la inclusió, en el redactat legislatius, de termes com ara ‘multitud’, ‘intimidació’ i, fins i tot ‘conspiració’ converteixen en acció delictiva «una reunió en la qual es planifiqui una manifestació» i, fins i tot, un tuit que s’expressi en aquest sentit. Tot això, segons l’ANC fa que els desordres públics agreujats atemptin contra drets fonamentals «com el de manifestació, reunió i la llibertat d’expressió i pensament».

La cúspide

Per tot això, l’entitat convoca «tots els que estiguin en contra de la nova llei», que encara ha de superar alguns tràmits al Congrés a manifestar-se dimarts vinent, a partir de les 12 hores, al pla de Palau. El recorregut, que compta com a lema ‘Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos’ acabarà a la plaça de Sant Jaume, on hi haurà parlaments.

Notícies relacionades

La data no ha sigut escollida a l’atzar. El 6 de desembre se celebra l’aniversari del referèndum en què la ciutadania espanyola va aprovar, el 1978, la Constitució. Una Carta Magna que, per Feliu és «la cúspide de l’ordenament jurídic que s’imposa per poder reprimir l’independentisme», va dir, abans de negar que hi hagi qualsevol camí cap a la secessió catalana que no inclogui la «mobilització».

La mateixa presidenta sí que va acceptar que si la reforma del Codi Penal se circumscrigués a la derogació del delicte de sedició seria una bona notícia per tal com «caminaria cap a les recomanacions del Consell d’Europa». No obstant, l’augment de pena mínima de presó que porta aquesta nova tipificació de desordres agreujats, d’un a tres anys, significa que aquells condemnats per qualsevol acte hauran d’ingressar a la presó, per tal com aquells tres anys mínims superen la bonificació de dos anys de presó que la llei permet sense que suposi empresonament.

Temes:

ANC Sedició