El doble joc del sector conservador del CGPJ davant el Tribunal Constitucional, per Ernesto Ekaizer

És a dir: el PP recorria aquesta llei precisament quan prometia firmar l’acord pel qual el compliment d’aquesta llei suposava per al CGPJ fer els dos nomenaments que li correspon en el TC. 

Aquest doble joc del PP és simètric al que està gestionant José María Macías, el líder del sector conservador i negociador amb el grup progressista per nomenar els substituts dels dos magistrats del TC –Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol–, que van acabar el mandat el 12 de juny passat. 

Aquesta estratègia es va posar en pràctica quan el 7 de setembre Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del CGPJ, va advertir als passadissos de l’acte de l’obertura dels tribunals que s’apressava a dimitir si no es feien els nomenaments (la data legal per fer-ho era el 13 de setembre) i es renovava el CGPJ, el mandat del qual va vèncer el 4 de desembre del 2018, ara fa quatre anys. 

Segons es pot llegir a l’acta de la reunió del CGPJ del 8 de setembre, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, a l’abordar la negociació es planteja per part d’una de les vocals del grup progressista, Concha Sáez, la necessitat de fixar un termini per a la negociació dels nomenaments (veure reproducció), tenint en compte que el sector conservador deia que no estava en condicions de donar el nom dels seus negociadors davant Rafael Mozo, Roser Bach i Álvaro Cuesta, designats pel grup progressista. La qüestio és nomenar els dos magistrats el 13 de setembre. 

«José María Macías Castaño reconeix la dificultat de sentir-se concernit pel termini [13 de setembre] quan el Govern i el legislatiu no compleixen amb els terminis que els correspon. Entén que hi ha un termini cert i que si podem complir-lo, bé està, i si no ho podem fer, bé també està». Més endavant, l’acta es refereix a la intervenció de Sáez.  

«María Concepción Sáez Rodríguez considera que si no fixem data per a la designació [de negociadors per tots dos sectors conservador i progressista] estem treballant a l'expectativa, per la qual cosa proposa que d’aquest Ple en surti el compromís de tirar endavant un acord abans del pròxim dia 13 [data legal establerta per la llei de 27 de juliol del 2022], i que cal assenyalar aquesta data com la de celebració del pròxim Ple, encara que hi hagi o no acord en tal data. Hem de posar de manifest a la ciutadania i al col·lectiu judicial que estem treballant i esforçant-nos per arribar a un acord abans que finalitzi el dia 13». 

A continuació: 

«José María Macías Castaño es compromet a fer servir els seus millors esforços per buscar-hi una solució. Però per aconseguir-ho han d’elegir interlocutors i procurar que en un termini aviat s’articulin els mecanismes necessaris per a aquest objectiu». 

Dos mesos més tard, el sector conservador continua trobant pretextos per ajornar sine die aquests nomenaments. Macías, en el seu doble joc, s’ha embarcat aquests dies cap a la pressió mediàtica directa sobre el president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, a qui ja ha caducat el mandat, qui ha acusat poc veladament d’abandó perquè el TC continua sense resoldre els recursos del PP i Vox contra la llei orgànica del 2021 per la qual es va prohibir al CGPJ actual en funcions fer nomenaments. Uns recursos que, segons fonts judicials consultades per aquest diari, tenen en l’ordre d’entrada del registre el número 49. 

La influència de González-Trevijano

La influència sobre González-Trevijano arriba a tal punt que el president s’ha sentit ‘touché’ davant les declaracions de Macías i ha contestat amb una nota en què justifica que el TC no desitja interferir en la negociació de renovació del CGPJ. ¿S’imaginen el president del TC contestant sobre cada recurs arran d’una protesta canalitzada a través dels mitjans de comunicació? Però s’entén: si Macías et posa a la diana, com ja va passat quan va trencar amb Lesmes perquè aquest apressava amb els nomenaments, cal anar amb compte.

Dimarts vinent, el Ple del TC admetrà a tràmit el nou recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP, segons s’ha apuntat, el 24 d’octubre passat, contra la reforma que permet al CGPJ nomenar ara els dos magistrats del TC. Com és norma, els recursos amb contingut parlamentari se solen admetre a tràmit per la seva transcendència constitucional, tot i que ja se’n veurà el fons més endavant. El recurs qüestiona la tramitació adoptada –proposició de llei– i el procediment –d’urgència–, mentre la qualifica com una llei singular. 

El PP de Pablo Casado va recórrer la llei del 2021 que prohibia els nomenaments al CGPJ en funcions. Ara el PP de Feijóo impugna la llei del 2022 que torna la facultat, parcial, de fer nomenaments, en aquest cas, en el TC, tenint en compte que és la Constitució la que estableix aquesta prerrogativa i una llei orgànica, és a dir, de rang inferior, la que els prohibia. 

¿A què obeeix aquesta contradicció? Si ja t’han tornat una de les facultats ¿per què no l’exerceixes tot i que demanis les altres? 

«És que el PP utilitza el TC com una tercera cambra en què donar la volta, amb la seva majoria conservadora, a les lleis aprovades pel Congrés, ja que allà no ho pot impedir per la seva posició minoritària», assenyala una font judicial consultada. 

Precisament per això es tracta de bloquejar amb els pretextos i ocurrències el canvi de majoria al TC després de nou anys i cinc mesos de rodet conservador i servidor de clatellades al Govern. Bloquejar i retardar tant com es pugui els nomenaments al TC, tenint en compte que Espanya ha entrat en la llarga recta electoral de les eleccions municipals, autonòmiques, i la cirereta, les generals, quan Pedro Sánchez així ho comuniqui. És una recta final en què Feijóo necessita l’ajuda de noves clatellades polítiques i la seva amplificació a través de les terminals mediàtiques que el recolzen. 

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

El Govern s’ha armat de paciència i continua sense nomenar els dos magistrats per reemplaçar els que va nomenar el govern de Mariano Rajoy el 2013 (González-Trevijano i Antonio Narváez, aquest últim en substitució del dimitit Enrique López).

Però no pot continuar, ell també, incomplint la Constitució.