Els comptes de la Generalitat

El Govern desencalla la negociació dels Pressupostos amb el PSC

Socialistes i comuns no veuen viable tenir un acord aquesta setmana que permeti a l’Executiu donar llum verda al projecte la setmana que ve

El Govern desencalla la negociació dels Pressupostos amb el PSC

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Sara González

Després de setmanes al ralentí i amb el focus més situat en les negociacions a Madrid que en el Parlament, el Govern trepitja l’accelerador i encara dies decisius per als Pressupostos de la Generalitat. La negociació ja estava encarrilada amb els comuns, amb qui mantenen una intensa agenda de reunions, i aquest dimarts s’ha desencallat amb el PSC. Ha sigut determinant que, aquesta vegada, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i la de Presidència, Laura Vilagrà, s’asseguessin a la taula perquè, ara sí, els socialistes considerin que es produeixen les condicions per analitzar tota la informació de la qual disposen i començar a fer propostes.

Això no significa, avisa el partit de Salvador Illa, que el context sigui tan propici com per tancar «en quatre dies» el que no s’ha debatut durant mesos. Si l’objectiu del Govern és donar el vistiplau als comptes la setmana que ve, tant socialistes com els comuns avisen el president Pere Aragonès que no es donen les condicions per arribar a un acord de forma imminent i que ja pot anar pensant en un altre calendari. Llevat, adverteixen, que vulgui trobar-se amb una esmena a la totalitat. En realitat, el primordial per a l’Executiu és que el debat a la totalitat en el Parlament sigui abans de finals d’any, un horitzó davant el qual els seus negociadors també arrufen les celles però no donen per impossible.

«No anirem ara amb presses», remarquen tant els socialistes com els comuns, que intenten que al Govern li pesi la seva minoria donant-li a entendre que no poden manejar a plaer el calendari, sobretot després de setmanes d’assenyalar la «lentitud» i, per part del PSC, de lamentar que no s’atengués la seva mà estesa. «És pràcticament inviable que hi hagi acord aquesta setmana», ha advertit la líder d’En Comú Podem en el Parlament, Jéssica Albiach. «Res és impossible, però és bastant difícil un acord aquesta setmana», ha rematat la portaveu socialista, Alícia Romero. Davant aquesta resposta, Aragonès ja ha dit que té confiança en el fet que els grups «no dilataran» de forma innecessària la negociació.

Tanmateix, el desglaç és evident i ho reconeixen els uns i els altres. La idea és que dijous o divendres el PSC torni a reunir-se amb el Govern per exposar les seves reclamacions. Aquest dimecres hi haurà una nova trobada amb els comuns, en la qual Albiach espera retorn a les propostes fetes pel seu grup en matèria d’energies renovables, mobilitat i vivenda. Tanmateix, ha deixat caure, queda pendent la carpeta de sanitat –candent amb la vaga de metges convocada– i la social.

De fet, l’augment del 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que el Govern ha pactat amb sindicats i patronals i que permetrà un increment dels subsidis socials, com ha avançat EL PERIÓDICO, és una de les exigències que feien tots els grups que formen part de l’aritmètica negociadora del Govern. Aragonès busca amb aquest acord amb els agents socials tenir més musculatura per superar recels de l’oposició i que el pacte arribi abans.

Notícies relacionades

Tanmateix, els tràmits parlamentaris han de tenir-se també en compte. Una vegada el Consell Executiu aprovi els comptes, la taula i la junta de portaveus hauran de reunir-se per admetre-les i posar en marxa la tramitació. S’ha d’obrir llavors un període de deu dies naturals perquè els grups que ho desitgin presentin esmenes a la totalitat i en aquells primers set dies els consellers han de comparèixer en comissió per explicar els números dels seus departaments.

És després d’aquell termini mínim de deu dies que podrà agendar-se el debat a la totalitat, amb la dificultat que el calendari de les pròximes setmanes és diabòlic: la que ve és el pont de la Constitució i les dues següents hi ha plens. Tot i així, estrenyent agendes i allargant jornades, encara podria encaixar-se un ple extraordinari en els últims dies de l’any.