"No vull que em cuidi la meva filla"

Les cooperatives de vivenda per a persones grans són una realitat estesa en altres països, però a Espanya encara són una iniciativa incipient. Elionor Sellés (Barcelona, 69 anys) va descobrir els models d’envelliment col·laboratiu quan tenia 58 anys, de viatge per Alemanya. No va tenir dubtes que era l’opció que volia per a la seva vellesa i va buscar com complir el seu somni a Espanya. I ho ha trobat a Sostre Cívic, la principal cooperativa de vivenda en cessió d’ús de Catalunya.

De fet, l’Elionor ja és una de les cooperativistes de Can 70, el primer projecte sènior d’aquest tipus a Barcelona, que ha sigut possible gràcies a l’impuls de persones com ella, convençudes dels avantatges d’aquest model, i la cessió d’un solar durant 99 anys, al barri de Sarrià, per part de l’Ajuntament.

Les obres van començar el setembre passat i l’entrega de claus està prevista el 2027. Es tracta de 39 vivendes de mida reduïda però amb amplis espais comuns, com cuina i menjador comunitaris, així com una gran estança on hi haurà un gimnàs i lloc per a sessions de fisioteràpia. També hi ha sales polivalents per a reunions i activitats diverses.

El disseny ha sigut concebut per l’equip d’arquitectes Peris+Toral, amb la participació dels membres de Can 70, que des del 2015 donen voltes a com volen passar la seva última etapa vital, dins d’un model que fomenti l’autogestió i l’envelliment actiu i col·laboratiu.

Tots els cooperativistes són, per ara, autònoms i no tenen malalties greus, però són conscients que, amb el pas dels anys, necessitaran certs suports o cures sanitàries. Han decidit que s’ajudaran mútuament si pateixen malalties comunes, com una grip, però que, quan algun dels veïns pateixi una forta dependència, contractaran professionals. "Nosaltres decidim com volem viure i quines cures rebrem", explica Sellés.

De moment, cada cooperativista ha pagat un capital social d’entre 32.000 i 38.000 euros –retornable si es retiren del projecte– i està previst el pagament d’una quota d’entre 700 i 850 euros al mes, depenent del tipus de vivenda. La propietat és de la cooperativa i el pagament mensual és per cobrir el finançament del projecte. Pot ser que les despeses s’incrementin en un futur, quan s’hagin de contractar professionals. En qualsevol cas, és un model molt més econòmic que un geriàtric o que si cada veí ha de pagar les cures pel seu compte.

Deteriorament

L’Elionor, per exemple, passarà de viure a la seva casa de 70 metres quadrats, que té en propietat i cedirà al projecte perquè es destini a lloguer social, a ocupar una de les vivendes de Can 70, que compten amb 40 metres.

Notícies relacionades

Rescaten en bon estat Boro, el gos perdut després de l’accident d’Adamuz, que ja es troba amb la seva família

Renfe comença a retirar el tren accidentat a Gelida

Afronta el canvi amb "molta il·lusió" perquè ara es troba bé de salut, però és conscient que arribarà un dia en què no podrà "viure sola sense suports". I té clar que no vol que la "cuidi la seva filla" ni viure en una residència.

"L’envelliment suposa un deteriorament progressiu i arriba un moment que la casa teva es converteix en una presó i que ets una càrrega per a la teva família, per això m’he embarcat en Can 70, perquè penso que el model de suport mutu i comunitari és l’alternativa davant l’aïllament, la soledat no desitjada i la dependència de l’entorn familiar", explica.