Negociació pressupostària

El Govern pacta amb patronals i sindicats apujar un 8% la quantia dels subsidis socials el 2023

Aragonès tanca un acord per revaloritzar l’IRSC i invertir 680 milions en indústria que lluirà davant els possibles aliats parlamentaris per aconseguir uns pressupostos per a l’any vinent

El Govern pacta amb patronals i sindicats apujar un 8% la quantia dels subsidis socials el 2023

JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de dotze anys al congelador i davant la inflació més gran en quatre dècades, el Govern ha acordat amb les patronals i els sindicats un augment del 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) que actualment és de 569,12 euros mensuals i que passarà a ser de 614,65 el 2023. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Generalitat revaloritzarà aquest indicador, que fixa la quantia de les prestacions socials que ofereix la Generalitat –des de les beques menjador fins a les ajudes per la vivenda social– i determina qui pot (i qui no) percebre-les. L’esmentat increment afecta principalment la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i, en total, implicarà un augment de 144 milions d’euros en despesa pública. A més, s’ha tancat un acord per garantir que els nous comptes públics invertirien 680 milions d’euros en indústria i millores a l’FP.

L’augment de les prestacions socials i la garantia d’inversió en indústria s’emmarquen en un paquet de mesures més ampli pactat entre el Govern, Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT en l’anomenat ‘consell de diàleg social’ i amb la vista posada en els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Fonts consultades per aquest diari expliquen que el president Pere Aragonès va voler incorporar les principals organitzacions sindicals i empresarials de Catalunya en l’elaboració dels comptes catalans, i després de sis reunions ha pogut tancar un principi d’acord que serà ratificat previsiblement dilluns. Tot això mentre avança la negociació per aprovar els comptes amb el PSC, Junts i els comuns, malgrat les reticències dels postconvergents a tancar un pacte pressupostari i amb la pressió dels socialistes i els morats per arribar a un acord abans que el Consell Executiu avali les xifres.

Acord social

Davant aquest panorama, Aragonès busca lluir suports que propiciïn un acord amb el seu Govern en minoria, dotant-se de legitimitat dels actors de l’àmbit socioeconòmic, el mateix que li demanava que no prorrogués els pressupostos. El líder republicà aviva així el diàleg social català, al qual ha recorregut després que els agents socials li recriminessin poca atenció des que va començar la crisi de preus. La publicació per part del Govern d’aquest acord amb patronals i sindicats accelera els ritmes de la negociació, que recau ara íntegrament sobre els grups en el Parlament, i el projecte dels comptes públics enfila camí per a la seva aprovació.

L’augment de la quantia de les prestacions socials era una reivindicació que els sindicats i les entitats socials estaven reclamant des de fa anys. Especialment després dels successius increments que en els últims exercicis havia anat aplicant el Govern central, fins al punt que el seu indicador –l’IPREM supera actualment l’IRSC, una cosa que es revertirà amb els comptes catalans del 2023. I precisament aquest segon va ser creat per la Generalitat per reconèixer el cost més gran de la vida a Catalunya respecte a la mitjana del conjunt d’Espanya. L’increment del 8% es tracta d’un acord de mínims, ja que les entitats socials reclamaven un augment d’entre el 12 i el 15%. I alguns moviments socials exigien arribar al 30%.

Una de les principals prestacions beneficiades per l’augment de l’IRSC és la ‘Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que passarà de 644 euros a 695,5 euros al mes, en cas d’un únic perceptor. En aquest sentit, aquest diari ha pogut confirmar que també es reclamarà al Govern que es traspassi la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV) per multiplicar l’eficiència de les rendes socials. Una petició que ja es va abordar en la comissió bilateral i que la Generalitat tornarà a posar ara sobre la taula amb el suport de les patronals i els sindicats.

Els empresaris han collat especialment per aconseguir dos compromisos del Govern. D’una banda, la garantia que els nous comptes públics invertirien 680 milions d’euros en el sector industrial. Per als agents socials és clau que l’Executiu es faci corresponsable del Pacte Nacional per a la Indústria, firmat recentment i que pretén revertir el declivi i revigoritzar el sector secundari que ha viscut Catalunya durant els últims anys. 

Un altre punt que les patronals han situat i que especialment Pimec feia temps que encapçalava és accelerar la implementació de la finestreta única per a permisos empresarials. Aquí Aragonès es compromet a dotar de més pressupost els departaments tècnics per accelerar tràmits i impedir que es perdin inversions per la tardança de permisos que depenen de medi ambient, bombers o urbanisme, entre d’altres.

¿Quines ajudes depenen de l’IRSC?

A través de l’IRSC es calculen gairebé totes les ajudes socials que concedeix el Govern. La més popular és la Renda Garantida, tot i que n’hi ha moltes més. Per exemple, una parella amb dos o tres fills que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona no pot ingressar més de 29.000 euros a l’any per accedir a la llista d’espera de pisos d’emergència social. Per a les persones que viuen soles el llindar és de 21.000 euros a l’any. Si accedeixen a un lloguer social, el preu que pagaran també es marca en funció de l’IRSC.

Notícies relacionades

L’IRSC també estipula els que són les famílies vulnerables a qui les companyies elèctriques no els poden tallar la llum. Per a les persones que viuen soles, el límit de renda es calcula multiplicant per dos l’IRSC, mentre en el cas de les famílies de més membres es multiplica per 2,5 i en les persones amb discapacitat per 3. També determina l’accés a les beques menjador, les ajudes al pagament del lloguer o l’accés als repartiments d’aliments derivat per serveis socials.

L’IRSC es mantenia en el congelador des de l’últim govern de José Montilla, el 2010, si bé la llei diu que aquesta xifra s’ha de revisar cada any en el pressupost de la Generalitat. Ni els governs d’Artur Mas, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra van complir aquesta obligació. Mentrestant, les famílies passaven autèntics problemes. Les que percebien les ajudes no arriben a fi de mes i milers de llars no hi poden accedir malgrat trobar-se sota el llindar de la pobresa. Actualment l’IRSC està en 569,12 euros al mes per persona o 7.967,73 a l’any i després de la seva revalorització passarà a 614,6 euros al mes o 8.605,1 euros a l’any.