Llei del ‘només sí és sí’

La Fiscalia valenciana rebutja totes les peticions de rebaixes de penes després de la ‘llei del només sí és sí’

Gisbert assegura que no té clar que es pregunti a les víctimes abans d’una revisió de penes: «Podria ser pitjor»

La Fiscalia valenciana rebutja totes les peticions de rebaixes de penes després de la ‘llei del només sí és sí’
4
Es llegeix en minuts

La fiscal superior del País ValenciàTeresa Gisbert, ha assenyalat aquest dilluns que totes les revisions de penes que s’han fet des de la Fiscalia valenciana després de l’entrada en vigor de la llei del només sí és sí s’han rebutjat. «Del que tinc coneixement, de moment, en tots els casos el fiscal s’ha oposat a la revisió perquè la pena imposada cap a la forquilla fixada», ha indicat Gisbert preguntada pels mitjans i els diputats en la Comissió de Coordinació de la cambra autonòmica.

Gisbert, que ha acudit a les Corts a presentar la Memòria de la Fiscalia el 2021, ha indicat que, «de moment», han sigut «molt pocs» els informes que s’han pogut revisar des de la Fiscalia, un a Alacant, tres a Castelló i «sis o set» a la província de València, però que tots han comptat amb l’informe en contra dels fiscals valencians que es canviï la pena.

«Alguns abans fins i tot de l’ordre del fiscal general», ha remarcat. La jurista ha replicat al ser preguntada per la seva opinió sobre la norma i què s’hauria de fer que no «entraria en valoracions». «Jo compleixo les directrius, és el que hi ha, no entraré en opinions», ha indicat. 

 

La fiscal superior del País Valencià ha afegit al ser preguntada per la possibilitat de preguntar a la víctima abans de la revisió de qualsevol pena que és una iniciativa que s’està «estudiant», però ha especificat que no acaba de «tenir-ho clar» de si seria una cosa positiva per a la víctima. «Una cosa és estudiar-ho i una altra és tenir-ho clar», ha remarcat.

En aquest sentit, ha incidit que a la fiscalia es treballa sota el «principi d’unitat d’actuació», és a dir, que «tots anem en la mateixa línia» i que ha de ser la Fiscalia General de l’Estat la que marqui una ordre per a tots els fiscals. «Nosaltres ho traslladaríem a l’Estat», ha assenyalat rebutjant que des de la Fiscalia del País Valencià s’actuï d’una manera independent.

«Tornar a parlar de la denúncia i del delicte pot revictimitzar la víctima»

Gisbert ha argumentat els seus dubtes d’aquesta escolta prèvia a la revisió ja que ha indicat que «tornar a parlar» de la denúncia i del delicte pot «revictimitzar» la víctima, una cosa que, ha considerat, «seria pitjor» i contraproduent respecte a l’intent de protegir-la. Tanmateix, ha recordat que «no s’havia produït una situació tan objectiva que pogués afectar tants condemnats».

Reorganització dels jutjats de violència de gènere

Un altre dels assumptes que ha sigut àmpliament preguntat pels parlamentaris de la comissió ha sigut pel pla de reorganització dels jutjats especialitzats de violència masclista. En aquest sentit, la fiscal superior del País Valencià ha defensat el pla malgrat que suposi allunyar alguns d’aquests centres a les víctimes a l’hora de denunciar. «Els jutjats especialitzats és el que hem demanat sempre, és la garantia més gran de les víctimes», ha expressat.

Respecte a això, la fiscal superior ha indicat que des de la Fiscalía han demanat «tota la vida» la creació d’aquests jutjats, que fossin «exclusius», perquè «és una garantia per a les víctimes», ha dit. En un jutjat Mixt, ha explicat, el jutge «segur que ho atén tot de meravella. Però porta Civil, Penal, guàrdies... i també Violència. Però aquesta persona no està especialitzada en violència de gènere», ha puntualitzat.

«Com a víctima prefereixo mil vegades anar-me’n a Alzira a un jutjat de Violència que no que em vegi un jutge en un Mixt. Vull tenir a la meva disposició tots els mitjans que no estan en cada partit judicial», ha insistit. «Jo vull –ha prosseguit– un jutjat amb un jutge especialitzat i on tingui a la meva disposició tots els serveis que em puguin ajudar com a víctima. I això és l’únic que garanteix aquest sistema», ha reiterat.

La fiscal, que ha assenyalat que el cas de Xàtiva és una situació «especial» que s’està estudiant, ha afirmat que això és «el que estàvem buscant». Segons el seu parer, «és el millor per a les víctimes perquè garanteix un tracte igualitari, un jutge especialitzat i prou mitjans».

Preocupació per delictes dels menors

Notícies relacionades

També ha tornat a manifestar la seva «preocupació» respecte a l’augment dels actes delictius protagonitzats per menors i pel que va proposar durant l’entrega de la memòria de la baixada de l’edat penal que actualment està en els 14 anys. «Jo el que vaig plantejar és que em preocupa que hi continuïn havent els actes fets per menors, el problema és dels de 12 o 13, arxiva de ple perquè no són imputables entorn de la llei del menor i passa a Protecció de Menors», ha indicat aquest dilluns.

Així, ha assenyalat que considera que algunes de les mesures «també podrien incorporar-se a la llei del menor», depenent de situacions i circumstàncies familiars», i que es puguin incloure accions com «tuteles no voluntàries» o «convivències en altres nuclis educatius».