L’agenda de l’Executiu

Sánchez culmina la setmana dolça del Govern amb la seva proclamació al capdavant de la Internacional Socialista

  • El president del Govern es converteix en el primer espanyol que ocupa aquest lloc en un moment en què ha tornat a demostrar la seva fortalesa parlamentària

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Les coses no pintaven bé per al Govern fa una setmana. L’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’ havia provocat la rebaixa de les penes d’alguns agressors sexuals, cosa que l’Executiu feia mesos que assegurava que no passaria, i al mateix temps posat de manifest les fractures dins de la coalició, amb Podem acusant els jutges de «masclisme», el PSOE rebutjant aquestes crítiques i Yolanda Díaz, cada vegada més distanciada del partit morat, pràcticament en silenci. Pedro Sánchez va assistir a totes aquestes tremolors des de l’estranger, a causa de la seva participació en la cimera del clima, a Egipte, i al viatge a Corea del Sud. Però a partir de dilluns tot va canviar. 

El Govern va tornar a unir-se en contra dels insults de Vox a la ministra d’Igualtat, Irene Montero. La polèmica per la llei de garantia integral de llibertat sexual va quedar en un segon pla. I sobretot: l’aprovació dels Pressupostos de l’any que ve, dels impostos a les grans fortunes, la banca i les energètiques, així com l’admissió a tràmit de la reforma penal que deroga la sedició, tot el mateix dia, va posar dijous de manifest que la majoria progressista del Congrés està ara més unida que quan va començar aquesta complexíssima legislatura. Sánchez, eufòric, ha celebrat el resultat, dins d’una setmana dolça per al president del Govern que ha culminat aquest diumenge amb la seva proclamació com a president de la Internacional Socialista (IS), un càrrec que fins ara no havia ocupat cap espanyol. 

L’organisme, que aglutina 130 partits de tot el món, fa anys que va a mal borràs. El seu millor moment va acabar en la dècada dels noranta del segle passat, i des d’aleshores les sospites de corrupció d’alguns dels dirigents i l’entrada de formacions de tall autoritari el van sumir en la decadència. Sánchez, que se sent molt còmode a l’arena internacional, vol posar-hi remei, reactivant el pes global de la IS i atraient-hi de nou els socialdemòcrates alemanys, que van abandonar l’organització fa 10 anys. 

«Posaré tot el meu afany a enfortir una organització que ha de ser escoltada i tinguda en compte i a unir totes les forces socialistes, socialdemòcrates i progressistes al món», ha dit el president del Govern durant la seva proclamació, al final d’un congrés que s’ha celebrat a Madrid durant els últims quatre dies. Ha sigut un discurs dirigit cap a fora. Hi ha hagut molt poques referències a la política espanyola, amb Sánchez remarcant la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic («o cooperem o morim»), encapçalar la igualtat (la causa feminista també és dels homes) i aconseguir una «economia justa», posant límit als «paradisos fiscals». 

Les lleis que venen

A partir d’ara, a Sánchez l’espera un desembre en què vol aprovar normes de les quals l’Executiu ha fet bandera. Entre d’altres, la llei de vivenda, la derogació de la ‘llei mordassa’, la ‘llei trans’ la de protecció animal i la reforma de la sedició, que potser també inclourà una modificació del delicte de malversació, com demana ERC. Així quedaria el 2023 net en termes legislatius, per poder centrar-se en els comicis autonòmics i municipals del maig, en què el PSOE aspira almenys a mantenir els territoris on ara governa, i mostrar així que el PP, malgrat que ha canviat de líder i del que assenyalen la majoria de les enquestes, continua per darrere.

Notícies relacionades

Alberto Núñez Feijóo ja ha iniciat la precampanya. Ho va fer dissabte, també a Madrid, durant un míting ambIsabel Díaz Ayusoen què va deixar enrere el to moderat per mimetitzar-se amb la presidenta de Madrid i la seva retòrica molt més dura. «Sánchez està en mans de Batasuna», va dir el líder dels conservadors. 

Els socialistes no semblen alarmats per aquesta mena d’atacs. L’únic que aconsegueixen, assenyalen membres de la direcció del PSOE, és que el PP abandoni el centre, i frenar així el transvasament de vots entre els dos partits majoritaris.