El Tribunal Superior absol Roger Torrent del delicte de desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt el conseller d’Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, del delicte de desobediència del qual se l’acusava a l’haver tramitat l’octubre del 2019 dues resolucions en què es reivindicava el dret a l’autodeterminació i es reprovava el Rei. L’alt tribunal català també ha absolt els seus excompanys a la Mesa de la Cambra catalana Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC).

«Al Parlament no es pot prohibir cap debat», ni «el Tribunal Constitucional per assumptes d’interès públic», va assegurar el conseller d’Empresa. Torrent va afirmar en la seva declaració davant els jutges que la Mesa del Parlament exerceix una «real neutralitat política» i no entra en el contingut de les iniciatives. La seva comesa, va precisar, és «el control merament formal» de les propostes. Aquesta supervisió es basa, va afegir, tant en el reglament del Parlament, com en la protecció dels drets fonamentals i els tractats internacionals.

El procés judicial neix d’una querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya el març del 2020 i que, posteriorment, va ser admesa pel TSJC, a l’estimar que els fets que detalla l’acusació pública presentaven, «a priori, una aparença delictiva». Abans de la interposició d’aquesta querella, el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat requerir a la fiscalia que estudiés si Torrent i els seus companys de la Mesa havien comès un delicte de desobediència. I és que el Constitucional havia requerit «individualment i personalment» els membres de la Mesa el seu «deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada», segons va precisar la fiscalia.

Advertits

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda pel finançament i defensa que Catalunya ha de recaptar el 100% de l’IRPF

RTVE aprova retirar Espanya d’Eurovisió si hi participa Israel

L’acusació pública sostenia que Torrent, Campdepadrós i Costa, «sent coneixedors del contingut i els apercebiments» del Tribunal Constitucional de dies anteriors, «i malgrat l’oposició de la resta dels membres de la Mesa» i l’avís del secretari general de la Cambra, van acceptar l’octubre del 2019 tramitar dues resolucions sobre la Monarquia i el dret a l’autodeterminació, aprovades el novembre d’aquell any pels membres del Parlament. Delgado només va participar en una d’aquestes tramitacions.

La fiscalia va remarcar que, dies abans de l’aprovació, els quatre imputats van desestimar les peticions de reconsideració efectuades per grups de l’oposició i «van ratificar» l’admissió a tràmit dels textos. «Torrent, tenint coneixement» de la impugnació per part de l’Executiu central i «sabent» que el Constitucional acordaria de manera immediata la suspensió de la tramitació de la moció, va decidir modificar» l’hora de l’inici del ple, segons la seva opinió.