El Govern obre una escletxa per fer permanents els impostos als bancs i a les elèctriques

Entre les mostres de menyspreu de la dreta, EH Bildu segueix fent el seu camí. Quan va començar la legislatura es va proposar ser una formació amb influència a Madrid, cosa que seria viable per dos motius: perquè tenia grup propi al Congrés a l’aconseguir cinc escons, el mínim que marca el reglament, i perquè a l’hemicicle hi havia un bloc progressista majoritari en què podria exercir un paper protagonista.

Aquest dijous, abans que la Comissió d’Assumptes Econòmics del Congrés debatés i votés el dictamen de la nova llei que fixarà un impost als bancs, a les elèctriques i a les grans fortunes, el diputat d’EH Bildu Oskar Matute ha anunciat un acord amb el Govern sustentat en dos èxits: donar total capacitat a les hisendes forals basques i navarresa per a la gestió d’aquest tribut i arrencar del Govern un compromís que, tot i que vague i difús, té abast polític: fer un estudi sobre si convé convertir el gravamen temporal en gravamen permanent, i per tant, estructural.

L’anàlisi, segons el pacte, es farà abans que acabi el període d’implantació de la taxa, tal com la configura la proposició de llei, és a dir, abans del 2024. La norma planteja l’aplicació durant els dos anys següents. Serà un estudi sobre «l’impacte, dificultats i possibilitats» que l’impost es quedi per sempre en el model fiscal de l’Estat espanyol, en paraules de Matute.

Alhora, en una nota de premsa, el seu partit ha remarcat el següent: «Després d’unes intenses negociacions que s’han allargat fins aquest mateix dijous, el Govern ha acceptat la petició d’EH Bildu d’obrir la porta cap a la conversió en permanents dels impostos a la banca i a les energètiques». És una demanda antiga de la formació. «Des de l’inici de la seva tramitació al Congrés, EH Bildu ha advertit en reiterades ocasions que limitar l’abast dels impostos sobre els beneficis extraordinaris» a dos exercicis «no solucionaria el problema de fons i es felicita d’haver aconseguit moure el Govern», afegeix.

En realitat, fa tres anys que ho estan demanant. En els debats sobre la reconstrucció postpandèmia ja ho va dir la seva portaveu al Congrés, Mertxe Aizpurua.

Matute, en una compareixença davant els mitjans, s’ha mostrat convençut que l’informe defensarà la idoneïtat que un impost sobre els beneficis de les elèctriques i un altre sobre les comissions dels bancs han de quedar-se per sempre, ja que «a l’Estat la riquesa s’acumula en poques mans i la desigualtat no para de créixer». «Aquest informe no en pot llançar cap altra conclusió que la necessitat de mantenir aquests impostos», ha conclòs.

A favor de revisar, puntualment, la llei del només sí és sí

El diputat de l’esquerra abertzale ha separat aquest pacte de les negociacions sobre els pressupostos generals, que segueixen el seu curs al Congrés. La setmana que ve sortiran de la Cambra per recalar al Senat, previsiblement. Reconeix la formació basca que el que ha passat amb els impostos és un pas endavant. «Es tracta del primer acord en el marc de les negociacions pressupostàries», apunta EH Bildu en la seva nota, abans d’incidir: «Fins a aconseguir un acord satisfactori, els seus cinc vots als Pressupostos Generals de l’Estat del 2023 encara no estan garantits».

Matute ho ha deixat molt clar, tot i que no ha desaprofitat l’ocasió d’insistir en l’aposta del seu grup per la incorporació als pressupostos de mesures socials i d’enfortiment de drets de la ciutadania.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

En plena tempesta política, judicial i social per les rebaixes de les penes a condemnats per delictes sexuals, el diputat d’EH Bildu s’ha pronunciat. Ha defensat la norma aprovada definitivament pel Parlament el mes d’agost passat, ja que és una «millora quantitativa i qualitativa» dels drets de les dones. És «paradoxal», a més, que després d’haver estat «la dreta» durant mesos protestant per una norma «rigorista», ara diguin que és «flexible i feble». Creu Matute que «hi ha una campanya orquestrada» amb «ressorts mediàtics i judicials».

Ara bé, «si hi ha juristes de prestigi que assenyalen que hi pot haver fissures que permetin que la dignitat de les dones que el feminisme ha lluitat no pot salvaguardar-se, que es millori, però només en aquest cas, sense entrar en una cursa esbojarrada per la reforma», ha conclòs el parlamentari basc.