El Parlament reclamarà a Brussel·les la prohibició de l’espionatge amb Pegasus

Objectiu: que l’escàndol del ‘Catalangate’ que va afectar més de 65 persones entre dirigents i ciutadans de l’òrbita independentista no es torni a repetir. Amb aquest horitzó, els grups d’ERC, Junts, la CUP i els comuns sumen esforços per reclamar el Parlament Europeu que prohibeixi l’espionatge amb programes com Pegasus. Tots quatre han activat l’article 203 del reglament de la Cambra Catalana, el que recull el dret a petició per comparèixer a Brussel·les i exposar que cal un nou marc legal a escala europea i per exigir la justícia que consideren que se’ls ha negat des de l’Estat espanyol.

El moviment es produeix just una setmana després que la comissió del Parlament Europeu que investiga l’ús del programa d’espionatge Pegasus fes públic un informe preliminar en el qual apunta que Espanya «va ser probablement el primer client a la Unió Europea del grup NSO» i amb la vista posada en l’audiència pública que l’esmentada comissió celebra el dia 29 de novembre sobre el cas de l’Estat. El que pretenen els impulsors de la iniciativa és comparèixer tant en la comissió de peticions de Brussel·les com en aquesta cita de la comissió d’investigació que tindrà lloc en dues setmanes, motiu pel qual han presentat amb urgència la petició perquè sigui aprovada en el pròxim ple.

Notícies relacionades

Un informe preliminar del Parlament Europeu apunta que el Govern va ser el primer client de Pegasus a la UE

¿Què és Pegasus i com funciona aquest ‘software’ d’espionatge?

Fa més de 30 anys que el dret a petició davant Brussel·les no s’invoca des del Parlament i aquest mecanisme facilitarà que fins a tres diputats puguin exposar al Parlament Europeu el que entenen com un cas que evidencia l’«espionatge a la dissidència» i la «invasió de manera injustificada de la privacitat» de càrrecs electes i de membres de la societat civil, entre els quals, advocats i periodistes.

A més de la denúncia pública del cas, els impulsors instaran a activar una reforma legislativa perquè consideren que ni la Carta Europea ni el Tractat de la Unió tenen eines per protegir els drets fonamentals en aquest àmbit. «Volem obtenir la justícia que no hem trobat a l’Estat espanyol», ha assenyalat el diputat d’ERC Jordi Orobitg, que ha apuntat que el que avui afecta el moviment independentista demà en pot afectar un altre de diferent naturalesa si no combrega amb la línia oficial de l’Estat. «Espiar la dissidència no pot quedar impune», ha defensat.