La Justícia balear rebutja imposar el 25% de castellà en un institut de Palma en ple curs

El TSJB ha rebutjat la mesura cautelar sol·licitada pel pare d’una alumna d’un institut públic de Mallorca, que ha demandat la conselleria d’Educació perquè el 25 per cent de les assignatures a què assisteix la seva filla s’imparteixin en castellà com a llengua vehicular, tant en el curs actual, com en els següents.

Per resoldre aquesta demanda s’han pronunciat els cinc magistrats que formen la Sala Contenciosa del Tribunal Superior. Tres d’ells s’han oposat a la mesura cautelar. En canvi, les altres dues jutges no estan conformes amb la decisió de la majoria i han expressat la seva discrepància a través d’un vot particular.

Aquesta resolució judicial ha sigut notificada aquest matí i s’hi recorda que el marc jurídic que regula l’educació a les Balears s’estableix a través d’un sistema de conjunció lingüística, on es parteix d’una regla general que imposa almenys el 50 per cent del català com a llengua vehicular als centres d’ensenyament públics.

Al parer dels tres magistrats, aquesta regla es pot augmentar sense límit «a través del projecte lingüístic de cada centre que, en el seu entorn, ha de ser adequat a la realitat social, demogràfica i econòmica que l’envolta».

Assenyala la resolució, la mesura cautelar que s’ha sol·licitat la planteja una única persona i per a un únic centre educatiu, «però que s’imposaria de la mateixa manera als altres alumnes de la classe en què està adscrita la promotora de la mesura cautelar». Per tant, es considera que «es tracta d’una mesura cautelar que, d’una part, afecta greument l’interès general i, de l’altra, la seva denegació és pràcticament innòcua» per a aquesta única alumna, ja que no hi ha constància que si no s’aplica el sol·licitat «suposi un perjudici rellevant per a aquesta alumna».

També indica el tribunal que la mesura sol·licitada «és clarament il·limitada i només per aquesta raó no pot prosperar». S’entén que si ara la Sala acceptés aquesta petició s’avançaria la decisió final que adoptarà el tribunal al resoldre aquesta demanda.

En la interlocutòria judicial s’assenyala que el pare de l’alumna no ha demostrat tampoc que el percentatge real d’ensenyament en castellà en l’institut sigui de menys del 25 per cent. Tampoc ha demostrat que l’ensenyament d’aquesta llengua no encaixi en les previsions del projecte lingüístic del centre, que ha sigut avalat per la Inspecció educativa.

En aquesta mateixa línia, els magistrats qüestiona l’interès públic que ha assumit el pare d’aquesta alumna, ni tampoc quins serien els criteris que s’han d’aplicar per determinar si ha de prevaler el suposat dret d’aquesta estudiant, davant l’interès general i públic a mantenir el projecte lingüístic que aplica el centre.

Notícies relacionades

El PSOE manté en un calaix la llei per delegar immigració a Catalunya sis mesos després d’haver-la pactat amb Junts

Sánchez busca el dilema «Abascal o jo» mentre Feijóo coqueteja amb el trumpisme

Les dues magistrades que s’han oposat a la decisió majoritària del tribunal consideren, i així ho estableixen en el vot particular, que aquesta mesura cautelar s’hauria d’aplicar immediatament. Argumenten que el projecte del centre educatiu a què assisteix aquesta alumna preveu com a única llengua vehicular l’ensenyament en català. Per això, interpreten que la mesura cautelar no aniria en contra de l’interès general.

A més, les dues jutges assenyalen que en el cas que la demanda es guanyi, l’alumna ja no podrà tornar enrere «de manera que el recurs plantejat i la sentència dictada no tindrien per a ella cap utilitat pràctica i el recurs perdria tota la seva finalitat». I en aquest sentit insisteixen que «el perjudici irreparable en el coneixement i domini d’aquesta llengua (castellà) és evident». Segons han assenyalat fonts del TSJB, el vot particular també destaca les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional referents al model lingüístic territorial i estatal.