El Suprem tem que si la reforma tira endavant la conducta de Puigdemont quedi impune

Fonts de l’alt tribunal expliquen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que quan la Sala Segona va dictar la sentència del procés va condemnar per sedició, perquè és el delicte que en el Codi Penal castiga els «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

La tardor del 2017 a Catalunya «s’incomplien les resolucions del Tribunal Constitucional i es va fer sortir per la teulada la comissió judicial que participava en el registre de la Conselleria d’Economia, perquè no es respectaven els jutges espanyols», però això no apareix en el nou delicte amb què es pretén substituir la sedició, assenyalen aquestes fonts.

Es refereix al fet que el títol íntegre de la sedició desapareix del Codi Penal i en el seu lloc l’article 577 quedarà redactat així: «Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys qui, actuant en grup i per tal d’atemptar contra la pau pública, executi actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, obstaculitzant la via pública i ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions i edificis».

Per això les fonts consultades entenen que en aquest precepte, tal com està redactat en la proposició de llei, no s’inclourien els fets pels quals es va produir la condemna dels líders independentistes més que com un delicte de desobediència, que finalment va ser l’imposat a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

Ni malversació

I afegeixen que la condemna per malversació que es va aplicar juntament amb la sedició a tots els que formaven part del Govern de Carles Puigdemont va arribar per concurs medial, el que significa que es va utilitzar per aconseguir l’altre delicte, el de la sedició. Si aquest últim, que és el que es volia cometre, deixa d’existir, perquè es penalitza la conducta comesa, el delicte econòmic ja no seria necessari que tornés a ser reformat, perquè també desapareixeria.

Això significaria que ni Carles Puigdemont, ni Clara Ponsatí, ni Toni Comín haurien de respondre per cap delicte, malgrat estar processats per sedició i malversació, tret que es pogués entendre que la seva conducta va respondre al nou il·lícit, com a partir d’ara es recollirà en el Codi Penal.

El mateix passarà amb l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que només hauria de respondre per desobediència, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, l’única dels fugits només processada per sedició, per la qual cosa es presumia que era la més beneficiada per la reforma.

Aquesta interpretació de l’alt tribunal contradiu el que va dir el president del Govern, Pedro Sánchez, a l’anunciar la reforma, moment en què va assegurar que Puigdemont compareixeria davant els jutges espanyols.

Revisió individualitzada

Quan la reforma sigui definitiva amb la seva publicació al BOE els set magistrats que van dictar la sentència del procés hauran d’iniciar un procés individualitzat de revisió de les penes imposades als condemnats per determinar la inhabilitació que els queda per complir.

Si es compleix el temor expressat per les fonts consultades serà ràpid, perquè es limitarà a suspendre l’execució de la pena que els quedi pendent, ja que van ser condemnats per un delicte que ja no és vigent. També se’ls hauria de tornar el que van pagar en concepte de responsabilitat civil.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

No obstant, si l’opció que acaba predominant no és tan dràstica, s’haurà de valorar la prevista en el delicte de desordres públics agreujats i en la malversació per veure quina és la més beneficiosa per al reu, que és la que sempre s’ha d’aplicar.

El que no deixa gaires dubtes és que l’exposició de motius de la proposició de llei presentada aquest divendres al Congrés deixa als peus dels cavalls la sentència del Suprem de cara als recursos presentats davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), perquè s’argumenta amb la falta de proporcionalitat existent entre les penes imposades i la conducta castigada i aquest principi és pràcticament tan important com el de legalitat.