ERC tem que el risc d’un triomf del PP impulsi el PSC en les generals

El principal dubte que té ERC és en quina clau actuarà l’electorat català. És a dir, si, com en altres ocasions, és arrossegat per la polarització entre el PSOE i el PP que es viurà a la resta de l’Estat. Així, l’escenari que ara es dibuixa a les enquestes, un any abans, és el pitjor per a Esquerra. És a dir, avantatge del PP, però remuntada del PSOE. Perquè mobilitza els votants socialistes, però el temor d’un triomf popular pot fer que votants dels comuns i de la mateixa Esquerra s’afegeixin a un vot útil.

En tot cas, comportament aliè a part, l’èxit o fracàs d’ERC en les pròximes generals està encara per escriure. El desenllaç de la taula de diàleg decidirà en gran part la seva sort. ERC va esgrimir aquesta autoritat moral abans descrita per seure a la taula al Govern del PSOE (i Unides Podem), un fòrum que es va guanyar des de l’inici la crítica dels sectors més hiperventilats de l’independentisme. L’anunci d’aquest dijous de la futura reforma del delicte de sedició suposa el primer gran triomf públic del desglaç.

Insinuen els republicans, ‘sottovoce’, que la taula ja ha donat altres fruits destacats, però que no es pot presumir obertament de tots ells perquè seria contraproduent. És una referència implícita als indults promulgats pel Consell de Ministres, amb Pedro Sánchez al capdavant, el juliol del 2021. 

Així, quan es culmini la reforma del delicte de sedició podran esgrimir la seva capacitat d’influència a Madrid, una cosa que sempre és premiada per l’electorat català.

S’estan negociant els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), però l’èxit a aconseguir no sembla que sigui algun gran traspàs, d’aquests que la societat catalana demana des de fa temps, com pogués ser el de Rodalies.

Tot això redunda en un desgast electoral en el rerepaís on Junts sempre, i més ara després de la seva sortida del Govern, llança tota la seva artilleria contra el que entenen com a submissió autonòmica d’ERC. 

El temor republicà, doncs, és que s’ajuntin les dues coordenades. El vot útil anti-PP, a l’àrea metropolitana, i el vot de càstig, en el rerepaís, per no haver fet d’aquesta legislatura una mica ingovernable i, a més, no haver obtingut res substanciós a canvi.

En el sentit contrari, i tenint en compte que encara falta un any, si l’escalada de Sánchez, o l’ensorrament d’Alberto Núñez Feijóo, segueix el mateix ritme i es desactiva aquesta por d’un Govern del PP (amb Vox) i, alhora, ERC demostra que el seu particular peix al cove, més polític i desjudicialitzador, ha donat rèdits, l’horitzó s’obre a un Gabriel Rufián que, això és segur, serà, de nou, el candidat al Congrés.

El paper de Junts

Notícies relacionades

El Govern aplana els Pressupostos i consolida la sintonia amb ERC

ERC valida el ‘triumvirat’ dirigent de Junqueras, Rovira i Aragonès

Mentrestant, Junts per Catalunya espera que aquest laberint republicà es resolgui amb un transvasament de vot independentistes a les seves files. De fons s’amaga la voluntat –per no dir-ne necessitat– de tornar a ser una força clau en l’aritmètica del Congrés. Laura Borràs, cap de files de JxCat (entesa com a aliança electoral entre el PDECat i les personalitats de la societat civil que van respondre a la crida de Carles Puigdemont) va perdre dues vegades els comicis amb Gabriel Rufián, el 2019.

L’escissió del PDECat per part de Puigdemont va transformar el grup de vuit escons en dos subgrups de quatre diputats cadascun. El PDECat va recuperar l’esperit convergent de pactar amb el Govern central a compte de mesures favorables per a la seva base electoral i Junts va emprendre el camí del combat contra l’Executiu i contra ERC. El resultat és que els primers han mantingut, i mantenen, un diàleg amb el PSOE, d’acord amb els seus quatre escons, i els puigdemontistes s’han instal·lat en la total inanitat.