L’Executiu del PSOE i Unides Podem

Revisió al Govern espanyol: les lleis estrella continuen pendents un any abans de les eleccions generals

La llei de vivenda o la de famílies provoquen tensions en el si de l’Executiu i amb els socis parlamentaris

Sánchez encara no ha complert el traspàs de competències a Catalunya que va prometre al començament de la legislatura

  • Feijóo intentarà consolidar al maig el canvi de cicle mentre vigila Ayuso de cua d’ull

  • El PSOE i Podem aposten per arribar junts a les generals

  • ERC tem que el risc de triomf del PP impulsi el PSC

Revisió al Govern espanyol: les lleis estrella continuen pendents un any abans de les eleccions generals

Jose Luís Roca

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

El calendari del Govern de coalició per a l’any vinent hauria d’estar ple d’ics. Una marca per cada compromís que té pendent per complir en la recta final fins a les eleccions generals que se celebraran a finals del 2023. Tres anys després que les urnes creessin el primer Govern bicolor de la democràcia, i amb més de 80 lleis i 82 reials decrets llei aprovats, encara hi ha bastantes promeses per complir. Algunes –com la reforma de la ‘llei mordassa’, l’aprovació d’una llei de vivenda i de la llei trans– estan encallades al Congrés; d’altres encara s’estan gestant i també hi ha les que han caigut en l’oblit. Poques, això sí.

Notícies relacionades

En l’informe semestral que va presentar Pedro Sánchez al juliol el Govern afirma haver complert el 53% dels compromisos que ha anat van adquirir des del començament de la legislatura fins a l’actualitat. La xifra, confien, arribarà al 61% a finals de desembre. Les dades, una bona mostra del ritme a què ha legislat el Congrés malgrat la pandèmia i l’actual crisi provocada per la guerra a Ucraïna, són bones, però, tot i així, deixen palès que l’Executiu tindrà molta tela per tallar l’any vinent.

Immersos en un cicle electoral vertiginós –al maig hi haurà comicis europeus, autonòmics i locals i a finals d’any generals–, el PSOE i Unides Podem hauran d’aconseguir el suport del bloc progressista diverses desenes de vegades més si volen arribar a les urnes amb tots els deures fets.

L’avenç normatiu

La vista està posada sobretot en algunes de les lleis insígnia que han encapçalat socialistes i morats. Fa mesos que la reforma de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a ’llei mordassa’, està bloquejada al Congrés, malgrat que s’anava a fer «al més aviat possible». El mateix passa amb la llei de vivenda que regularà les pujades abusives dels lloguers. Després de dos anys de negociacions, el PSOE i Unides Podem van aconseguir elaborar un text que ara s’està tornant a discutir a la Cambra Baixa amb ERC i EH Bildu, socis habituals del Govern. I aquest trident normatiu el completa la llei per a la igualtat de les persones trans i la garantia dels drets LGTBI que ha desencadenat un dur debat entre els socialistes que amenaça de bloquejar la tramitació.

«Nosaltres som un Govern que està avançant en drets i llibertats i complirem amb la nostra agenda legislativa», va asseverar Sánchez la setmana passada al ser qüestionat sobre aquestes tres normes, tot i que va deixar clar que la responsabilitat ara està en els grups parlamentaris. Però no passa el mateix amb la llei de llibertat de consciència que va prometre el Govern, ja que els seus treballs encara no han començat; la llei de secrets oficials, sobre la qual l’Executiu va fer algunes pinzellades aquest estiu però no s’ha acabat de redactar, i la llei de famílies que, tot i estar acabada, està pendent que el Consell de Ministres l’aprovi per remetre-la a la Cambra baixa. La llei integral contra el tràfic de persones també podria estar a punt en les pròximes setmanes.

El salari mínim i els dos estatuts

Al que l’Executiu sí que pretén donar compliment abans que acabi 2022 és a la pujada del salari mínim interprofessional fins als 1.050 euros mensuals, fet que suposaria arribar al 60% del salari mitjà a Espanya. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja ha iniciat les reunions amb sindicats i patronal. La ministra de Treball també té molt avançades les negociacions per aprovar l’estatut del becari.

No passa el mateix amb l’actualització de l’estatut dels treballadors, que està en una fase molt incipient. El Govern vincula a aquesta futura norma algunes de les mesures pendents que no es van incloure en la reforma laboral, com endurir les causes d’acomiadament, limitar la capacitat de les empreses per modificar de manera unilateral les condicions de treball o establir que el despenjament salarial ha de ser per causes econòmiques greus.

Els serveis públics

Si el Govern aconsegueix els números per tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023 (tot sembla indicar que així serà) es reforçaran les partides destinades a sanitat –la xifra rècord de 7.000 milions d’euros– i educació –un 6,6% més que el 2022–, però encara estan pendents diverses mesures que el Govern va incloure en el seu acord de coalició. Socialistes i morats es van comprometre a eliminar el copagament de medicaments i blindar el sistema de salut davant futures privatitzacions. Les dues iniciatives es recullen en un projecte de llei que s’està discutint al Congrés i que està provocant tibantor entre els socis, ja que els morats denuncien la laxitud de la norma.

En matèria d’educació, està pendent implementar un pla per universalitzar l’educació de 0 a 3 anys. El Govern, de moment, està transferint una dotació pressupostària més elevada a les comunitats autònomes perquè puguin posar en marxa aquesta mesura. També queda pendent l’aprovació de la llei orgànica del sistema universitari, en discussió al Congrés, i l’elaboració de l’estatut de l’artista.

Les competències i el finançament

Des de l’arrencada de la legislatura, la relació amb el Govern de Catalunya ha sigut un altre dels deures principals del Govern de coalició. Amb la tensió a la baixa després de les reunions de la taula de diàleg, a l’Executiu encara li queda pendent el traspàs de competències a la Generalitat de la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim i la gestió de les beques i ajudes a l’estudi. Un altre dels reptes a nivell territorial que haurà d’encarar l’Executiu és acordar amb les comunitats un nou model de finançament autonòmic que reemplaci l’actual, que fa set anys que està caducat.