Ceuta i Melilla: la reobertura amb el Marroc aviva el debat del seu futur duaner dins de la UE

Quan es va des de la península a Ceuta i Melilla, se segueix dins de territori de la Unió Europea, però fora del Territori Duaner de la UE. Hi ha controls de mercaderies. És una decisió que Espanya va prendre el 1986 perquè creia que, econòmicament, feia més viables aquestes dues ciutats autònomes, que quedaven exemptes del pagament de l’IVA i altres impostos especials. L’impacte en totes dues dels tancaments unilaterals per part del Marroc al pas de persones i mercaderies dels últims anys ha reobert el debat sobre si convé tornar a posar-les dins del paraigua comercial de Brussel·les i «europeïtzar-les» comercialment.

«Jo dic sí a la unió duanera, però sense que afecti el Règim Econòmic i Fiscal Especial que tenen Ceuta i Melilla, que hauria de compensar-se amb algun estatut especial», diu a El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, el president de Melilla, Eduardo de Castro. El problema, assegura, és que aquesta petició a Brussel·les ha de fer-la el Govern central. «I fins ara, els governs no n’han sigut proclius, suposo que per les pressions del Marroc: Rabat sempre és reticent al que faci de Ceuta i Melilla ciutats més europees, perquè si som més Europa també som més Espanya, i això els complica les seves reivindicacions». 

En la mateixa línia s’ha expressat el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas. «Es considera la conveniència de sol·licitar la integració en l’esmentada Unió Duanera, però mantenint els aspectes essencials del vigent Règim Econòmic i Fiscal Especial», va dir el dirigent popular el mes de juny passat a Brussel·les. Estava allà convidat per l’eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas per presentar l’informe elaborat per la consultora Ernst & Young ‘Ceuta i Melilla: més Espanya i més Europa’ que precisament tractava aquesta possibilitat. 

A Ceuta hi ha, a més, un grup de treball constituït per desenvolupar la proposta d’ingrés a la Unió Duanera, que es va reunir per última vegada a l’agost, informa el Govern de la ciutat. Encara no ha fixat una posició comuna. 

Reobertura de la frontera comercial

Espanya i el Marroc negocien en aquests moments la reobertura per al pas de mercaderies de les fronteres de les dues ciutats. Rabat va tancar el 2018 la duana que hi ha a Melilla, i amb la pandèmia va fer el mateix amb el comerç informal (exercit per les anomenades «portadores») a Ceuta. Fins avui. 

A l’abril, Pedro Sánchez i el rei marroquí, Mohamed VI, van acordar un nou full de ruta entre els dos països després que el president espanyol donés el seu suport al pla autonomista de Rabat per al Sàhara Occidental. Les relacions estaven gairebé trencades des que Espanya va donar tractament mèdic al líder del Front Polisario, Brahim Gali, i el Marroc respongués amb una allau de milers d’immigrants a Ceuta el 2011. 

Al maig, es va obrir un dels quatre passos fronterers de Melilla, Beni Enzar. La reobertura dels altres tres i la creació d’una duana a Ceuta encara no han ocorregut. 

El macroport marroquí

En el rerefons hi ha una qüestió d’estratègia econòmica. «El Marroc ha fet una aposta pel port Tànger Med, de grans dimensions, i no vol de cap manera que Ceuta i Melilla es converteixin en nodes comercials que li puguin fer la competència», analitza per a El Periódico de España Miguel Ángel Cepillo, professor de la Universitat de Cadis. «No facilitaran que les dues ciutats es converteixin en plataformes d’exportació».

Cepillo considera que l’objectiu del Marroc serà mirar de limitar els productes que poden entrar i sortir de les duanes de Ceuta i Melilla des de o cap al Marroc. Per exemple, posant un màxim a la mida dels contenidors de mercaderies que poden transitar, diu el també autor del recent informe «La necessària integració de Ceuta i Melilla en la Unió Duanera Europea i la normalització de les seves relacions comercials amb el Marroc». 

En els plans integrals per a Ceuta i Melilla que acaba d’aprovar el Consell de Ministres, el Govern acaba de destinar un milió i mig d’euros (dels 711 milions) per aixecar una duana comercial «de 300m²» i una finestreta única duanera a Ceuta, en el pas fronterer d’El Tarajal. «És una bona notícia, però això no treu perquè Ceuta continuï insistint al Govern de la Nació en la necessitat que es continuï treballant en altres temes fonamentals per al futur de Ceuta, com és el d’una possible integració en la Unió Duanera», assegura el Govern de la Ciutat a aquest diari.

Petició del Govern central

Ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez han arribat a demanar a Brussel·les l’ingrés de les dues ciutats.

El 2011, l’Assemblea de Ceuta va acordar de manera unànime sol·licitar-lo. El 2013, Rajoy va refusar tramitar aquesta petició. El 2016, el llavors president de Melilla, Juan José Imbroda, es va comprometre a demanar-ho també. «Va dir que convocaria els grups de l’Assemblea per tractar el tema, però ens va mentir: mai ens va trucar», assegura a aquest diari l’actual president de la Ciutat Autònoma, de Castro. «Ningú ha mogut ni un dit per això», assevera. 

Notícies relacionades

Vivències amb el poder

Dimiteix un edil socialista de Nàquera al donar positiu en drogues

De moment, Melilla presentarà els pressupostos per a l’any vinent assumint que no tindrà ingressos derivats de l’intercanvi de mercaderies amb el Marroc. L’any passat, segons dades a què ha tingut accés aquest diari, els ingressos per l’impost local que es posa a les mercaderies van caure des dels 71 milions d’euros el 2019 fins als 57 milions l’any passat, impactats pel tancament de la frontera.

Mentrestant, les ciutats espanyoles del nord de l’Àfrica continuaran sent una excepció a les regles comercials de la Unió Europea. «A efectes d’aquest acord, Ceuta i Melilla no estan inclosos com a Part [signant] de la Unió Europea», es pot llegir en un dels articles del tractat de lliure comerç que negocia la UE amb els països del Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) o del firmat amb el Japó el 2019. En aquests textos, que vinculen desenes de països, se’ls deixa clar que les ciutats autònomes queden fora, perquè estan fora de la unió duanera. Però el context ha canviat: El Marroc ha decidit acabar amb el comerç informal i Espanya vol regularitzar les relacions amb el veí del sud.