Cas Dalmases: L’«abús de poder», la invisible gota malaia que topa amb un mur social i judicial

La psicòloga experta en violències masclistes Alba Alfageme explica que, per començar, cal deixar clar que l’abús de poder «no és una manera de relacionar-se», ja que «històricament s’ha confós amb el caràcter fort» especialment dels homes, i això ha fet que tingués una acceptació social elevada. «L’abús de poder té un objectiu, s’utilitza el poder en benefici propi i és molt pervers perquè la persona que es troba en situació de desigualtat acaba convertida en un pur instrument», afirma. Aquesta autoritat, apunta, no és casual que la majoria de vegades sigui perpetrada per homes, ja que el sistema ja parteix d’una situació de desigualtat entre homes i dones, i pot agreujar-se quan, a més, hi ha un poder afegit pel càrrec que s’ostenta.

El poder de l’entorn

«L’abús de poder es va construint. Generalment no s’exerceix de manera indiscriminada, sinó que es busquen dianes, esquerdes de vulnerabilitat de l’altra persona, i insisteixen com una gota malaia. Per això acaba afectant psicològicament, perquè juga amb el poder i amb la por», argumenta Alfageme, que afegeix que qui té aquesta actitud i veu com aconsegueix el seu objectiu acaba «establint un patró de conducta» i «travessant línies vermelles» perquè acaba formant part de la seva manera de procedir diàriament. La psicòloga assenyala com a clau la «connivència» de l’entorn, de «les persones que ho veuen i no fan res» per frenar aquesta conducta. «Si quan s’exerceix en espais públics és avalat, quan es trasllada a l’espai privat i no hi ha repercussió aquesta conducta encara es consolida més», assegura.

També es produeix sovint que, quan és la persona afectada la que comparteix la situació viscuda, topa amb la falta d’acompanyament perquè el seu entorn «busca justificacions» i entén que es tracta d’una percepció, d’una lectura subjectiva dels fets. «És més fàcil justificar els fets que reconèixer un abús de poder i confrontar-lo, perquè això interpel·la a tots i suposa que has de reaccionar i no quedar-te de braços plegats», conclou.

El Codi Penal

Notícies relacionades

Aliança Catalana fitxa candidats a Junts i el PSC

Feijóo apuntalarà el lideratge a Catalunya d’Alejandro Fernández

En el vessant punitiu, l’advocada penalista Paula Narbona explica que «no és fàcil encaixar l’abús de poder dins del Codi Penal» perquè no està regulat com a tal. En tot cas, apunta, cal cenyir-se a possibles delictes específics com l’assetjament, les coaccions o el tracte degradant, recollits en els articles 172 i 173, que poden tenir com a agreujant que es cometin mentre s’exerceix un càrrec públic. En l’àmbit laboral, afirma l’advocada, la majoria de casos d’assetjament s’acaba abordant des de la legislació laboral i no amb el Codi Penal. «L’assetjament requereix que la conducta sobre una persona provoqui que aquesta hagi d’autoprotegir-se i afecti en el seu dia a dia», defineix. L’advocada penalista Júlia Humet, en la mateixa línia, argumenta que hi ha conductes que «poden ser punibles que no tenen entitat de delicte» i que sí que ho poden ser actituds que comportin un «maltractament psicològic» o «assetjament».

Quan es tracta de relacions en què hi ha una desigualtat manifesta entre les parts i una minva de l’autoestima de l’afectada, Narbona considera que s’ha d’emmarcar al terreny de les violències masclistes, en què, a més de les físiques, són també les psicològiques. «Aquest és l’inici de les violències, que comencen sempre per episodis lleus per anar guanyant terreny sobre la víctima per enganxar-les i fer-los mal a nivell emocional», afirma. Destaca que qui ho pateix li costa molt temps ser conscient del que viu. «Al principi és molt subtil, va guanyant terreny a poc a poc mentre et fas petita i et penses que ets tu l’exagerada», afegeix. I és que, de fet, la majoria de casos de violència psicològica, si es denuncien, acaben tancant-se per falta de detalls de tot el procés. «És important tenir el relat complet del procés per entendre la superioritat que s’exerceix i no només una conducta de manera separada que les víctimes solen compartir quan ja no poden més», assegura Narbona.