El pacte Govern-PP cap al nou CGPJ a tota màquina, per Ernesto Ekaizer

«Ha sigut un McGuffin que gran part de la premsa s’ha empassat», va dir una font judicial consultada aquest dilluns. 

¿McGuffin? Es refereix al recurs que utilitzava el cèlebre director Alfred Hitchcock en el seu cine, un element que permetia avançar el suspens de la trama però mancat en general de tota rellevància. 

¿Però què és? 

«És un aparell per caçar lleons a Escòcia»

«Però si a Escòcia no hi ha lleons»

«Llavors això d’allà no és un McGuffin»

La font consultada es refereix a com els mitjans van comprar que Unides Podem, amb la seva exigència de situar la jutge en excedència i actual delegada del Govern per a la Violència del Gènere, Victoria Rosell, estava dinamitant la negociació, una cosa que també s’atribuïa a la candidatura del magistrat de la sala Penal de l’Audiència Nacional, José Ricardo de Prada. 

Les candidatures de tots dos van quedar fora de joc el 2018. I en cap moment de la negociació en curs, segons les fonts consultades, van suposar pedres al camí de l’acord. Una altra cosa és que Unides Podem plantegés públicament la idea, més com a reivindicació testimonial que com a proposta concreta. 

Els noms

L’avenç en les negociacions també ha permès abordar alguns noms per a una presidència de consens, noms que es mantenen en la més estricta reserva. Només s’ha pogut conèixer que algun d’aquests podria resultar «sorprenent». No hi ha cap «immersió», encara, per trobar la personalitat apropiada. Sempre, si hi ha pacte, es tractaria d’una recomanació als nous vocals perquè siguin ells qui resolguin, mirant d’evitar el greu error comès el novembre del 2018, quan el PP de Pablo Casado i el Govern, a través de la llavors vicepresidenta Carmen Calvo, van admetre públicament que el llavors president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, era la persona escollida, cosa que va derivar en un esclat de la candidatura. 

Fonts socialistes mantenen el desig que sigui una presidenta. «Ens hauríem estalviat el que no està escrit si el 2013 la magistrada Pilar Teso hagués sortit elegida», va dir una font consultada. 

El desembre del 2013, el llavors secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va donar el seu suport a Mariano Rajoy en la candidatura de Carlos Lesmes, que va obtenir 16 vots. Però quatre vocals del grup progressista se’n van desmarcar i van recolzar la magistrada de la Sala Tercera del Suprem, Pilar Teso. 

Avui, nou anys després, la magistrada continua sent candidata a presidir el CGPJ. 

La negociació

Una altra de les idees del PP, la de dissenyar una «zona d’influències» per al Govern i el PP, tenint en compte al mapa el Tribunal Constitucional (TC) i el CGPJ, segons les fonts consultades, no prosperarà. 

El Govern considera que precisament si el PP planteja la despolitització –a saber, que candidats com Victoria Rosell, per exemple, no han de ser admesos en el nou CGPJ per provenir de l’àrea governamental o per la vinculació d’un candidat o candidata a un partit polític– hauria de tenir en compte que el que passi en el TC amb la renovació de quatre magistrats a qui se’ls ha vençut el mandat el 12 de juny passat només incumbeix al TC.  

Així mateix, el Govern no admet debatre sobre la pròxima majoria en el TC ni sobre l’elecció de la personalitat que ocuparà la presidència una vegada que prenguin possessió els quatre nous magistrats. 

Sí que s’ha arribat a un pacte perquè el magistrat conservador Alfredo Montoya, que va renunciar l’estiu passat per malaltia, sigui substituït per un altre magistrat conservador elegit pel Senat. Amb els necessaris vots del PSOE, que controla la majoria de la Cambra alta.  

Es contempla per a l’esmentada substitució un magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, segons va anticipar el digital Fuentes Informadas, Julián Sánchez Melgar, exfiscal general de l’Estat en el govern de Rajoy. El magistrat no ha confirmat ni desmentit l’esmentada possibilitat. «Ja veurem», s’ha limitat a dir consultada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA la setmana passada. 

Notícies relacionades

Isabel Díaz Ayuso, una heroïna en diferit de «1984» davant el Poder Judicial, per Ernesto Ekaizer

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Pel que fa al sistema futur d’elecció dels membres del CGPJ, la renovació es fa amb la legislació vigent com va exigir el president dimitit el 7 de setembre del 2022 en el seu discurs d’obertura de l’any dels tribunals, el nou CGPJ formarà una comissió, segons va proposar el PP el juliol passat, per avaluar el sistema mixt actual i proposar en sis mesos les modificacions oportunes. Amb tot, atesa la proximitat de les eleccions generals –finals del 2023 o gener del 2024– aquesta proposta serà gestionada finalment per qui governi després d’aquests resultats. 

De conformitat amb la modificació de la llei Orgànica del Poder Judicial aprovada a iniciativa del Govern de Pedro Sánchez el desembre del 2018, els nomenaments de magistrats del Tribunal Suprem, Tribunals Superiors de Justícia i, a proposta ara del PP de tribunals provincials, s’haurà de fer per majoria reforçada, de 3/5 en el nou CGPJ. Aquest criteri, establert per llei, ja s’aplica des del desembre del 2018, cosa que va anul·lar el rodet iniciat per Lesmes el 2013, qui al seu torn va aprovar els nomenaments per majoria simple.