Entrevista a la líder dels comuns al Parlament

Jéssica Albiach: «Els Pressupostos del Govern d’ERC no poden ser els mateixos que els d’ERC i Junts»

«Junts s’ha emancipat d’ERC però ERC no s’ha emancipat de Junts»

8
Es llegeix en minuts
Sara González

La líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha sigut la primera de l’oposició a la qual ha citat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per analitzar la nova etapa del Govern en minoria d’ERC. La reunió, avançada per EL PERIÓDICO i feta al Palau de la Generalitat i que no ha arribat a una hora de durada, no ha servit per teixir cap aliança sòlida. Ni tan sols per esbossar-la, situació per la qual els comuns adverteixen que, lluny de ser un soci estable, aniran votació a votació i que el seu suport tindrà un alt preu. D’entrada, ja avisen que els Pressupostos d’aquesta etapa sense Junts en l’Executiu han de ser més d’esquerres i no els dissenyats per l’exconseller Jaume Giró. Malgrat la ruptura de la coalició independentista, la lectura d’Albiach és que ERC no ha saltat amarres dels postconvergents ni assumeix que la geometria variable «s’ha acabat».

Ha dit en els últims dies que aquest Govern ha nascut «mort». ¿Si neix «mort», pot continuar la legislatura?

Vaig dir que naixia mort perquè és un Govern que té el suport de 33 diputats de 135, per tant no és el Govern del 80% ni tampoc el del 52%, és el Govern del 21% i, sobretot, és un Govern que no està teixint aliances amb cap altra força política. Per governar necessita suports i majories parlamentàries que ara mateix no existeixen. Evidentment, hem d’esperar.

¿Esperava més del president a l’hora d’explorar una aliança estable amb els comuns?

Esperava un president més ambiciós a l’hora de concretar quines aliances tindrem a partir d’ara. Som en un escenari en què s’ha acabat la geometria variable i en què Junts s’ha emancipat d’ERC però ERC no s’acaba d’emancipar de Junts. Ho estem veient amb Aragonès demanant a Junts suport per aprovar els Pressupostos. El Govern és dèbil i està aïllat.

Fa un any i mig que els comuns demanaven la ruptura d’ERC i Junts. ¿Defineix aquest escenari com una oportunitat o no?

S’ha de veure, perquè hem vist moltes ERC. Aquest Govern l’haurem d’avaluar pels seus fets i no pels seus discursos. Moltes vegades fan discursos progressistes que no s’acaben materialitzant en polítiques. És cert que en aquest any i mig hi havia matèries en mans de Junts que no han avançat com ho havien de fer, però les d’ERC tampoc ho han fet. Depenia d’ERC no tenir el conseller Cambray, que és el que ha tingut més vagues. I Acció Climàtica fa un discurs de transformació verda mentre es defensa la celebració dels Jocs Olímpics al Pirineu sense saber si el 2030 hi haurà neu.

Si passen uns mesos i el Govern no té més suports entrarem en una altra fase

¿Hauria comptat vostè amb Gemma Ubasart com a consellera?

La conec des de fa temps i considero que és un perfil molt preparat. Podrà sumar, igual que els altres consellers, que crec que hi ha perfils que són potents, en funció de les majories que tingui aquest Govern, i ara mateix és feble i no té suports. 

¿Aragonès s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança?

Quan en l’entrevista de TV-3 va dir que no se sotmetria a una qüestió de confiança perquè si no anem a eleccions va ser una constatació, novament, que té un Govern del 21% i no del 80%. Ara mateix no estem a l’escenari de la qüestió de confiança, creiem que li hem de deixar un temps de marge. Però si van passant els mesos i és incapaç de tenir més suports parlamentaris entrarem en una altra fase.

¿En quina mesura contribuirà a sostenir la legislatura?

Sempre hem dit que no érem aquí per donar suport al Govern, sinó per facilitar-li la vida a la gent. Anirem llei a llei, negociació a negociació, pensant què és millor per a la gent.

A veure quina ERC ens trobem, té moltes cares

¿Descarta llavors una aliança estable per continuar la legislatura?

El president no ens ho ha demanat, això primer. El segon, hem de veure amb quina ERC ens trobem. ¿Amb l’ERC que és capaç, pel bé del país, d’apujar el salari mínim o la que posa en risc la reforma laboral? ¿Estem davant l’ERC que defensa l’educació pública o la que manté el conseller Cambray? ¿La que vol fer la transformació verda o la que defensa els Jocs d’Hivern? ERC té moltes cares.

¿Entén els motius pels quals ERC no vol teixir grans acords amb el PSC?

Estem davant vetos que són selectius. Hem vist com ERC, el PSC i Junts no tenien cap problema a repartir-se les cadires de la CCMA o com ERC ha sigut un gran soci de legislatura a l’Ajuntament de Barcelona amb els comuns i el PSC. També s’han aprovat els Pressupostos de l’Estat amb ERC. Jo tinc grans discrepàncies amb Junts i això no m’ha impedit ser responsable amb les necessitats del país i asseure’m en una taula amb ells per pactar pressupostos.

¿Com interpreta la mà permanentment estesa de Salvador Illa al Govern?

Ho hauria de respondre ell. Però és cert que no vol que li passi com Inés Arrimadas, que va guanyar unes eleccions amb 36 diputats i que va ser la majoria parlamentària més inútil.

Va congelar la negociació dels Pressupostos, ¿en quin moment la descongelaran? 

No hi ha hagut contactes amb la nova consellera d’Economia. Catalunya no necessàriament s’ha de conformar amb uns pressupostos de Junts. Tenim l’oportunitat de tenir uns pressupostos de progrés sense el fre de Junts. Tenim una oportunitat per avançar. 

¿Entenen que amb Junts fora els Pressupostos han de mutar més cap a l’esquerra?

Evidentment. No entendríem que tinguem els mateixos pressupostos amb un govern exclusivament d’ERC que amb el de la coalició entre ERC i Junts.

Si els Pressupostos es prorroguen, ¿pot continuar la legislatura?

Si es prorroguen, ERC haurà de fer una reflexió. Si un president sense asseure’s a negociar amb altres forces parla de pròrroga ens haurà d’explicar per què vol ser al Govern. Quan el president li demana el vot a Junts per als Pressupostos, ¿vol dir que perdem l’oportunitat de tenir uns pressupostos de progrés sense el fre de Junts? ¿Està el president insistint a Junts per tensar més l’espai a veure si Junts es trenca? ¿Estem encara en aquesta lògica de les baralles partidistes en lloc de pensar en el país?

¿Que ERC aprovi els Pressupostos de l’Estat és imprescindible perquè els comuns aprovin els de la Generalitat?

Nosaltres no condicionem els Pressupostos de Catalunya amb altres pressupostos que considero que són bons, expansius i necessaris.

Però l’any passat va passar amb els de l’Ajuntament de Barcelona...

Seria un error considerar que Catalunya és una illa. Els catalans necessiten en un moment com l’actual recursos que venen de Catalunya, de l’Estat i dels ajuntaments. Si Aragonès i la consellera ens conviden a la negociació, ens asseurem. Hem escoltat ERC dir aquests dies que nosaltres som socis prioritaris. És important que ERC no parli en nom d’En Comú Podem. Els socis no s’anuncien, es negocien. 

¿L’incomoda que el PSOE hagi deixat fora dels comptes la llei de vivenda?

No només em preocupa això, sinó que Salvador Illa ha dit que tenia com a referent en matèria immobiliària Joan Clos, que és el principal representant de la patronal immobiliària. O s’està amb la patronal o s’està amb la ciutadania. Els socialistes s’equivoquen i és important que empenyem perquè es reguli el preu dels lloguers i també de les hipoteques.

De la taula de diàleg confio que tindrem fruits aviat

¿Es resignen a una situació d’interinitat en el Parlament amb la presidència de Laura Borràs suspesa?

La senyora Borràs no va ser escollida presidenta per uns vots caiguts del cel. Va ser escollida amb els vots d’ERC. Per tant, és la seva responsabilitat que s’acabi amb la interinitat. O via reglament parlamentari o, si es considera que no hi ha via per fer-ho, doncs a través d’un acord polític. Nosaltres mai hem votat Borràs com a presidenta. 

¿El delicte de sedició s’ha de reformar o bé suprimir del codi penal?

S’ha d’arribar a un acord. Hem de posar el codi penal espanyol a l’altura dels codis penals europeus. No només seria beneficiós per als líders del procés, sinó també per poder garantir el dret a protesta. A partir d’aquesta voluntat d’arribar a un acord, les majories poden donar i espero que sigui un dels principals fruits de la pròxima reunió de la taula de diàleg.

¿Van bé les converses com per tenir aquests fruits abans de finals d’any?

Les dues parts estan treballant en la desjudicialització i confio que tindrem fruits aviat.

El PSC diu que no hi ha repressió contra l’independentisme, tot i que defensa la desjudicialització. ¿Hi ha repressió o no?

Sí que hi ha hagut repressió i s’han produït situacions intolerables. No només contra l’independentisme. Hem vist clavegueres de l’Estat actuar contra qualsevol veu que qüestionés l’Espanya una i lliure, per tant s’ha d’avançar i eixamplar els drets. 

«En Comú Podem no es diluirà en Sumar»

Yolanda Díaz presenta Sumar aquest dissabte a Barcelona. Vostè ve de Podem. ¿Entén les reticències del partit a diluir les seves sigles?

Aquí ningú parla de diluir res. Sumar és un moviment ciutadà que hi ha partits i ciutadania organitzada i no organitzada. Ningú ha de diluir-se. De fet, En Comú Podem ja ha dit que no es diluirà. Però Sumar sí que ha de ser molt més que En Comú Podem i aquesta visió i ambició és molt positiva, no hauria de representar una amenaça per a ningú. 

Notícies relacionades

El PSC insisteix que a Barcelona s’ha d’obrir una nova etapa i dona Ada Colau per amortitzada. ¿És el final d’aquesta aliança?

El PSC està en campanya electoral, ni més ni menys. Durant la legislatura a Barcelona hem tingut un soci dins del govern, que era el PSC, i un fora, ERC. Barcelona és referent internacional. Hi ha molts ‘lobbies’ que ens tenen ganes, com demostren les 11 querelles arxivades.