Viatge del president a Brussel·les

La Comissió Europea acull Pere Aragonès i la seva batalla contra l’espionatge de Pegasus

El comissari de Justícia insta el Govern a complir la sentència del TSJC sobre el castellà a les aules

El president celebra l’acord del gasoducte submarí per beneficiar Barcelona i ‘la vall de l’hidrogen verd’ de Tarragona

La Comissió Europea acull Pere Aragonès i la seva batalla contra l’espionatge de Pegasus
3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La política en les institucions europees, a les accions de cara al públic, es basa en els gestos. Els fets es deixen per a les bambolines. En aquesta clau cal entendre que la Comissió Europea (CE), via el seu responsable de Justícia, Didier Reynders, hagi rebut el president Pere Aragonès per parlar sobre el ‘Catalangate’. La interpretació és doble. D’una banda, després de set anys fora de la casa europea, (des del 2015 que un president no era rebut per un comissari) per la incomoditat que generava en el si de la Unió Europea l’independentisme unilateralista i per les pressions exercides pel Govern, la visita d’Aragonès a Brussel·les ha d’entendre’s en clau de reintegració al projecte europeu. I d’altra banda, es pot recordar que, fa tot just 20 dies, Reynders, l’amfitrió d’Aragonès aquest dijous, va visitar Madrid per pressionar per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un tema que preocupa, molt, la CE.

Dit això, les paraules d’Aragonès a la sortida, al peu de la mateixa seu de la Comissió Europea, van ser mesurades. «Hem intercanviat impressions sobre l’espionatge amb el ‘software’ Pegasus i hem constatat que aquesta vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans, en aquest cas independentistes catalans, és una cosa que preocupa a Europa», va dir.

Va afegir que la CE «es troba en ple procés de requerir informació al Govern de l’Estat sobre l’espionatge». I va sentenciar: «Ja vam dir que la carpeta de Pegasus no estava tancada. Ni judicialment, on hi ha diversos procediments oberts, ni políticament, com acredita aquesta visita».

Segons el president, el comissari de Justícia també li va exposar les queixes rebudes per la no aplicació de la sentència del TSJC sobre el castellà a les aules. I el cap de l’Executiu li va detallar l’aprovació de la nova llei sobre l’ensenyament del català.

D’altra banda, l’anunci de l’acord entre Portugal, Espanya i França per construir una connexió submarina per a l’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella (el BarMar) ha arribat en el moment més oportú per a Aragonès, en ple viatge a Brussel·les. I és que aquest divendres té programada una altra reunió amb un altre comissari, en aquest cas el Mercat Interior, Thierry Breton, amb qui tenia previst abordar, precisament, la qüestió de l’hidrogen verd.

Barcelona, clau en el mapa energètic

A la sortida de la seva entrevista amb Reynders, el president va celebrar l’acord, del qual va dir tenir coneixement previ abans que es fes públic, perquè, entre altres factors «situa Barcelona com el centre neuràlgic de l’estructura energètica europea».

«Les institucions europees juguen un paper clau en aquests moments de canvi geopolític tant en la redefinició del continent per la guerra d’Ucraïna, com per la crisi energètica», va assenyalar Aragonès. «És important que Catalunya jugui un paper rellevant en el mapa europeu de l’energia», va mantenir el president abans de recordar que el port de Barcelona compta amb «la central gasificadora més gran del continent».

Notícies relacionades

El cap del Govern també es va referir al projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd, una iniciativa coordinada per la Universitat Rovira i Virgili i que compta com a impulsors institucionals amb la mateixa Generalitat, el port de Tarragona i empreses com Repsol i Enagás, entre d’altres.

L’hidrogen verd és el gas que es genera a partir d’energies renovables (com l’eòlica, la hidràulica i la fotovoltaica), i quan es va presentar el projecte, el maig del 2021, es va assenyalar que l’objectiu no era només nodrir d’aquest gas la indústria petroquímica tarragonina, sinó també emmagatzemar-lo i distribuir-lo. Amb el BarMar es construirà, per tant, tota una autopista per a aquesta iniciativa.