Meritxell Serret ‘torna’ al seu ‘exili’ de Brussel·les com a consellera

La delegació que ella va liderar en el seu ‘exili’, entre el 2018 i el 2021, quan va decidir tornar a Espanya. «Estic emocionada per retrobar moltes de les persones que em van ajudar a suportar la situació», va explicar quan se li va preguntar a traïció, després de donar compte ella del nomenament d’Ignasi Centelles com a delegat de la Generalitat a la capital comunitària.

Aquesta és l’única delegació el lideratge de la qual entra en l’òrbita dels càrrecs de confiança de la Conselleria d’Acció Exterior i Serret, per tant, culmina la renovació de l’equip del departament després de la sortida de Junts, i de la seva antecessora Victòria Alsina, del Govern.

Serret era, el 2018, una de les dues cares d’ERC en l’‘exili’ independentista a Brussel·les. L’altra era Toni Comín. El 2021, ja era l’única republicana a Brussel·les, després del nou canvi de color polític de l’exconseller, i després de meditar molt el significat que el jutge Pablo Llarena no hagués activat la seva euroordre va decidir tornar a casa.

També que aquells consellers els departaments dels quals que no van tenir una implicació directa en l’organització de l’1-O fossin absolts del delicte de malversació, la va convèncer que havia arribat el moment del retorn. Va estar, doncs, gairebé tres anys a prop de la cort de Carles Puigdemont a Brussel·les. No se li ha escapat mai ni una mala paraula per als seus ‘companys’ d’estada a Brussel·les.

El viatge de tornada

Notícies relacionades

Meritxell Serret: «La repressió no m'aturarà. La inhabilitació, quan arribi, arribarà»

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

Quan va ser elegida diputada en les eleccions del 14-F, Serret va cessar com a delegada i va preparar el viatge de tornada. Un any després, aquest mes de març, el Tribunal Suprem va retirar l’acusació de malversació (en la lògica de la sentència del judici de l’1-O) i va traslladar la causa al TSJC. El fiscal sol·licita un any d’inhabilitació i una multa de 12.000 euros per desobediència greu, per participar, bàsicament, en tots aquells actes del Govern en què es va promocionar el referèndum i per firmar la mateixa convocatòria de la cita electoral.

Centelles, el nou delegat, té una àmplia experiència en el camp comunitari europeu. Entre el 2007 i el 2010 va treballar en la Comissió Europea, en direcció general d’Ampliació, analitzant els països dels Balcans orientals, des de Brussel·les. Des del 2010 ha sigut coordinador de la Coppieters Foundation, una institució d’investigació de polítiques públiques reconeguda i finançada pel Parlament Europeu. Com a consultor ha treballat, així mateix, per a les Nacions Unides.