Segons el CIS
L’‘efecte Yolanda Díaz’ es frena en ple llançament de la seva nova plataforma
La valoració de la vicepresidenta segona per part de la ciutadania ha anat descendint en els últims mesos
Durant uns mesos, Yolanda Díaz va aconseguir ser l’única líder política que obtenia l’aprovat dels ciutadans. Va ser en els mesos de març, abril i maig d’aquest mateix any quan la vicepresidenta segona del Govern va superar el cinc –una cosa que molt pocs polítics aconsegueixen–, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Tanmateix, aquells temps semblen haver acabat. Tot i que continua sent la dirigent més ben valorada, l’‘efecte Díaz’ s’ha frenat en els últims mesos, just en ple llançament de Sumar.
El baròmetre d’octubre publicat aquest dilluns pel CIS atorga a Díaz un 4,71. Sis dècimes menys que al març, quan va aconseguir arribar al 5,36, una puntuació que cap altre dirigent ha aconseguit al llarg d’aquesta legislatura. No obstant, la valoració de la vicepresidenta s’ha anat desplomant mes a mes des de llavors fins a situar-se en xifres similars a les que va obtenir a l’estiu del 2021, quan el CIS va començar a preguntar per ella després de rellevar Pablo Iglesias en el lideratge de l’ala morada del Govern.
Al febrer, l’esclat de la guerra de Putin va obligar Díaz a posposar el llançament del seu procés d’escolta que s’havia retardat ja en diverses ocasions. Tanmateix, la vicepresidenta venia d’aprovar la reforma laboral al febrer, cosa que la va portar a arribar al seu rècord personal. El mes següent va començar el declivi i Díaz va obtenir el seu últim aprovat, un 5,05.
Paral·lel al procés d’escolta
L’estrena de Sumar, el 8 de juliol a Madrid, no va servir per tornar-li les antigues xifres. Lluny d’això, va aconseguir un 4,81, segons el baròmetre d’aquell mes. En aquell acte, Díaz va explicar que la seva intenció és recórrer tot Espanya al llarg d’aquest 2022 per escoltar els col·lectius socials i confeccionar amb ells un «nou contracte social» per a la dècada vinent. El primer d’aquests actes va ser a Madrid i després ha passat per Galícia, el País Basc, Astúries i Catalunya. Tanmateix, no sembla que el procés d’escolta estigui generant l’interès que esperava. Des del començament de l’estiu ha perdut dues dècimes.
La baixada de Díaz tan sols és comparable a la del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que a l’abril –la primera vegada que el CIS va preguntar per ell– va ser valorat amb un 5,20 i aquest mes ha rebut un 4,42. Tot i així, els dos casos són diferents. Mentre que el dirigent del PP va obtenir aquest aprovat tot just arribar a la presidència del partit i sense temps que els ciutadans analitzessin la seva gestió, Díaz va arribar a la seva millor marca després de mesos de ser al capdavant dels morats en l’Executiu.
La marca electoral
Per contra, l’‘efecte Díaz’ sí que sembla beneficiar la marca d’Unides Podem. Al juliol, coincidint amb la presentació de Sumar, els morats van aconseguir una estimació de vot del 13,4%, cosa que suposava una pujada de més de 3,5 punts respecte al mes anterior. Tot i que aquesta febre sembla haver-se relaxat, Unides Podem fa els dos últims mesos que està estabilitzat entorn del 12,7%.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
