Crisi institucional

El CGPJ no fa cas de Lesmes i tria com a suplent Mozo, a qui exigeix consens

El pacte entre progressistes i conservadors fa que el vocal de més edat assumeixi la presidència com a suplent, ja que continuen sense poder fer nomenaments

El CGPJ no fa cas de Lesmes i tria com a suplent Mozo, a qui exigeix consens
3
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no ha fet cas de l’informe tècnic encarregat pel fins ara president de l’òrgan, Carlos Lesmes, sobre la seva substitució, i aquest dijous ha portat a la presidència interina de l’òrgan el vocal de més edat, el progressista Rafael Mozo. L’acord ha tirat endavant amb 16 suports –entre els quals el del mateix Mozo– mentre que el vocal i magistrat del Tribunal Suprem Wenceslao Olea ha votat en contra i hi ha hagut una absència, la de la vocal a proposta del PSOE Mar Cabrejas, assenyalen fonts d’aquest òrgan.

A l’espera del que sembla que serà una ràpida renovació del CGPJ, Mozo veurà «supervisades» les seves atribucions, perquè no es tracta d’un nomenament, sinó d’una suplència. En qualsevol cas els més beneficiats seran els conservadors, amb una majoria en l’òrgan de govern dels jutges que surt reforçada. Aquesta limitació va ser la condició posada pels vocals nomenats a proposta del PP per assumir l’opció dels progressistes i promoure Mozo en comptes d’acceptar de forma automàtica que la presidència passés al president de la Sala Primera (Civil) del Suprem, Francisco Marín Castán, com proposava l’informe tècnic encarregat fa unes setmanes pel dimitit Lesmes sobre qui havia de ser el seu successor.

De fet, el text de la proposta sotmesa a debat exigeix al suplent que propiciï «el diàleg intern i la consecució del consens amb els altres vocals», en particular, en matèria econòmica, de personal i comunicació. L’acord de suplència també preveu que, durant el temps que exerceixi el càrrec, Mozo rebrà els honors i tractament i consideració i altres atribucions pròpies del càrrec i, en els actes que intervingui i els documents que subscrigui, es deixarà deguda constància que actua en aquesta condició.

D’aquesta manera, els vocals fan seu el criteri d’un altre informe anterior, elaborat el 2019 –amb unes previsions que es van adoptar en el ple del 30 d’octubre del mateix any– i que apuntava a una bicefàlia (Marín Castán com a president del Tribunal Suprem i el vocal de més edat del CGPJ) en el cas d’absència del president, atesa la renúncia per jubilació d’Ángel Juanes, que havia sigut l’escollit com a vicepresident pel mateix òrgan. Mai es va nomenar cap substitut pensant que el Consell es renovaria i exercia com a tal Castán, per ser el president de Sala del Suprem més antic.

Ordre del dia

Des que es va conèixer l’informe jurídic aportat per Lesmes, un ampli sector de vocals venien rebutjant que se’ls pugui imposar un president sense tenir cap participació en aquesta decisió, i la qüestió s’evidenciarà en el ple que començarà aquest dijous a les 16.30, en què sis vocals progressistes han introduït com a punt de l’ordre del dia que es tracti la «valoració –i, en el seu cas, les decisions que legalment procedeixin– del ple després del cessament del president del Consell General del Poder Judicial».

La presidència per edat d’aquest ple estava cantada, com passa amb la constitució de l’òrgan, en què s’elegeix la persona que presidirà la institució al començament de qualsevol mandat, que és el que hauria d’haver passat fa quatre anys.

Notícies relacionades

Tanmateix, l’acord passa perquè Mozo també assumeixi la presidència de forma interina, cosa que a la pràctica suposa un reforçament de la majoria conservadora del CGPJ, perquè l’òrgan de govern queda constituït per 18, no per 19, com hauria passat amb la presidència de Marín Castán. Això suposa que la majoria, ja àmplia dels conservadors davant els progressistes, adquireixi encara més pes a l’hora de prendre qualsevol decisió.

La decisió de desobeir el criteri marcat per Lesmes a través de l’informe que va encarregar al servei tècnic, s’afegeix al bloqueig que el nucli dur dels vocals conservadors va imposar a l’elecció dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que corresponen al Consell.