Estrasburg dicta que Espanya no va violar els drets dels líders del procés

El TEDH, que va aplegar les demandes de tots tres relatives al seu ingrés a la presó i la seva impossibilitat d’assistir al Parlament per resoldre-les en un únic procediment, declara per unanimitat que amb "les proves de què disposen" i, en particular, el raonament adoptat pels tribunals nacionals en les seves resolucions, els demandants no han aconseguit demostrar d’una manera convincent l’existència d’un objectiu ocult contra ells".

"La situació, al llarg del procediment judicial en qüestió, dels partits polítics als quals pertanyien els demandants també recolza aquesta interpretació: en efecte, no solament no es van restringir les activitats dels partits esmentats, sinó que van poder presentar les seves llistes en les eleccions del 21 de desembre del 2017 i, després de la votació, la coalició entre les diverses forces independentistes va proposar diversos candidats a la presidència de la Generalitat (entre els quals, dos dels demandants, Sànchez i Turull, que es trobaven en presó preventiva en el moment de la seva nominació). A més, el 14 de maig del 2018, el candidat del partit Junts per Catalunya, Quim Torra, va prendre possessió com a president de la Generalitat", reflecteix la resolució.

Cap arbitrarietat

El tribunal afirma que "els diversos elements invocats pels sol·licitants, presos per separat o combinats, no formen un tot prou homogeni perquè pugui considerar que la seva detenció preventiva perseguia un propòsit no previst al Conveni". Per això descarta cap violació dels articles 3 (de dret a eleccions lliures), 5 (de dret a la llibertat i seguretat) i 18 (limitació de l’ús de restriccions als drets) del Conveni Europeu.

La sentència declara que "les autoritats nacionals van ponderar els diversos interessos en joc d’una manera que no es podia qualificar d’arbitrària i sense interferir amb la lliure expressió de l’opinió pública". De tal manera que la presó preventiva dels sol·licitants, la denegació de les seves sol·licituds de llibertat provisional i la suspensió del primer sol·licitant del seu càrrec com a membre del Parlament –un cop l’acusació va ser ferma– no van ser incompatibles amb "l’essència mateixa del seu dret", a ser elegits i a ocupar un escó a la Cambra catalana.

La resolució considera que "les proves presentades" en les demandes "no sustenten la conclusió que l’ordre de presó preventiva del 23 de març del 2018", dictada contra els condemnats per rebel·lió i malversació de cabals, "hauria sigut arbitrària i tingués com a únic final impedir" a un d’ells "assumir el càrrec de president de la Generalitat". També descarta que "el temps consumit en la tramitació del seu recurs d’empara" pel Tribunal Constitucional hagi comportat "una vulneració del seu dret a una decisió ràpida sobre la legalitat de la seva detenció".

Malgrat el que manifesten, durant la seva presó preventiva es van presentar a les eleccions i van resultar elegits. A més, dos d’ells, Jordi Sànchez, que havia sigut president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Turull, van sol·licitar assistir a diverses sessions del Parlament i, en concret, a la de les seves respectives investidures a la presidència de la Generalitat, unes peticions que van ser denegades.

El Suprem els va condemnar tots tres a penes entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació per exercir càrrecs públics, fet que els impedeix presentar-se a processos electorals durant aquell temps. Aquesta sentència també va ser recorreguda davant el TEDH, tot i que el tribunal encara no s’ha pronunciat. El 23 de juny del 2021 tots els condemnats van quedar en llibertat després de ser indultats, però tant Turull com Junqueras continuen complint la pena d’inhabilitació que els va ser imposada, perquè el Suprem va entendre que la malversació per la qual van ser condemnats entra en les excepcions de la mateixa llei d’amnistia.

Notícies relacionades

Oasi en la polarització

Una cita per fomentar el diàleg entre diferents

Turull es va mostrar ahir convençut que va ser empresonat de manera preventiva per haver-se presentat a la investidura com a president de la Generalitat. "Si no hi hagués optat, segurament les coses haurien anat d’una altra manera", va dir el dirigent postconvergent, que va afegir que "respecta però no comparteix" la decisió del TEDH i va atribuir la decisió a "l’estratègia de l’Advocacia de l’Estat en tot aquest recurs, que ha maquillat i afinat molt jurídicament el que va ser una decisió política".

ERC, per la seva banda, no va amagar la decepció per la decisió, però va assegurar en un comunicat que mantindrà la "lluita antirepressiva en tots els fronts".