Mea culpa

Dimecres vaig transmetre a EL PERIÓDICO la meva crònica sobre la sentència que el dijous al matí, 6 de novembre, havia d’anunciar el Tribunal de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. El titular: El TEDH s’inclina per sentenciar que el Suprem va vulnerar drets de Sànchez, Turull i Junqueras. Hi havia certa expectació per la sentència, ja que es tractava de la primera de dues sentències que Estrasburg té previst dictar sobre detencions preventives relacionades amb eleccions a Catalunya i sobre els recursos contra la sentència de la Sala Segona del 14 d’octubre del 2019.

La primera, en efecte, es referia a les presons preventives de Sànchez, Turull i Junqueras enmig de procediments d’investidura al Parlament de Catalunya. La informació a la qual vaig accedir reflectia una impressió sobre la inclinació del tribunal a reconèixer vulneracions de drets de participació dels tres recurrents. El tribunal estava compost per set magistrats: Katerina Simackova, president del tribunal (jutge de la República Txeca), María Elósegui (Espanya), Gilberto Felici (San Marino), Andreas Zünd (Suïssa), Diana Sarcu (Moldàvia), Mikola Gnatovskí (Ucraïna) i Vahe Grigoryan (Armènia).

A primera hora d’ahir es va conèixer la sentència. El tribunal rebutjava l’existència de vulneracions de drets polítics dels demandants. La presó preventiva que han denunciat els demandants, la denegació de les seves sol·licituds de llibertat provisional i, en el cas de Jordi Sànchez, la suspensió del seu càrrec com a membre del Parlament una vegada que l’acusació va ser definitiva, "no són incompatibles amb l’essència del seu dret a ser elegits i ocupar un escó al Parlament", sentencia el tribunal.

El tribunal analitza la història del procés i que els tres van patir "processaments penals per delictes greus". Afegeix que "no podien, raonablement, esperar participar en unes eleccions sense cap restricció". Assenyala que "prevenir actes contraris a l’ordre constitucional i democràtic no pot considerar-se polític". I ho proven al·legant que la seva presó preventiva tingués com a objectiu "ocult" impedir la seva participació en la vida política, en comptes de l’argument que utilitzen els jutges, és a dir, evitar la seva possible fuga i garantir que fossin jutjats. Així mateix, assenyala que es va permetre que els detinguts poguessin presentar-se a les eleccions, cosa que demostraria que els seus drets polítics no van resultar perjudicats.

Una de les preguntes que havia formulat el tribunal en l’Advocacia de l’Estat espanyola va ser la següent: ¿disposava el demandant d’un procediment efectiu pel qual pogués impugnar la legalitat de la seva presó preventiva, com exigeix l’article 5, apartat 4, del conveni? En particular: ¿la durada del procediment d’empara en el present cas, mitjançant el qual el demandant va intentar impugnar la legalitat de la seva presó preventiva i que va durar 21 mesos, va complir amb el requisit de "rapidesa" que s’esmenta en l’article 5, apartat 4, del conveni?

Consideració deontològica

Notícies relacionades

Oasi en la polarització

Una cita per fomentar el diàleg entre diferents

L’Advocacia de l’Estat va justificar aquesta durada per la ingent tasca que van suposar els recursos d’empara al Tribunal Constitucional. Precisament, el tribunal fa seves en la sentència totes aquestes al·legacions al considerar justificat el temps que va durar, en vista de "la complexitat i la importància crucial de les qüestions jurídiques que plantejaven els assumptes portats davant l’alt tribunal espanyol en relació amb el procés d’independència de Catalunya".

Voldria acabar amb una consideració deontològica. La informació que la sentència reconeixeria vulneracions del Suprem als drets dels demandants no va ser veraç, que és una qualitat fonamental per informar i educar el públic sobre temes d’interès públic. I això, ja se sap de sobra, és la base de la confiança en una professió que no passa, precisament, pels seus millors moments. Mea culpa.