Consellera de Justícia
Gemma Ubasart, la politòloga que va liderar efímerament Podem
Amb una llarga trajectòria acadèmica i universitària, es va implicar en el 15-M i el naixement del partit morat de la mà de Pablo Iglesias

La politòloga Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) ha sigut una de les analistes de referència a Catalunya dels últims set anys. De fet, dimarts passat s’acomiadava del programa ‘Els Matins’ de TV-3 advertint de l’assignatura pendent de democratitzar i universalitzar l’accés a les activitats extraescolars més enllà de l’ensenyament reglat. Llavors desconeixia que, sis dies després, deixaria l’àmbit universitari i mediàtic per prendre possessió com a consellera de Justícia del Govern. Fins ara, en la seva implicació en política destaca l’efímer lideratge de Podem Catalunya el 2015, projecte al que va arribar de la mà de Pablo Iglesias.
Ubasart té una llarga trajectòria acadèmica. Doctora en Ciència Política, fins a la seva entrada en el Govern ha sigut professora principalment a la Universitat de Girona. Entre altres credencials, té també un màster europeu en sistema penal i problemes socials i ha fet treballs d’investigació i docència per a universitats de diferents països, com la London School of Economic and Political Science (Gran Bretanya), la Università di Padova (Itàlia) i la University of Ottawa (Canadà). Els seus àmbits d’interès han pivotat en les polítiques públiques, la conflictivitat política i el canvi social, especialment a Europa del Sud i l’Amèrica Llatina.
No ha tingut mai un càrrec institucional, però sí una breu experiència en política. En l’àmbit municipal, va ser regidora durant un any i mig per la candidatura L’Altraveu de Castellar, que va simpatitzar amb la CUP. Es va implicar en el moviment del 15-M i el naixement de Podem. De fet, va formar part de la primera cúpula del partit morat amb Iglesias al capdavant i va ser ell qui li va confiar el lideratge de Podem Catalunya a principis del 2015, un càrrec al qual va renunciar després de les eleccions del 27 de setembre, quan Catalunya Sí que és Pot no va complir les expectatives electorals projectades. Va argumentar llavors que considerava que el partit estatal havia eclipsat massa el que havia de ser una formació amb veu pròpia a Catalunya.
Amb segell d’esquerres, defensora del dret a l’autodeterminació però no de la via unilateral i amb una visió plurinacional de l’Estat, en les seves intervencions i anàlisis mediàtiques sempre ha defensat que ERC havia d’apostar per una majoria en què no havia de tenir cabuda la postconvergència. També s’ha exhibit molt crítica amb el poder judicial, al qual li atribueix un biaix polític de dretes i classista, i ha denunciat la judicialització del procés, així com les condemnes als seus líders. El seu fitxatge és, sens dubte, una picada d’ullet als comuns.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- UN INFORME DE L’UCO El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Nou front bèl·lic Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- EL MERCAT BLAUGRANA De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent
- Gran mostra de música i cultura digital Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe
- CRÍTICA Billie Eilish regna de valent i amb intimitat
- Consell Nacional Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE