Pere Aragonès prepara un Govern amb independents després de la sortida de Junts

És més, segons fonts republicanes, serà monocolor, no inclourà membres d’altres partits, però sí que va assenyalar el president que el seu nou equip reflectirà la Catalunya del 80%, és a dir, la que, per sobre de colors polítics, aposta per una sortida al conflicte amb l’Estat a través d’un referèndum d’autodeterminació d’acord amb la via canadenca que va proposar una setmana abans.

Junts abandona el Govern emparant-se amb la decisió d’unes bases dividides i oficialitza la ruptura total en el si de l’independentisme. Mostra d’això és el resultat: el 55,73% va apostar per trencar ja amb ERC i el 42,39% era per quedar-se, amb una participació del 79,18%, la més gran registrada fins ara en una consulta interna de JxCat. Però es va qüestionant la legitimitat de l’Executiu que compartia amb Esquerra i plantejant el resultat com un duel amb el president: «Junts guanya, Aragonès perd», va arribar a dir Borràs. 

El president va replicar que «es tracta que qui guanyi sigui el país», va criticar l’actitud dels seus exsocis, va asseverar que «no és moment d’eludir responsabilitats» per la crisi econòmica que s’observa. La resposta d’Aragonès serà passar d’un Govern del 52% (l’actual majoria independentista en el recompte de les eleccions) a un del 80%, és a dir, un que reuneixi els partidaris de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, segons enquestes de la mateixa Generalitat. «Renovaré l’Executiu amb els que compartim una clara vocació transformadora i la voluntat de resoldre el conflicte polític amb l’Estat», mitjançant un referèndum, va etzibar.

«S’obre una nova etapa», va sancionar el cap de l’Executiu després de remarcar que no compartia la decisió de Junts i expressar la seva satisfacció pel treball dels consellers postconvergents, la majoria, partidaris de continuar en els seus respectius departaments i forçats a dimitir després de la decisió de les bases. «Cal governar i continuarem governant. I per a això buscarem noves aliances, amb els agents econòmics i socials, així com amb la societat civil per seguir el camí dels grans consensos», va remarcar.

Sobre la futura relació amb els ja exsocis, Aragonès va prometre «estendre la mà» i «refer confiances». Tot des d’un Executiu «compactat al 100%» és a dir, allò del que mancava amb Junts després de dos ultimàtums i l’amenaça d’una qüestió de confiança que li va costar el càrrec al ja exvicepresident Jordi Puigneró.

Per continuar i, com va dir Aragonès, aguantar la resta de la legislatura, el final de la qual es preveu el 2025 si no hi ha més contratemps, necessita del suport, com a mínim puntual, dels comuns i del PSC, sempre que Junts es despengi. Els comuns debatran si demanen seients en el Consell Executiu, en cas que ERC se l’ofereixi, però el PSC per ara prioritza mantenir el lideratge de l’oposició, de forma constructiva. I és que la primera prova de foc seran els Pressupostos, perquè Esquerra requereix les dues forces per tirar-los endavant si Junts es planta tot i que hagin sigut planificats fins a la data pel seu conseller, Jaume Giró.

L’oposició de Junts

El futur que li espera a Junts està al grup de l’oposició –el que compartirà amb la CUP si es té en compte el flanc independentista– i estarà marcat per una fractura interna que tant Borràs com Turull es van esforçar a dissimular. Per primera vegada en una consulta interna, els ‘lauristes’ i els afins a l’expresident Carles Puigdemont van guanyar la partida als que tenen antecedents a Convergència i el PDECat, favorables de la governabilitat.

No s’espera que estenguin la mà a Aragonès, sinó una crua batalla contra el Govern. Turull va insinuar que el president s’havia de plantejar la seva continuïtat, ja fos convocant unes eleccions o sotmetent a una qüestió de confiança, les dues decisions, tan sols en mans del cap al Palau de la Generalitat. «Només li queden 33 escons dels 74 que li van donar suport», van insistir els màxims dirigents de Junts.

«Avui el Govern és un Govern fracassat», va reblar la presidenta suspesa del Parlament que va desdenyar renunciar al seu lloc a la Cambra –es pot recordar que va ser elegida gràcies al pacte que van forjar amb ERC– per acabar amb la interinitat que regna en la institució. Després de criticar als republicans els acords amb el PSOE, van repetir que no contemplen sotmetre a consulta el seu pacte amb els socialistes en la Diputació de Barcelona. El president del Govern, Pedro Sánchez, va optar per llançar un al·legat en favor de l’estabilitat: «L’estabilitat dels governs és fonamental», va insistir.

El nou Executiu

Notícies relacionades

Aquests són els escenaris que se li obren a Pere Aragonès després de la consulta de Junts

¿Marejol a Euskadi?

Les pròximes hores seran clau per entendre com serà i s’organitzarà el nou Executiu. En funció de l’esquema que dibuixi Aragonès, amb eventuals fusions entre àrees, es podran detectar aquells buits que el republicà reserva a una futura entrada dels comuns. Un podria ser pròpiament el de la vicepresidència, un càrrec sobre aquell que no pesa cap obligació de mantenir i que acostuma a ser requerit dins d’un Executiu de coalició. En un de monocolor, les funcions de número dos, de coordinador de departaments ha sigut sempre per a la Conselleria de Presidència.

Sigui quin sigui el nou Consell Executiu, l’independentisme queda completament trencat, amb tres partits amb representació institucional reivindicant estratègies confrontades i amb hostilitats obertes entre ells.