Crisi en l’Executiu
La consulta de Junts posa en joc el Govern i amenaça de trencar el partit
El xoc intern condueix el Govern a una remodelació que salvi la legislatura independentment del resultat de la votació
Els trucs de la pregunta de Junts: manual per entendre la consulta sobre el futur del Govern
La campanya interna a Junts, a compte de la consulta que celebra el partit per decidir si es manté o si abandona el Govern, s’ha convertit en l’exhibició pública d’una profunda divisió en les files que amenaça de trencar el partit. A l’espera que es tanqui la votació aquest divendres, els 6.465 militants estan sumits en una mena de mítings territorials i crides per decantar la balança favor d’una o altra opció.
Més enllà de càbales interessades sobre el resultat, poques certeses, fins que a les 5 de la tarda es tanquin les urnes i, mitja hora després, es reuneixi l’executiva per analitzar les xifres que, més enllà de l’impacte que suposarà per al president Pere Aragonès, s’interpretarà inevitablement com un pols entre les ànimes que s’enfronten en el partit– els partidaris de la ruptura i els de la governabilitat– i hi ha veus que no descarten una escissió.
Però, sobretot, serà un altre termòmetre del poder intern. La presidenta de JxCat, Laura Borràs, aposta sense matisos per una sortida immediata del Govern –ja no volia entrar-hi quan es va forjar el pacte amb ERC–, mentre que el secretari general, Jordi Turull, s’empara amb la instrucció de la sindicatura electoral interna per evitar posicionar-se públicament.
Sigui com sigui, els seus afins estan mobilitzats, igual que els consellers que opten per mantenir-se en el Consell Executiu –Jaume Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera–. En la via de la governabilitat destaquen també dirigents com Jordi Sànchez, Josep Rull, Damià Calvet, Joaquim Forn i Xavier Trias, mentre que en la confrontació a ERC des de l’oposició s’ubiquen el cercle de l’expresident Carles Puigdemont (Toni Comín, Josep Rius i Albert Batet) i els afins a Borràs (Francesc de Dalmases, David Torrents, Jaume Alonso Cuevillas i Aurora Madaula).
Els aliats en espera
Mentrestant, al Palau de la Generalitat prossegueix el dibuix d’escenaris. El cas més traumàtic és, sens dubte, el que acaba amb la sortida de la meitat postconvergent del Govern. Amb 33 diputats sobre 135, Aragonès necessita, en el moment econòmic més delicat des que és president, garantir-se una cosa semblant a una majoria parlamentària. Encara que sigui variable, encara que sigui precària.
Sempre sota aquest escenari de sortida de Junts, Aragonès pot intentar convèncer els comuns perquè entrin en el Govern, de manera immediata o després de l’aprovació dels Pressupostos. Hi ha sintonia estratègica entre les dues forces basada en dues potes: establir com a prioritat la lluita contra els efectes de la inflació i en la via canadenca.
Si els comuns no entressin en l’Executiu, de segur continuaran sent el soci prioritari del Govern monocolor. Però els seus vuit diputats tampoc semblen decisius perquè ERC necessita un altre grup parlamentari nombrós per tirar endavant la legislatura, Junts o el PSC.
És a dir, caldria veure en quins termes es produeix la separació amb Junts i si és possible arribar a acords puntuals en qüestions del procés, però per a la resta, entenent que l’enuig postconvergent serà enorme encara uns mesos després de la seva sortida, els republicans hauran d’afrontar la possibilitat d’esborrar la línia vermella que han fixat, des del 2017, que no és altra que la d’arribar a grans pactes, de pes, amb el PSC.
Impermeabilitzar l’Executiu
Notícies relacionadesQuant a l’altre escenari, aquell en què la militància decideix que el seu partit es mantingui en el Govern, la principal preocupació d’ERC és trobar una manera d’impermeabilitzar l’Executiu de l’huracà intern que viurà Junts. La situació de debilitat davant Aragonès serà evident. No només no ha cedit un mil·límetre davant els ultimàtums i exigències de Junts, sinó que aquesta immobilitat ha acabat dibuixant un partit que es manté en el Govern contra els designis tant del seu pare fundador i caixa de reclutament electoral, Puigdemont, i el de la seva presidenta, Borràs.
La primera part d’aquest escenari serà que Junts elegeixi un successor de Jordi Puigneró en la vicepresidència del Govern. Aragonès pot fer valer la força acumulada en aquest embat contra la postconvergència per vetar segons quins noms. I fer-ho, a més, amb el suport soterrat dels consellers que conserven els seus càrrecs i s’hagin manifestat per la continuïtat. Iniciada la remodelació per força, no és desenraonat que el republicà es cobri el cap dels postconvergents que s’hagin posat de perfil en un intent de nedar i guardar la roba. L’elecció d’un escenari o altre, pendent de la militància de Junts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Política Catalunya Govern ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pere Aragonès Junts per Catalunya
- Càncer Espanya aprova el finançament de dues indicacions de glofitamab, una teràpia per a un tipus de limfoma agressiu i de creixement ràpid
- Desviaments de trànsit Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus
- Addicció digital Estar 30 dies sense xarxes socials: "Son més reparador, menys ansietat i més claredat mental"
- Veïns de Pinós van veure el llop a la vora de casa abans del segon atac al Solsonès
- Acompanya la reforma urbanística El Govern dota la Catalunya rural de 9 milions per a tècnics que ajudaran a agilitzar l’habitatge
