L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació exhibeix el suport de 300 entitats i 200 municipis

Visibilitzar que hi ha una majoria de la societat catalana que tanca files amb la defensa de l’autodeterminació i la petició d’amnistia. Aquest va ser el repte que va assumir a l’abril l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) i pel qual s’ha arremangat durant sis mesos per sumar la complicitat d’entitats socials, sindicats i municipis. Encara els queden dos mesos més de feina, però per ara exhibeixen el suport de 300 entitats, sindicats, moviments socials i patronals de tota índole i l’adhesió de 200 municipis des que al juliol van decidir enviar el manifest als ajuntaments. Preveuen que siguin més, fins a 800 –el 80% del total–, i confien que a partir del 29 d’octubre en aquesta llista hi hagi Barcelona. Aquest és el dia en què votarà la capital catalana la moció que portaran al ple ERC i Junts i per a la qual el vot afirmatiu dels comuns serà determinant.

La vocació dels impulsors de l’Acord Social, entre ells David Fernàndez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Anna Sallés, encarregats aquest dimecres de fer balanç dels suports obtinguts, és evidenciar que hi ha un nexe transversal capaç de sobreposar-se a les divisions que avui sumin en una crisi als partits independentistes, una opció que se situa per sobre fins i tot de la dicotomia entre el ‘sí’ i el ‘no’ a la independència. «És un reclam majoritari de la societat catalana, aquest és un dels espais més transversals, queda acreditat en els suports rebuts, cosa que no és fàcil en aquests moments de baralles», ha admès Forn. L’afany de l’Acord Social és demostrar que el referèndum per decidir el futur de Catalunya i el final de totes les conseqüències judicials derivades del procés són els dos elements que actuen d’argamassa del moviment sobiranista, tant per exhibir musculatura davant la negociació amb l’Estat com per teixir aliances més enllà del territori català.

Prova d’això, han insistit, és el mosaic caleidoscòpic que representen les diferents adhesions que l’Acord ha consolidat fins ara, fruit d’una marató de fins a 120 reunions i de la setantena pendents que consta encara a la seva agenda. En el terreny de les entitats, s’hi han sumat des de la Cambra de Comerç de Barcelona i CECOT a Òmnium, des del Sindicat de Llogateres a l’Ateneu Barcelonès, o des d’Irídia al Col·legi de Metges de Girona. Un ampli ventall d’adhesions de tota naturalesa a què esperen sumar aviat el de les universitats, que treballen en un manifest conjunt. També esperen que el nou secretariat de l’ANC s’hi sumi.

Per ara, UGT i CCOO no han subscrit la iniciativa i, segons els impulsors, hi ha rellevants entitats de l’àmbit econòmic que estan esperant que els seus treballs siguin «alguna cosa més que una fotografia» per fer el pas. L’ASAA va decidir el mes de juliol passat posar accent municipalista a l’acord. Des d’aleshores i tenint en compte que el mes d’agost és inhàbil, hi ha 200 consistoris que han subscrit la causa. Girona, Vilafranca del Penedès, Ripoll o Tortosa són alguns d’aquests, però esperen que l’efecte bola de neu actuï a partir de la votació del ple de l’Ajuntament de Barcelona. «Esperem que surti que sí», sostenen.

Notícies relacionades

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

De fet, formalment els comuns no estan adherits a l’Acord Social com a partit però la consigna de la formació d’Ada Colau als seus quadros municipals és que votin o a favor o abstenció. Fernàndez ha explicat que a finals de juliol van mantenir una reunió amb la cúpula de la formació i que d’aquestes converses «fluides» dedueixen que es derivarà un suport que consideren transcendental.

«Es tracta d’un espai unitari molt important i que consta amb un ampli consens social», ha defensat Forcadell, que ha remarcat que els treballs del grup impulsor durant aquests sis mesos ha permès recollir «opinions amb perspectives i matisos diferents» que quedaran reflectits en les conclusions que presentaran al desembre. Vindrà llavors una fase encara més difícil. Després de «prendre el pols» a la societat catalana, ha explicat Fernàndez, s’hauran d’explicitar les diferents vies per avançar en la consecució d’aquestes dues demandes. En plena divisió independentista, ha posat èmfasi l’exdiputat de la CUP, el treball de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació té «més sentit que mai».