Aragonès, davant l’hemicicle

De la taula de diàleg als Pressupostos: els punts de fricció en el debat de política general

El president llançarà un pla de xoc per pal·liar els efectes de la inflació i una proposta per a l’autodeterminació

De la taula de diàleg als Pressupostos: els punts de fricció en el debat de política general

EFE / Marta Pérez

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president, Pere Aragonès, inaugurarà aquest dimarts el debat de política general al Parlament amb l’anunci d’un paquet de mesures anticrisi de 300 milions d’euros i amb una proposta per recosir la unitat de l’independentisme per tornar a exercir l’autodeterminació que complementi la taula de diàleg i serveixi per unir sindicats, partits, entitats i societat civil. Suavitzat ja l’ultimàtum de Junts a ERC, el cap del Govern buscarà garantir l’estabilitat del Consell Executiu, aïllar-lo de les disputes de partit entre els socis, i centrar la discussió en com pal·liar els estralls de la inflació a Catalunya, amb la mirada posada en els Pressupostos del 2023.

Una voluntat de destensar que, inevitablement, impactarà amb la tensió a l’hemicicle entre els aliats governamentals, amb els retrets de l’oposició i amb la interinitat a la Mesa, amb la batuta del ple en mans de la vicepresidenta primera Alba Vergés després de la suspensió de Laura Borràs, que s’haurà d’asseure a la tribuna de convidats. Aquests són els punts de fricció del debat que comença aquest dimarts i que es reprendrà i finalitzarà divendres:

El futur del Govern

La postconvergència es va marcar aquest debat com la data límit perquè Esquerra acceptés les seves tres exigències: unitat a Madrid, taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació, i una nova direcció estratègica del procés. L’immobilisme dels republicans, que ja van advertir en públic i en privat que no cedirien a les seves peticions, va propiciar que Junts quedés atrapat en el seu propi ultimàtum i, davant el temor que el partit es fracturés, van aixecar el termini i van decidir allargar la negociació fins a l’octubre. Després de diverses cimeres, la possibilitat que Junts abandoni el Govern s’allunya, tot i que sí que requereixen algun gest d’Aragonès per explicar la seva permanència al Consell Executiu. Segueixen les negociacions entre els grups i, tot i que la postconvergència colla perquè quedi sobre paper alguna de les seves reclamacions, ERC apunta que no anirà més enllà del que figura estrictament en el pla de govern. Hi ha temps per esgarrapar rèdits que evitin que, en la consulta interna promesa a la militància de Junts, surti l’opció d’abandonar el Consell Executiu.

Els pressupostos

La crisi al Govern ha impactat en la negociació pressupostària. El PSC demana ja que aclareixi amb quins socis aspira a pactar els comptes si, com preveu el titular d’Economia, han d’entrar en vigor l’1 de gener del 2023. Al Palau de la Generalitat donen per fet el suport dels comuns, tot i que els morats asseguren que encara no coneixen els detalls de les xifres i mantenen que no donaran un xec en blanc. Els socialistes continuen conversant amb el conseller Jaume Giró, malgrat que Aragonès no està disposat a haver de pactar-hi per evitar quedar lligat al seu principal adversari a les urnes i evitar possibles hipoteques de cara als Pressupostos Generals de l’Estat. Sigui com sigui, les propostes dels grups quant a com contenir la inflació, amb ajudes a famílies i empreses, a més de plans per a la transició verda, permetran detectar amb quines cartes jugaran els comuns i el PSC la negociació dels comptes, bàsicament amb relació a l’encariment de la vida. La CUP, per la seva banda, reafirmarà el seu veto a pactar els pressupostos i exigirà la nacionalització de serveis públics, a més del control de preus.

Els impostos

L’aposta de Junts per suprimir l’impost de patrimoni va reobrir el debat sobre els gravàmens a Catalunya, però Aragonès es va afanyar a descartar aquesta possibilitat. De fet, va deixar clar que l’objectiu dels Pressupostos de 2023 és «consolidar» l’actual model de fiscalitat, ni abaixar ni apujar impostos. Els comuns, socis prioritaris per als Comptes després de l’insistent rebuig cupaire, forçaran que Esquerra es pronunciï a l’hemicicle en aquest sentit amb un text la votació del qual evidenciarà la divisió entre socis. Per la seva banda, els republicans proposaran que Catalunya gestioni i recapti la totalitat de l’IRPF, a més de l’impost a les energètiques i a la banca.

La taula de diàleg

Una vegada rebutjada de manera unànime la proposta de l’ANC d’activar una declaració unilateral d’independència el segon semestre del 2023, els tres partits independentistes tornaran a esbatussar-se amb la taula de diàleg i la falta d’alternatives. Esquerra, aferrada al repte de la «desjudicalització», Junts exigint que tan sols es negociï l’amnistia i l’autodeterminació en un diàleg del qual ja no formen part, i la CUP apostant per la desestabilització i el final de la «normalització» de les relacions amb el Govern. La recepta d’Aragonès per encarrilar un nou camí conjunt –Òmnium Cultural parla ja d’apuntar a fronts, i no a un full de ruta– serà prou «àmplia» per interpel·lar tot el sobiranisme, més enllà del tauler polític, i aconseguir així una conjunció que acompanyi la seva negociació sobre el conflicte polític a Madrid. Els comuns mantindran que s’ha de reformar al més aviat possible el delicte de sedició i posaran en valor els acords de la taula de diàleg, igual com el PSC, que tornarà a insistir en la necessitat d’obrir un diàleg també entre partits catalans.

Les infraestructures

El caos a Rodalies un altre dels punts calents del debat. Fa temps que els socis al Govern exigeixen el traspàs, però, per ara no hi ha avenços, així que Junts reprendrà aquesta petició. D’altra banda, torna la pressió perquè s’ampliï l’Aeroport de Barcelona-el Prat, ja que Foment del Treball ha constituït una comissió que aspira a reactivar el projecte i que sigui capaç d’aconseguir el consens de les administracions públiques. De fons, cueja el xoc entre la Generalitat i el Govern per la baixa execució de les inversions pressupostades per al 2021 a Catalunya –un 36%, mentre que a Madrid es va arribar al 184%–.