L’advocat de Junqueras detalla davant la jutge les reunions que li van espiar

L’advocat de Junqueras detalla davant la jutge les reunions que li van espiar

JORDI OTIX

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Andreu Van den Eynde, advocat del dirigent d’ERC, Oriol Junqueras, va detallar aquest dimarts davant la jutge que abans i el mateix dia que va patir l’atac al seu telèfon mòbil a través del programa Pegasus havia mantingut reunions telemàtiques confidencials, entre les quals una amb la líder republicana Marta Rovira, que resideix a Suïssa. El lletrat ha entregat un llistat de les trobades que va mantenir de l’1 d’abril fins al 22 de maig el 2020, durant el confinament per la covid. En total, 16 reunions, la majoria de coordinació i estratègia jurídica, tant a Espanya com a Europa, però també amb responsables d’Omnium Cultural. En aquell període també va visitar Junqueras a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) i va tenir trobades amb la resta de defensors que actuaven en el judici contra dirigents independentistes pel procés

La declaració de Van den Eynde i de l’eurodiputat Jordi Solé, una altra de les víctimes de Pegasus, és la primera diligència d’investigació que practica el Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona, on ha recaigut la querella presentada pel lletrat i el polític per l’espionatge a través de Pegasus. En el seu interrogatori, l’un i l'altre van explicar les activitats que van realitzar en els dies previs a l’atac dels seus mòbils. En el cas de Soler, les persones que el van espiar van entrar al seu telèfon per sostreure dades en cinc dies del juny del 2020, quan s’estava debatent la substitució de Junqueras com a europarlamentari, escó que ell finalment va ocupar, i quan va participar en reunions com a secretari de política internacional d’ERC.

La sospita del CNI

Notícies relacionades

Van den Eyden ha entregat al jutjat un informe pericial en què certifica que Pegasus va accedir al seu mòbil almenys en una ocasió, el 14 de maig del 2020. Per a aquest advocat, l’espionatge a través de Pegasus és «de caràcter governamental» i, en concret, apunta a l’«agència d’intel·ligència». És a dir, sospita del CNI. «Se n’ha d’investigar l’autoria», va recalcar a la sortida de la seva declaració. Solé, per la seva banda, va assegurar que l’espionatge d’un càrrec electe com ell és «incompatible amb un estat de Dret». «Necessitem arribar fins al final», va remarcar.

Per ara, s’ha detectat que 65 persones vinculades a l’independentista català han sigut controlades amb Pegasus, un programa informàtic que només es ven a Governs. Les querelles que s’han anat presentant per part dels afectats han recaigut en diversos jutjats de la capital catalana i l’Audiència Nacional. A Barcelona, els procediments són en punt mort per un tema de competència. Sobre la taula hi ha qui ha d’investigar cada un dels casos. La pilota se la passen dels uns als altres. El Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, al qual va anar a parar la querella de Roger Torrent i Ernest Maragall, va arxivar provisionalment la causa a l’espera que l’empresa d’Israel creadora de Pegasus, NSO, respongués a una comissió rogatòria.

Temes:

Justícia ERC