Feijóo resisteix a les posicions dures i s’arrisca amb Vox en el debat lingüístic a Catalunya

Alberto Núñez Feijóo no va acudir a la manifestació en defensa del castellà diumenge a Barcelona, perquè clausurava a aquella mateixa hora una reunió interparlamentària del partit a Toledo. Va voler deixar clara, però, la seva posició de defensa al que ha batejat com a «bilingüisme cordial» (ja ho va fer en el discurs com a nou líder del PP a Sevilla l’abril passat). I va aprofitar la seva intervenció d’ahir en un esmorzar amb Juanma Moreno Bonilla per apuntalar un full de ruta que a Génova reconeixen com a nuclear: «La intolerància no es combat amb més intolerància», va concloure el líder conservador.

«Alguns volen fer de l’escola catalana un laboratori des del qual impulsar el monolingüisme empobridor. Defensarem tots els nostres idiomes a la nostra manera, amb els instruments de l’Estat de dret», va asseverar. La postura no és menor, perquè confirma que Feijóo no se sotmet a les posicions més dures que hi continua havent dins del seu propi partit, i que tampoc no es deixarà influir per la pressió que exerceixen els seus competidors a la dreta, Vox i Ciutadans.

L’equilibri que intenta mantenir el líder del PP és clar: compliment de la llei a Catalunya i garantia que tots els estudiants coneguin a la perfecció tant el català com l’espanyol, «i després parlin el que decideixin en llibertat». Van ser les seves paraules en el discurs de fa dos dies a Toledo. El debat lingüístic i la major o menor bel·ligerància amb què s’abordi l’assumpte ha sigut sempre un punt de fricció dins del PP.

Pablo Casado va optar per una línia molt més dura al llarg de tot el seu mandat nacional (amb l’excepció de la campanya de febrer del 2021 amb batzegades criticades per Cayetana Álvarez de Toledo i el mateix candidat, Alejandro Fernández). També Isabel Díaz Ayuso ha sigut sempre partidària de mostrar una contundència més significativa en aquesta comunitat pels greuges que pateixen les famílies procastellà, i especialment després que la Generalitat anunciés que cap aula catalana aplicaria el 25% de castellà aquest nou curs. El que va dir el Govern és que la sentència del Tribunal Suprem està recorreguda i per ara aplicarà el seu decret i la llei del Parlament que impossibilita complir aquesta decisió.

Amb tot, la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid va relaxar bona part del seu discurs ahir mateix en una entrevista a ‘Esradio’. Va defensar Feijóo, «tinc absoluta confiança en el que diu» i va recalcar que el seu president va dir «inequívocament» que utilitzaria totes les eines de l’Estat de dret per complir amb la llei i la Constitució. I que mentre sigui a l’oposició, com ara, continuarà recorrent als tribunals. 

Amb aquesta premissa el PP manté estretes les seves files per primera vegada en molt temps. «Cal donar-li una treva, una mica de marge, el critiquen per tot. Si no va a la manifestació, malament. Si hi va en nom del partit la secretària general, com hi va anar, també malament», es queixava Ayuso.

La postura de la madrilenya, que també comencen a assumir en sectors del PP català abans més reticents, no ha passat desapercebuda entre les files conservadores. I malgrat que el risc que Vox (com ja ha anat fent en aquesta comunitat, on avui té més representació que el PP per l’adelantament que va fer el 2021), l’utilitzi per qualificar d’«equidistant» o «regionalista» Feijóo, a Génova deixen clar que no hi ha marxa enrere amb aquesta postura.

De fet, l’objectiu del líder popular és traslladar les seves polítiques lingüístiques a Galícia (defensa del castellà, de l’altra llengua oficial en les comunitats que existeix, i l’anglès, en un model de 33%-33%-33%). I en cap cas posar en dubte que l’espanyol hagi d’estar a tots els racons de Catalunya, però tampoc demonitzar la llengua catalana. El relat que ha calat és el que «no es pot regalar la llengua als independentistes» i sota aquest marc es mouen ara els dirigents més durs, com Ayuso.

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

En l’entorn de Feijóo continuen insistint que és possible defensar la «cordialitat lingüística» i frenar el nacionalisme, «és just el que ha fet el president a la Xunta firmant quatre majories absolutes» i és el que defensarà en territoris com Catalunya o el País Basc. Dos territoris en els quals s’està focalitzant molt, especialment la comunitat catalana, que és la que més ha visitat com a líder nacional.

A Génova tenen clar que si Feijóo aspira a governar Espanya, el PP ha d’experimentar un creixement important «o els números no surtiran». Ja en l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO, conegut com el CIS català) del juliol es veia una recuperació gens menyspreable del PP. Al Parlament estarien en condicions d’aconseguir entre 9 i 14 diputats i ascendirien de la vuitena a la quarta posició, recuperant el votant que se’n va anar a Ciutadans i Vox (el partit de Santiago Abascal es quedaria a la forquilla d’entre 4 i 8, no 11 com té ara). Al PP estan convençuts que el projecte autonomista de Feijóo «enganxa» electors que van deixar de confiar en les sigles conservadores i, per això, no es desviaran del debat lingüístic.