El CIS certifica la fuga de mig milió de vots del PSOE al PP malgrat l’ofensiva contra Feijóo

El desmuntatge de la imatge d’Alberto Núñez Feijóo com un dirigent ponderat resultarà lent. Setmanes després que la Moncloa, alertada per una gradual pujada a les enquestes, decidís que calia explicar a la gent qui era de veritat el líder del PP, arrabassar-li la capa de presumpte moderat i deixar-lo despullat, l’últim sondeig del CIS demostra que no se’l podrà desvestir tan ràpid.

Els socialistes han rebut un xut d’energia, després que el CIS –en sentit contrari a la resta d’enquestes publicades– tornés a col·locar-los en primer lloc, després de deixar que el PP ocupés el podi abans de l’estiu. A aquesta situació se li ha donat la volta. El PSOE, amb un 29,2%, és de nou líder davant un PP que descendeix al 28,5%. Respecte a juliol, els socialistes guanyen un punt i els populars en perden un i mig. Però el problema de fons, el que realment ha llançat l’operació «a l’ofensiva» contra Feijóo, persisteix. La fuga de vots del PSOE al PP, que supera el mig milió de vots, amb prou feines es mou. Els arguments que el Govern i el PSOE estan oferint a aquesta porció de votants perquè no es deixin enlluernar per Feijóo encara resulten insuficients.

I això que aquest CIS es va fer entre l’1 i el 10 de setembre, amb aquesta estratègia a ple rendiment, com es va visualitzar nítidament en el cara a cara que el president del Govern i el líder de l’oposició van mantenir el dia 6 al Senat. El transvasament ha descendit, però poc, després de mesos sense parar de créixer. És veritat que al juliol va ser quan més cabal d’electors va tenir –un 8,3%, que són 560.000–, i aquest mes ha baixat al 7,6% –513.226–. Però és que s’ha engreixat molt ràpid des que el dirigent gallec va arribar a la presidència del PP. El seu constant i àgil creixement va ser el que abans de l’estiu va fer saltar les alarmes a la Moncloa i va impulsar la idea que era necessari «desmuntar» Feijóo.

Al juny, la fuita cap al PP encara es mantenia per sota del mig milió –391.673 vots, un 5,8%–, però al mes següent es va disparar. Poc després Pedro Sánchez, va canviar la cúpula del partit, amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, com a nova vicesecretària general, i la d’Educació, Pilar Alegría, d’estrena en la representació, i va començar la campanya coral per transmetre a l’opinió pública la «insolvència» del cap de les files populars.

Alternativa, mes a mes

Al marge que el PSOE persegueixi així, amb una posició de combat més gran de cara a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2023 i les generals de finals d’any, despertar l’organització i bona part del seu electorat que s’ha instal·lat en l’abstenció, els números es mostren tossuts per demostrar com el PP s’ha convertit en una alternativa creïble amb la substitució de Pablo Casado per Feijóo.

Amb Casado, la fuita de vots dels socialistes als populars era molt més testimonial. Al febrer va esclatar la guerra definitiva entre l’anterior dirigent del PP i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que es va saldar amb la defenestració de Casado i l’aterratge del gallec a la política nacional, materialitzat oficialment a principis d’abril. Considerant gener l’últim mes d’estabilitat en el si del partit, les dades del CIS reflecteixen que no passaven de 155.000 vots, un 2,3%.

Aquestes xifres no han parat d’augmentar des que Feijóo es va instal·lar a Génova. A l’abril ja va ascendir al 4,4%, 297.131 vots; el maig, 5,6%, 378.167; el juny, 5,8%, 391.673, i al juliol escalava a 560.000. La xifra ha remès aquest mes lleument, 7,6%, 513.226 vots. A aquesta veloç ampliació del transvasament de votants al PP s’uneix la consideració del president del PP com a líder de l’oposició. A dos quarts de l’electorat socialista els inspira poca confiança, a un altre quart, cap confiança però a un últim quart més –per ser absolutament exactes, un 21,4%– els ofereix bastanta confiança.

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

Aquestes dades tenen un revers bastant simètric en la valoració que els seus propis votants fan de Pedro Sánchez. Per a la meitat (47,7%) el cap de l’Executiu transmet bastanta confiança, però a un 25,5% els infon poca confiança.

Potser el sondeig del CIS d’octubre resulti més definitiu per comprovar si realment s’ha frenat l’efecte Feijóo, amb la confirmació que decreix el transvasament de vots del PSOE al PP. Però també per saber si Vox, un altre dels damnificats pel canvi de lideratge, continua cedint terreny davant el PP. En el seu cas els votants se li en van a cabassos. Segons el CIS de juliol, un 28,1%, que deixava en un exigu 60% els electors que es mantenien fidels. Aquest mes el drama és una mica menor: només un 17,4%.