El Suprem envia a la presó Griñán perquè va actuar «coneixent totes les irregularitats» dels ero

L’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán va dictar les resolucions que li han valgut una condemna de sis anys de presó –pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics– en el cas dels ero «coneixent totes les irregularitats que s’estaven produint» anteriorment de la seva arribada al càrrec com a conseller d’Economia. Aquest és un dels arguments esgrimits pel Tribunal Suprem en la sentència de 1.205 pàgines donada a conèixer aquest dimecres que dona fermesa a les condemnes imposades en el cas més gran de corrupció en el qual s’ha vist immers el PSOE.

Amb aquesta afirmació, el Suprem contesta a les al·legacions realitzades per la defensa de l’ex alt càrrec, que va argumentar que els fets declarats provats per l’Audiència Provincial de Sevilla entre els anys 2000 a 2004 li eren aliens a Griñán perquè en l’esmentada etapa no ostentava cap càrrec a la Junta d’Andalusia, havent de quedar limitada la seva responsabilitat a la seva participació en l’aprovació dels avantprojectes de pressupostos i en les modificacions pressupostàries.

L’alt tribunal va avançar el 26 de juliol passat la decisió de la seva sentència confirmada en els seus aspectes essencials la dictada fa més de dos anys, i condemna a una vintena de responsables socialistes per permetre durant una dècada la concessió d’ajudes sense control a determinades empreses andaluses en crisi. Dues de les magistrades, Susana Polo i Ana Ferrer, consideren que tant l’expresident com quatre implicats més haurien de ser absolts del delicte de malversació.

Arguments discrepants

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

Consideren les discrepants que la sentència suposa «un arriscat salt en el buit», ja que atribueix als cinc acusats que eren aliens a la Conselleria d’Ocupació, entre ells Griñán, «un dol eventual de difícil encaix en el delicte de malversació, respecte a un resultat fraudulent produït per tercers».

Així mateix, les magistrades defensen que no es poden assimilar els delictes de malversació i prevaricació, i recorden que «un percentatge de les subvencions il·legalment atorgades també s’haurien donat en el cas que la concessió fos legalment tramitada».