El Constitucional revisarà la llei que esquiva el 25% del castellà a les aules

El Tribunal Constitucional tindrà l’última paraula sobre el 25% de castellà a les aules catalanes. L’alt tribunal ha admès a tràmit els recursos presentats per 50 diputats del PP i de Cs contra tres articles del decret llei del 30 de maig passat que va fixar els criteris aplicables per a l’elaboració, aprovació, validació i revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius catalans, i la llei que va esquivar el compliment del 25% obligatori de castellà a les aules, segons han informat a EL PERIÓDIDO DE CATALUNYA fonts de l’alt tribunal.

Els diputats conservadors van impugnar en concret els articles 2 a i d, 3.1 i 4.1 del decret llei i el 2.1 i 2.4 de la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari. L’admissió a tràmit d’aquestes impugnacions, que ara comencen la seva tramitació a l’òrgan de garanties, se suma a la qüestió d’inconstitucionalitat que va plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el decret llei de la Generalitat que fixa els criteris aplicables a l’elaboració i validació dels projectes lingüístics dels centres educatius dels catalans, normativa que buscava respondre a la resolució del mateix alt tribunal català que obligava a impartir el 25% de les classes en castellà.

El castellà, segons el centre

Els articles recorreguts neguen la possibilitat d’establir un percentatge per a l’estudi d’una llengua i la vehicularitat del català a les escoles, així com els preceptes que preveuen que siguin els centres els que «han d’elaborar un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües, amb el contingut previst legalment, mitjançant les estratègies educatives i els recursos didàctics adequats per assolir globalment les competències lingüístiques previstes en la normativa aplicable seguint els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació».

Notícies relacionades

La justícia europea resol aquest dimarts el pols de Puigdemont i Llarena per les euroordres

La fiscalia demana 4 anys per a Millet per ocultar béns per no pagar al Palau

El discutit de la llei consisteix que declara «el català, com a llengua pròpia de Catalunya», la «normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut», mentre que el castellà es deixa a mercè dels centres educatius.

La llei preveu que «l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà» estiguin «garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius a fi que tot l’alumnat arribi al domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria».