Divisió en l’independentisme

Pere Aragonès rebutja una DUI el 2023 i manté les distàncies amb l’ANC

  • L’Assemblea proposa portar a terme la ruptura unilateral en el moment en què Espanya obtingui la presidència de la UE per «evitar la repressió»

Pere Aragonès rebutja una DUI el 2023 i manté les distàncies amb l’ANC

Ricard Cugat

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La progressiva pèrdua de pes específic de l’ANC, i el desplaçament del centre de gravetat del procés cap al Palau de la Generalitat, sembla haver culminat. De ser el motor inicial del procés independentista –just fa 10 anys–, de fer tremolar Artur Mas amb el «president, posi les urnes» de l’època de Carme Forcadell, i de decantar la balança i forçar, amb el suport de Jordi Sànchez, la llista única de Junts pel Sí, el 2015, s’ha passat que el cap del Govern es tregui de sobre amb un gest de la mà l’últim ‘pla’ de l’Assemblea. Ni més ni menys que declarar la independència d’aquí un any.

El pla, fet públic per l’entitat a les portes del Palau de la Generalitat, mitja hora abans de reunir-se amb Pere Aragonès i al costat d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), parteix de la base que, en plena presidència rotatòria de la UE en mans d’Espanya, i amb els ulls sobre el Govern de Pedro Sánchez, no hi hauria lloc per a la «repressió» policial, com fa cinc anys.

A més, va afegir Dolors Feliu, respecte al 2017, «l’independentisme compta amb una sèrie de resolucions judicials i dictàmens polítics», l’últim, el de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que doten de més «força» els seus postulats.

I aquest és el pla que la presidenta de l’Assemblea va traslladar a Aragonès i a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en la trobada que Govern i entitats van mantenir per espai de gairebé dues hores. A la sortida, bones maneres i millors desitjos de l’Executiu de tenir una bona convivència i, al mateix temps, tremendes espasades sobre el fons de la qüestió, la declaració unilateral d’independència (DUI). Així, segons Vilagrà, el pla de l’ANC «són proclames i desitjos que podem compartir, però que en res acosten Catalunya a la independència». I que el Govern «té l’obligació d’escoltar tot el món», però que de pla, definit i «guanyador», segons la consellera només n’hi ha un, el referèndum pactat. Unes paraules que van enervar el vicepresident Jordi Puigneró, de Junts, que es va despenjar d’aquesta posició assegurant que no respon al sentir de tot el Consell Executiu.

¿Un nou ‘estat major’? «No estem en aquella fase (amb l’ANC), sinó en la de construir confiances», va sentenciar la número tres del Govern. És a dir, bones paraules, però mantenint les distàncies. I és que, si l’estratègia passa per pactar amb l’Estat un referèndum, ja no es necessita una coordinació amb la societat civil organitzada. No hi ha urnes per amagar. 

A més, la Diada encara cueja. I les conseqüències de la divisió en el si de l’independentisme són difícils de cauteritzar i encapsular-les a l’Onze de Setembre. Les picabaralles i crítiques són una mala base des d’on forjar aquest nou ‘estat major’ independentista, tal com estan mirant de tirar endavant els dos partits majoritaris (ERC i JxCat). «Fa 48 hores ens estaven anomenant ‘botiflers’», recordava un republicà per il·lustrar la dificultat d’una aproximació amb l’ANC.

Reafirmació de l’ultimàtum

A la sortida de la reunió, la presidenta de l’ANC es va doldre de l’immobilisme del president, i vist que la primera part del seu lema disjuntiu de la Diada («independència o eleccions») no té cap opció de prosperar en forma de DUI el 2023, va demanar ja la celebració anticipada dels comicis al Parlament. On podrien presentar-se a l’empara d’una llista cívica.

Com és norma, no hi ha cap assumpte que incumbeixi al Govern en què no apunti l’altra gran divisió existent, entre ERC i Junts. Feliu es va veure per separat d’una banda, amb la part republicana de l’Executiu (Aragonès i Vilagrà) i, d’altra banda, amb la postconvergent (el vicepresident, Puigneró). La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assenyalar que la trobada entre Puigneró i Feliu va ser de caràcter privat.

Perquè la falla que separa ERC de Junts pot acabar convergint amb la que divideix els republicans de l’ANC. Si l’entitat demana eleccions anticipades, ¿podrien arribar aquestes després d’una eventual sortida de Junts del Govern? Precisament Jaume Giró, titular d’Economia, va reclamar, en la roda de premsa després del Consell Executiu, esperar els esdeveniments, la negociació entre els dos partits, després de l’ultimàtum llançat fa 15 dies, però no va amagar que ell desitjaria que sorgís un acord d’aquestes converses i no haver d’abandonar el Govern.

Notícies relacionades

«No hi ha una única manera de ser independentista», va assenyalar Giró en defensa de la part republicana de l’Executiu davant les crítiques, increpacions i insults que van rebre els republicans diumenge. Giró, sibil·lí, va deixar clar que la voluntat de sortir del Govern no és, ni de bon tros, unànime en el partit. «Si es planteja una consulta és que hi ha gent que pensa una cosa i gent que en pensa una altra».

I a tot això, el cinquè aniversari de l’1-O comença a escalfar motors. Convocat ja un acte per part del Consell per la República (entitat creada per Carles Puigdemont i que no ha sigut convocada per Aragonès a la reunió), el Govern va anunciar aquest dimarts que també organitzarà un esdeveniment sobre el referèndum del 2017.

Temes:

Govern