A Barcelona

Sandro Rosell rebutja declarar en el seu judici per defraudar Hisenda

El fiscal reclama dos anys i nou mesos per a l’expresident del Barça per l’impagament de 230.000 euros facturant a través d’una de les seves empreses treballs que havia portat a terme ell de manera directa

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’empresari i expresident del Barça Sandro Rosell s’ha acollit aquest dilluns al seu dret a no declarar en el judici contra ell que se celebra a Barcelona per presumptament haver defraudat 230.591 euros a Hisenda el 2012, utilitzant una societat per cobrar els seus serveis professionals d’assessorament i intermediació. L’exmandatari blaugrana, per a qui la fiscalia reclama una condemna de dos anys i nou mesos de presó, ha declinat contestar a les preguntes de les parts, incloent-hi les de la seva defensa, «per consell dels seus advocats», i s’ha remès a la declaració que va prestar fa quatre anys en la instrucció del cas, quan va negar que tingués voluntat de defraudar Hisenda. El 2019, l’empresari va ingressar a les arques públiques 287.000 euros corresponent a la quota suposadament impagada i els interessos de demora.

Segons la fiscalia, Rosell «va idear i va executar una conducta de defraudació» a Hisenda. El 2012, sosté, l’empresari es va dedicar a les tasques de consultories i mediació. L’acusació remarca que per al «gruix d’activitats», l’expresident del Barça es va servir de la societat TOC SLU, que va ser constituïda tres anys abans i l’objecte social de la qual, entre d’altres, és l’organització d’esdeveniments, incloent-hi inversions a través de participacions en altres firmes. Estava domiciliada al seu domicili i no tenia «estructura empresarial per prestar els serveis». Les cinc persones que van fer treballs per aquesta societat es dedicaven a tasques de neteja i manteniment de la vivenda de l’ex executiu de club i d’una segona residència, insisteix l’acusació pública.

El fiscal Pedro Castro sosté que el mecanisme presumptament defraudatori va consistir en l’«emissió i cobrament» per part d’aquesta societat de facturació per aquest import a clients que «eren del mateix» imputat. Aquesta conducta permetia «ocultar» la retribució de Rosell pels serveis professionals que prestava a terceres persones. Els empresaris que han ratificat durant el judici que els treballs d’organització d’esdeveniments, intermediació i assessorament es van portar a terme.

Factures per «encobrir» treballs

Notícies relacionades

L’inspector de l’Agència Tributària va afirmar aquest dilluns que les factures girades a l’empresa «encobrien» les tasques realitzades per Rosell, que en la seva declaració de l’IRPF «va simular» una arrendament d’una masia i que va incloure conceptes per deduir-se la quota que no li corresponia. Tot això, va apuntar, «amb ànim defraudatori». Un altre empleat de l’Agència Tributària va insistir que tot era una «simulació», perquè l’empresa no tenia estructura per portar a terme els serveis. La defensa ha posat en relleu que la inspecció de l’Agència Tributària es va iniciar un mes després que l’expresident del Barça ingressés a la presó per ordre de l’Audiència Nacional.

El 2019, l’Audiència Nacional va absoldre Rosell i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets d’audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. Per aquest cas, va estar 22 mesos a la presó. L’expresident del Barça encara té pendent el judici pel fitxatge de Neymar, pel qual s’enfronta a cinc anys de presó pels presumptes delictes de corrupció i estafa.